El 2011 feia tant fred a Artés
que les graules ni tan sols podien volar baix, com diu el refranyer castellà
(Cuando el grajo vuela bajo, hace un frio del carajo) per als no entesos direm
que la graula és un ocell membre de la familia Corvidae dins de l'ordre dels
passeriformes, fa 45-47 cm de llargada, les plomes del cap, clatell i espatlles
són particularment denses i sedoses.
Doncs bé, si l'any abans
esmentat, les graules només podien moure’s pels carrers d'Artés caminant,
enguany, no se les ha vist ni al cel de tan alt que volaven, i és que aquest
any, el temps ha estat molt benigne, segurament per culpa del canvi climàtic.
 |
| Un moment de l'escalfament |
Bé, de moment ja sabeu dues coses
més, una que a Artés no feia un fred excessiu i segona, que la Graula té un plomatge
sedós. Ara parlem del Sarau Artesenc i més concretament del concurs de
sardanes. Des del 2011* que els de la Taca Verda no participaven a Artés, i no
per falta de ganes, aquests últims anys els finals de campionat de Catalunya
han estat tan igualats que a la seva conclusió, els dansaires tenien més ganes
de seure en un sofà que sortir una altra vegada a la carretera.
Aquest cop, teníem l'excusa
perfecta, sortiria la colla Arraona formada majoritàriament pels alumnes del
curs de sardanes de la Colla Sabadell. La primera experiència va ser aquesta
mateixa temporada a Palamós, i va ser del tot reeixida, tot i que a la
categoria de veterans lliures no va participar cap altra colla. A Artés, ara
si, tenien competència, 6 colles en total, tot un prova de foc per als nostres
alumnes.
Com és normal en aquests casos,
els nervis estaven a flor de pell, i molts més que a Palamós, ara anava de
debò. Així doncs, després d'un suau escalfament va arribar l'hora de la
veritat, i com va dir Juli Cèsar en el moment de creuar el riu Rubicó al nord
d'Itàlia, límit entre Itàlia i la Gàl·lia Cisalpina, província que li havia
assignat el senat romà, Alea iacta est.
 |
| Segona sardana de lluïment |
La primera sardana titulada
"Un mar de mans" de David Estañol, la colla va començar molt bé,
segons anaven caient les tirades, la responsabilitat i el cansament va començar
a aparèixer, malgrat tot la darrera tirada es va defensar molt bé, acabant la
sardana amb molt decòrum. A la segona tanda, ara sí, tots ja més tranquils, la
Cobla Mil·lenària va interpretar la sardana de Marc Timón "Marina"
aquesta vegada tots més relaxats, l’Arraona es va superar a si mateixa, amb una
interpretació per sobre del que s'esperava. Tot estava en mans de jurat.
I va arribar el moment en què es
va anunciar el veredicte, com és costum, les colles es van anunciant d'última
classificada a la primera, mentre per megafonia cantaven el nom de les colles,
l'alegria dels dansaires anava in
crescendo, fins que, per fi va sonar el nom de l’Arraona en segon lloc, tan
sols per sota de la Colla Roques Blaves de la Passió.
 |
| La Rosa i el Manel recollint el segon premi |
A partir d'aquí l'alegria es va
desfermar, i no és per menys, dansaires que anteriorment tan sols havien ballat
sardanes a les audicions, en una competició sardanística havien aconseguit
pujar a pòdium en segon lloc, realment una fita que ningú s'esperava.
Felicitats a Pepi, Lolita, Teresa, Rosa, Laura i especialment a en Joan Puig,
per haver acceptat la responsabilitat de repartir les sardanes, la colla
Arraona, la va completar amb uns vells coneguts,
que anteriorment van ser integrants de la Sabadell, Albert Rifer i Manel Riera, acompanyats per actuals dansaires Marta, Satur, Feliu i Manuel.
* Veure la crònica del 2011.
Manuel Muñoz.
