La COLLA SABADELL és una colla sardanista, creada l'any 1968, després d'algunes etapes sense sortir, el diumenge 10 de maig del 2009 va tornar a reaparèixer en el concurs de Sabadell com a colla veterana. Des de la temporada 2010, la Colla Sabadell té dues anelles, La SABADELL i la ARRAONA. Una colla i dues anelles
dilluns, 30 de setembre del 2019
la Sabadell venç a Sitges i s'en porta el Campionat Territorial Veterà sota el braç
 |
| De moment i si no s'acaba el món en una setmana, la Colla Sabadell guanya el Campionat Territorial de les Comarques de Barcelona a la categoria de Veterans 2019 |
 |
| Les noves generacions apunten ben amunt |
 |
| Mare Nostrum, tocats pels Déus |
diumenge, 29 de setembre del 2019
dimecres, 25 de setembre del 2019
diumenge, 22 de setembre del 2019
En el camí
El Concurs de la plaça Catedral de Barcelona havia de
donar-nos el termòmetre de com estàvem. De ben segur que ho ha fet. Malgrat els
assajos i la voluntat de fer-ho impecable només ho hem fet bé. Els de la Taca
Verda hem aconseguit el concurs de Barcelona, però a efectes de Campionat de
Catalunya hem fet un primer i segon, segons les classificacions provisionals
(que solen ser, sempre, les definitives).
Amb un matí esplèndid, després d’un dissabte tempestuós, la
Taca Verda s’ha atansat en transport públic en suport al Dia sense cotxes al
Pla de la Catedral disposada en fer un bona ballada. El galop d’entrada Toc de Festa ha esta plaent i després de
mirar i contemplar les colles del bàsic gran ens tocava ja a nosaltres. Un buit a la plaça ha estat la sardana
que primer hem ballat. Hem sortit amb molt bones vibracions, la qual cosa ha
estat certificada per un jurat que ens ha valorat l’esforç, la interpretació i
la nostra posada en escena. Després d’un merescut descans, hem ballat Eternament Llobregat, dedicada a la
Cobla Principal del Llobregat, que avui era qui ens feia ballar. Malgrat que
ens ha sortit una bona ballada, els nostres principals adversaris, Claror de
Goges, ho hauran fet millor segons el criteri dels jurats designats per la UCS,
doncs malgrat el frec a frec han resultat vencedors d’aquest torn. La revessa
avui ha estat resolta pel nostre revessaire en cap i una altra més al sac.
Finalment, la Sabadell ha estat la guanyadora del concurs de
Barcelona amb 9 punts, un menys que Claror de Goges. El proper concurs pel
Campionat de Catalunya serà a Banyoles. Estigueu ben segurs que la Taca Verda
persistirà en el seu principal objectiu i farà tot el que està a seu abast per
conquerir un nou campionat de Catalunya. Estem en el camí.
Jordi Oliveres
Moments del concurs
 |
| Ple d'autoritats en el lliurament de premis, el president de la Confederació Sardanista Joaquim Rucabado, presidenta de l'UCS Núria Escudé, president de la Territorial BCN Comarques David Jané, la regidora de cultura Mariàngela Vilallonga i el president del la Generalitat Joaquim Torra, que van fer entrega del trofeu com a guanyadors del concurs als dansaires de la Sabadell, Laura Sans i Joan Aracil |
 |
| Quim Rutllant, director i locutor del programa Mans de Catalunya Ràdio, entrevista al nostre entrenador, Josep Maria Martínez un cop finalitzada la competició |
 |
| Moments de l'assaig previ al concurs |
diumenge, 21 de juliol del 2019
Pòdium del Concurs de Ceret, Campionat de Catalunya Gran
 |
| Primera classificada Colla Mare Nostrum de Barcelona |
 |
| Segona classificada Colla Violetes del Bosc de Barcelona |
 |
| Tercera classificada Colla Mans Amigues de Cassà de la Selva |
diumenge, 14 de juliol del 2019
Dos primers més que ja són al sac
 |
| Escalfament amb complicitat |
La Taca Verda tenia assenyalat el concurs de Vilanova i la
Geltrú en vermell. Malgrat que el nostre principal adversari (Claror de Goges
de Banyoles) descansava en aquest concurs, com nosaltres hom vam fer a Palamós,
teníem dos objectius: el campionat de Catalunya i el campionat de Barcelona
comarques. En una mateixa ballada havíem de confirmar que som uns aspirants
seriosos a revalidar els títols.
Per això, vam fer assajos específics, malgrat la calorada del
local d’assaig. Tot semblava que anava bé. La tarda del dissabte un grup va fer
una paradeta tècnica a Castelldefels per fer un berenar-sopar a casa de l’Isabel.
Fins i tot el seu veí va fer un tímid intent d’apuntar-se a la festeta veient
les noies de la Sabadell (així ens ho va explicar el nostre espia a la festa).
Anècdota a part, aquest dissabte 13 de juliol també celebràvem els aniversaris
de l’Emilà i de la Maria, però això ho deixarem pel final.
 |
| La revessa del Joaquim Tristany ens va jugar una mala passada |
A la plaça del Mercat feia molta calor i xafogor, com cada
any. Però enguany, l’organització celebrava el seu 50è aniversari i volia fer
festa grossa. Els veterans teníem assignades les sardanes 50 anys i 50 anys ballant,
ambdues amb molta i variada interpretació musical. Abans de començar, però, la
Sabadell va patir un parell de contrarietats: l’Aracil i el Satur no podrien
ballar. Les lesions no s’havien guarit i perdíem dos dels puntals de la Colla.
Però no ens vam desanimar. Ja ve a ser un clàssic això de les lesions d’última
hora. De la revessa, millor no parlar-ne, aquest cop. Malgrat els entrebancs,
vam fer dues bones ballades i esperàvem treure un molt bon resultat (dos
primers). La sardana de germanor (Sereno)
va ser molt ben acollida, tant per la quitxalla com alguns dels més granadets.
Ara sí. Ja havíem acabat i teníem el cava i la coca preparats per celebrar els
aniversaris. Vam haver d’esperar una hora per recollir el premi i tots junts podem
celebrar dos els dos primers i el parell d’aniversaris (per molts anys!!!, i en
vida vostra!, que contestaven els nostres avis).
 |
| Per molts anys |
Ara, toca descansar, recuperar lesionats i a finals d’agost
ens hi tornarem a posar. El 22 de setembre tenim una nova cita ben marcada en
el calendari del campionat de Catalunya. La plaça de la Catedral de Barcelona
ens espera i la Claror de Goges també hi serà. Allà ens comencem a jugar de
veritat el revalidar el títol de nou. Cal perseverar, oi? Els dansaires hi
posarem tot perquè així sigui. Hi podeu comptar.
Jordi Oliveres
Moments del concurs
 |
| Primera sardana de lluïment |
 |
| La Marta i el Manuel recollint el primer premi |
 |
| Al final del concurs triple celebració, l'aniversari de la Maria, de l'Emilià i guanyadors del concurs. |
diumenge, 30 de juny del 2019
Com es pot fer amb tanta calor, la guerra de Cuba
 |
| Segona sardana de lluïment |
Hèlios muntat amb el seu carro
tirat pels seus incansables bous solars,
feia dies que s'estava acostant massa a la catalana terra, causant una
onada de calor, que amenaçava acabar amb les existències de cervesa emmagatzemades
als dipòsits de la Generalitat de Catalunya per a casos d'emergència, posant en
perill la bona salut dels catalans. Amb aquestes circumstàncies, el govern català es va veure obligat a aplicar
el Pla Especial de Emergències Birracat, un servei de la Generalitat que proporciona a tots els catalans que ho necessitin,
un canya ben fresqueta.
En aquestes terribles
circumstàncies, els sardanistes, gent feta d'una pasta especial, ens vam
disposar a competir en el concurs de Colles Sardanistes de Rubí , vàlid per al
Campionat Barcelona Comarques, això sí,
després de prendre'ns la canya de rigor.
 |
| Revessa a tres bandes |
La calor que feia al Passeig del
Ferrocarril, era com he dit abans, dels que fan història, la prova, van ser els
litres d'aigua que es vam consumir durant el petit assaig previ a la
competició, malgrat tot, l'ambient entre els dansaires era molt bo, en part
gràcies a la claca que ens va acompanyar tota la nit, els habituals més la
Mercè Teixidor.
Però ara ens centrarem en el
concurs, la primera sardana interpretada per la Cobla Sabadell va ser la
revessa, una sardana particularment llarga, més llarga que un dia d'estiu sense
cervesa, resolta correctament pel l'Aracil, amb el suport humanitari de l’Emilià,
i la Carme en el repartiment, hi va haver molta alegria per la revessa i també,
per què no dir-ho, la temperatura ambient començava a baixar.
Tot seguit va ser el torn de la
primera de lluïment, "Colla Violetes del Bosc" de Manel Saderra i
Puigferrer, aquesta sardana tots la coneixem, i l’Aracil també, podríem dir que
la interpretació va ser irreprotxable. Sense perdre pistonada, la segona tanda,
la sardana interpretada pels músics de Sabadell, va ser la d'un vell conegut
nostre, Carles Santiago, i que portava per títol "Vint més cinc de flor de
neu" per descomptat la música delatava al seu autor, gran sardana, (L’entitat
Flor de Neu, poden estar orgullosos), l’Emilià va ser l'encarregat de fer-nos
ballar com a dansaires sense set i que no necessitem cap cervesa per fer-ho.
El resultat final de les dues
tandes, està reflectit a la classificació final (No hase falta desir nada más).
Per acabar, no puc fer altra cosa
que felicitar l'entitat Flor de Neu, per respectar les grans tradicions
catalanes. La primera és l'obsequi d'una coca de Sant Pere per a totes les colles
i l'altra i més important, la trencadissa d'un dels trofeus en el moment del
lliurament, ja ho va dir Raimon, -Qui perd els seus orígens, perd la seva
identitat-
I d’aquí 15 dies ve festa gran a
Vilanova i la Geltrú, jornada del
Campionat Territorial i última de
la primera fase del Campionat de Catalunya a la categoria de veterans, allà
estarem, a donar-ho tot, millor amb una cervesa, la necessitarem.
Manuel Muñoz.
Moments del Concurs
 |
| Malgrat la calor, s'ha de fer l'escalfament |
 |
| Una altra revessa al sac |
 |
| La Marina i el Satur rebent el primer premi |
diumenge, 23 de juny del 2019
-El temps per relaxar-te és quan no tens temps per allò.-Jim Goodwin.
 |
| L'Hortensia i el Josep recollint el primer premi |
Doncs mira tu per on, els de la
Taca Verda vam trobar aquest moment en el concurs del Born, i és que després de
tanta competició, que si Territorial, que si Campionat de Catalunya, els
dansaires de la Sabadell vam fer servir el concurs d'ahir com un exercici de
relaxació.
La nit va començar de allò més
bé, els més agosarats de la Colla, van decidir anar a Barcelona amb el seu
vehicle particular, curiosament tots, i dic tots, van trobar aparcament molt a
prop del Born, per si això fos poc, el restaurant triat per sopar tenia taules
de sobres per a tota la colla, i quan una nit comença així, res pot sortir
malament.
Aparcats, sopats i canviats amb
el nostre bonic uniforme, ens vam disposar a fer el galop d’entrada, aquí ens
trobem la primera sorpresa, només començar la desfilada i en coincidir amb la
porta d'entrada del Born, vam deixar de sentir la música de la Cobla La
principal de Terrassa, per sentir el compàs pesat de la música disc, cosa que
ens va desconcertar, però, no per això vam perdre el decòrum, som professionals
i poques coses ens espanten, bé, si exceptuem la por patològica, al fet que ens
caigui el cel a sobre , però això ara no li interessa a ningú, per on anàvem ?,
això, el galop, i com no podia ser d'altra manera, on creuen vostès que li va
tocar ballar a la Sabadell? exacte, han encertat, justs davant de la porta
principal del Born, la diversió estava garantida.
 |
| La nit ha estat molt llarga -no puc més- |
Així doncs va donar començament
la primera sardana de lluïment, titulada "Roses de tardor" de Fèlix
Martínez i Comín, només una paraula, divertidíssima, i no només em refereixo a
la gran qualitat musical d'aquesta composició, si no, a la barreja de sons
completament oposats que arribaven a les nostres oïdes, en alguns moments
difícil de seguir, si no entenen el que dic, intentin vostès ballar una sardana
escoltant alhora música “disco”, aquí trobaran la resposta, però com he dit
abans "som professionals" i l’exquisida interpretació de l’Emilià va
ser corresposta al peu de la lletra per la Colla, que vam saber adaptar la marxa
que sortia de l'interior del Born al compàs de la sardana, el resultat, tant de
bo haguéssim ballat així a Reus.
I sense temps per a més, va
arribar la revessa, i com aquesta nit res podia sortir malament, l'Aracil amb
l'ajuda de la Carme Rouvroy, (que després de molt temps sense fer-ho, es va
tornar a posar les espardenyes), va posar el seu granet de sorra resolent la
revessa.
 |
| Comptant la revessa, que n'aprenguin! |
La segona de lluïment vam
intercanviar posicions amb la Colla Tren d'Alba de Girona, una mica més
allunyats de la porta, però no massa, el so va arribar una mica més nítid, la
Taca va seguir la línia traçada a la primera tanda, molt bona interpretació,
aquesta vegada a càrrec del Joan Aracil, que reapareixia després de la lesió.
En resum, gran nit de
"Relaxing cup of cafè amb llet in Born" que tindrà la seva
continuïtat aquest vespre amb la revetlla de Sant Joan, el resultat final,
primers per davant de Trenc d'Alba de Girona.
Un altre apunt, aquest concurs era la Final del Campionat Territorial de Barcelona Ciutat, que va acabar amb empat entre les Colles Violetes del Bosc i la Mare Nostrum, aquesta última es va emportar el campionat al desempat, felicitats Mare.
Però no tot van ser alegries,
abans de ballar la sardana de germanor, es va guardar un minut de silenci per
la mort de la Montserrat Vidal, dansaire de les colles Espigues Daurades de
Sabadell i Violetes del Bosc de Barcelona, descansi en pau .
I ja res més, la propera setmana
ens veiem a Rubí.
Manuel Muñoz.
Una gran nit per gaudir de la sardana
 |
| Moment de l'escalfament |
 |
| "Relaxing cup of cafè amb llet in Born" |
 |
| Minut de silenci en record de Montserrat Vidal |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)