La COLLA SABADELL és una colla sardanista, creada l'any 1968, després d'algunes etapes sense sortir, el diumenge 10 de maig del 2009 va tornar a reaparèixer en el concurs de Sabadell com a colla veterana. Des de la temporada 2010, la Colla Sabadell té dues anelles, La SABADELL i la ARRAONA. Una colla i dues anelles
dilluns, 19 de novembre de 2018
dilluns, 12 de novembre de 2018
CAMPIONS!!!
Sí. Som
CAMPIONS!!! La Sabadell recupera el tron perdut l’any passat i en el seu
cinquantè aniversari aconsegueix el seu cinquè campionat de Catalunya,
categoria veterans.
 |
| Galop cap al Campionat de Catalunya |
Ha estat un
any ple d’esforç. Ha estat un any ple d’emocions. La Taca Verda va començar el
2018 celebrant els seus 50 anys d’història i tanquem l’any amb l’objectiu d’inici
de curs: tornar a ser campions.
Abans de res,
felicitar a totes les colles, en especial a la Claror de Goges, un esplèndid
competidor i un gran adversari. Anem a pams. La Sabadell sortia amb avantatge a
la cita final a Balaguer. La plaça del Mercadal és un lloc perfecte i a la
Sabadell li porta molts bons records. Aquest diumenge 11 de novembre de 2018,
Sant Martí, restarà gravat en foc a la nostra memòria per sempre més.
 |
| La Taca Verda Campiona |
Han estat dues
sardanes molt difícils, amb molta interpretació. Hem ballat bé, però el jurat
ha considerat que la Claror ho havia fet un pèl millor. Però els resultats de
tota la temporada ens han donat la victòria final. La satisfacció ha estat
majúscula quan s’ha fet públic el resultat. Tots els components de la Taca, els
que ballem i els que animen, doncs tothom forma un esplèndid grup, hem saltat
de joia i el confeti preparat per si de cas ha inundat la plaça. Un concurs
rodó, amb la revessa resolta, també.
A Balaguer
també es disputava la final de Catalunya de colles grans. La Mare Nostrum i les
Violetes del Bosc també arribaven molt ajustades a la plaça Mercadal. Malgrat
que al final del concurs de Balaguer es va anunciar urbi et orbi que la Mare Nostrum era la campiona de Catalunya, un
dia després l’àrea de campionat ha canviat el resultat i ha decidit que la
campiona és la Violetes.
 |
| Colla Violetes del Bosc, Campiona de Catalunya categoria Gran |
Balaguer ha
estat l’últim concurs d’enguany, però la Taca Verda segueix treballant. De
segur que aviat ens plantejarem què fer l’any vinent. El cos demana tornar a
intentar-ho de nou i anar a buscar el sisè. Mentrestant, siguem feliços i
gaudim d’un cinquè campionat, fruit de tot un any de treball de tot el grup,
els que hem ballat a Balaguer i els que ho hem fet la resta de l’any en
d’altres concursos. Tothom és important i una àmplia plantilla ens permet
superar incidències i si no sempre podem recórrer a les ajudes d’amics perquè
ens donin un cop de mà.
Repeteixo: La
Taca Verda és la campiona 2018 de Colles Veteranes. Salut i sardanes.
Jordi Oliveres
Classificació final del Campionat de Catalunya Veterà
 |
| Així ha quedat el Campionat de Catalunya Veterà |
Classificació del concurs
 |
| la Sabadell en va tenir prou amb la renda que portava de jornades anteriors per proclamar-se Campiona de Catalunya Veterans |
Campions, tot i no haver guanyat a Balaguer.
 |
| Al final es va desfermar l'alegria |
 |
| La Dolors i l'Emilià recollint un segon premi, suficient per aconseguir el cinquè campionat de Catalunya. |
 |
| Un moment de la segona sardana de lluïment |
divendres, 2 de novembre de 2018
La calma abans de la tempesta, Balaguer decidirà
 |
| Primera sardana de lluïment |
Girona forma part de la història de la nostra Colla, ja que
la Sabadell no hi faltat cap any des de la seva refundació i enguany tampoc no
hi podíem faltar. Malgrat el cúmul cada cop més gros de lesionats, operats i
atrotinats en general, no podíem deixar passar l’oportunitat de fer rodar la
rotllana de cara a la gran cita que ens espera el cap de setmana vinent a
Balaguer.
Amb la calma i la tranquil·litat que suposa ballar un concurs
lliure, però amb la responsabilitat de fer una bona actuació, la taca verda ha
anat arribant a la Plaça Calvet i Rubalcaba
-davant del Mercat del Lleó- mitja hora abans del concurs, com és
habitual.
 |
| Una imatge que val per mil paraules |
El protocol, el de sempre: Estiraments (alguns més que d’altres),
posada en marxa de braços i cames, presa de contacte amb parelles i
contraparelles, plantada de rotllana i practica d’entrades, salts, parats...tot
acompanyat per les aportacions, consells, crítiques i comentaris del Josep
Maria Martínez, el nostre entrenador.
Amb les cames preparades i la lliçó apresa, i després que
cadascú de nosaltres preguntéssim a la Carme el número de galop i que ella
respongués pacientment cadascuna de les vegades, ens hem col·locat a lloc, al
número 26, per començar el concurs.
Així doncs, a les 11 del matí, la Cobla Ciutat de Girona ha
iniciat el galop que ha servit per fer passar el fred que patíem els dansaires
malgrat el sol sorprenent després d’aquesta setmana tan plujosa.
 |
| Girona visita ineludible per a la Taca Verda |
A continuació s’ha ballat la sardana revessa i aquest cop
l’equip revessaire, format avui únicament pel Joan Aracil, n’ha tret
l’entrellat i l’ha resolta correctament. Una més al sac i una més que ens
apropa al podi en aquesta modalitat.La primera sardana que ens ha tocat
ballar ha estat “Tres estels sardanistes”, de Josep Antoni López i Álvarez, una
sardana amb un tiratge de 91 compassos de llargs que ha suposat més un repte
físic que no pas un gaudi estètic. El resultat, però, ha estat força bo i tant
els dansaires com la grada d’animació de la Taca n’han quedat satisfets.
Després d’aquesta sardana, servidor no recorda que ja ningú més es queixés de
fred.
 |
| Tornarem a reviure aquestes imatges a Balaguer? |
Amb la Santa Espina com a sardana de germanor, s’ha donat per
conclòs el concurs i ha començat la sempre eterna espera dels resultats: Un
primer amb sis punts, tota una injecció anímica molt important per afrontar el
Gran Repte: La Gran Final a Balaguer, el proper dia 11. La Colla és conscient
que ens hi juguem molt, justament aquest any, el del nostre aniversari, i no
vol fallar. Estem neguitosos, il·lusionats, esperançats i nerviosos de cara la
Final. Però sobretot, estem llestos.
Feliu Sallent
PD: A Girona no només hi vam ballar els veterans. Les Colles
del bàsic A grans van tenir concurs classificatori; tot un espectacle que no ha
deixat cap guanyador clar i s’acabarà decidint també a Balaguer el dia 11. Dues
finals i dos motius per no faltar-hi. No us ho perdeu.
Sant Narcís torna a donar-li sort a la Sabadell
 |
| Últimes instruccions del J.M. Martinez abans de l'inici del concurs |
 |
| Imatge de la segona sardana de lluïment |
 |
| La celebració per resoldre correctament la revessa comença a ser una imatge cada vegada més habitual a la Taca Verda |
 |
| La Marta i el Satur recollint el primer premi |
diumenge, 21 d’octubre de 2018
The green dream cargolada team
 |
| Primer premi Cate, a la primera fase |
Si se’ns permet, evitarem dir que ens feia il·lusió ballar al
concurs de Terrassa. Per a tot sabadellenc, una afirmació d’aquest tipus pot
constituïr un delicte d’alta traició.
Ara bé, deixant de banda les reserves originades per
l’atàvica rivalitat entre les dues ciutats (és a dir, entre la capital i
Terrassa), el cert és que el concurs egarenc té un significat especial per a la
nostra Colla: A Terrassa la Sabadell hi ha guanyat dues finals, una de les
quals tan renyida que es va haver de recòrrer a autèntiques operacions
algebraiques per establir el resultat final.
Així doncs, aquest diumenge els membres de la sabadell
afrontàvem aquest concurs amb un deix d’emoció i nostàlgia però també amb la
tranquilitat de participar en un lliure.
Tranquilitat que ha permés al nostre entrenador, el josep Maria, fer canvis i
rotacions que possibilitessin la participació de tothom que no estigués lisiat
i el descans merescut d’alguns dels dansaires que normalment formen la rotllana
titular.
 |
| Primer premi Cate, a la segona fase |
A les onze en punt, els dansaires de la taca han anat
arribant a un carreró adjacent a la Plaça Nova, el lloc on es feia el
concurs, canviats i a punt de començar a
escalfar: Fer quatre exercicis de mans,
comprovar posicions, formar una rotllana i practicar entrades d’aire mentre el
Josep Maria dona les darreres instruccions.
A dos quarts de dotze, tot ha estat a punt per començar la
desfilada del galop d’entrada que ha servit per comprovar que avui tocava
passar calor.
La primera sardana que hem ballat ha estat “Aquest mar tan
blau” de Joan Pons i Joanmiquel; una elecció sorprenent perquè penso que la
seva suavitat en alguns fragments no la feien idònia per ser tocada en una
plaça tan gran, oberta i amb trànsit de vehicles, com és la Plaça Nova. Les
colles que hem hagut de ballar allunyats de la cobla sovint hem patit per poder
sentir i seguir alguns dels compassos de certs passatges. Això i la dificultat
per trobar alguna cosa a interpretar en alguns trossos dels llargs, no ens ha
permès acabar de gaudir del tot i acabar-ne satisfets després de ballar-la.
 |
| Primer premi Cate, a la tercera fase |
Tot just acabada la primera sardana, ha arribat el moment de
ballar la revessa. Només podem dir que aquest cop no hem estat tan encertats
com altres vegades i no l’hem pogut resoldre. El consol, però és que era prou
difícil com per a que només una colla, la Mans Amigues de Cassà de la Selva,
l’hagi pogut resoldre. Aprofitem l’avinentesa per felicitar-los per tal proesa.
La segona sardana ja han estat figues d’un altre paner; “La
Vall de Ribes”, del mestre Josep Coll i Ferrando, és una sardana molt més
balladora, amb una musicalitat potent, amb
entrades d’aires i secs que permeten als interpretadors i les colles
lluïr-se. Hem de dir que tot i que ens ha tocat ballar al mateix lloc que a la
primera sardana, aquesta segona l’hem pogut sentir i seguir sense tants
problemes. Això s’ha traduït en una millora per part nostra i amb una major
satisfacció dels dansaires i els soferts seguidors de la Sabadell.
 |
| Propera parada, Girona |
Amb aquesta satisfacció hem ballat la sardana de germanor i
hem esperat els resultats tot parlant i escoltant la sardana que
l’organització, l’Agrupació Folclòrica Amunt i Crits, ha ofert al públic.
El resultat ha estat immillorable: Un primer amb sis punts
que només hagúes estat superat sin a més a més ens hagués tocat el pernil que es
sortejava.
Acabat el concurs els membres de la Taca hem sortit disparats cap a la capital per continuar la seva lenta però inexorable transformació en societat gastronòmica; i és que avui la Colla ha acabat d’arrodonir el dia amb un degustació de diferents plats de cargols (Boníssims, tot s’ha de dir), meravelloses truites i delicioses postres. Cal agafar forces per al nostre proper concurs a Girona, dijous 1 de Novembre.
Feliu Sallent.
La Sabadell fa un primer a la categoria de Veterans lliures
 |
| Escalfament darrere de la plaça |
 |
| La Cristina i el Bartu recollint la nostra llançadora |
 |
| La Taca Verda guanya una altra cop a Terrassa |
 |
| El primer premi del Pla de la Catedral de Barcelona seriosament perjudicat. |
diumenge, 7 d’octubre de 2018
A Balaguer la Sabadell dependrà de si mateixa
 |
| Bona ratxa la dels nostres revessaires, a Manlleu una altra al sac. |
Cada cop estem més a prop.
Els esforços valen la pena. Segon concurs Fase
Final Grup A de Veterans a
Manlleu. Malgrat les baixes per lesions en l’equip masculí, la Taca Verda ha
complert i ha sortit un concurs rodó. Dos primers, la qual cosa en porta a les
portes del campionat (depenem de nosaltres mateixos, seguint un símil massa fet
servir en l’esport), i la revessa treta.
 |
| Després de la tempesta surt el Sol, per fi el Feliu pot tornar a ballar, ni que sigui la revessa |
Malgrat que el dia semblava
que seria plujós, la qual cosa no ens permetria ballar a una plaça d’una ciutat
industrial amb edificis monumentals i ho hauríem de fer en un pavelló, el sol
ens ha acompanyat tot el matí. Les sensacions eren bones des dels assajos.
Tanmateix, calia confirmar-ho. A la primera sardana, Perpetum desidium, de Marc Timon, hem ballat bé, però no prou. El
jurat així ho ha vist i malgrat fer el primer, el frec a frec amb Claror de
Goges seguia. Però a la segona, Glòria,
de Jordi Paulí, ens ha sortit una ballada rodona. Abans, ja havíem resolt la
revessa.
 |
| Els de la Taca amb un somriure d'orella a orella |
Només faltaven els resultats.
La Sabadell surt de Manlleu amb els deures més que fets: dos primers llocs i el
campionat encarrilat. Ara no val a badar. Falta el concurs final de Balaguer el
novembre. Allà hi serem per confirmar que enguany volem tornar a quedar
campions. Farem tot el possible. El mèrit és de tothom, ballin un dia o un
altre. Som una pinya. Aquesta setmana vinent farem una mica de descans a veure
si es recuperen els lesionats i assajarem tot el que calgui per anar preparats
a Balaguer.
Tot esforç té premi. I la
Taca Verda busca el premi final per commemorar els 50è aniversari de la seva
fundació amb un campionat. Farem tot el que calgui.
Jordi Oliveres
No ho oblidem mai, No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat
 |
| La "Sabadell més que una Colla" fent el Galop al so de la Cobla la Bisbal Jove, amb Jordi Molina a la Tenora |
 |
| Un moment de la primera sardana de lluïment, amb la Marta en la seva màxima expressivitat |
 |
| La Maria i el Jordi Oliveres recollint el primer premi |
 |
| Avui els de la Taca Verda han aconseguit a Manlleu el resultat que més desitjaven |
 |
| A causa de les lesions, avui ens ha donat un cop de mà Gerard Gómez. |
diumenge, 23 de setembre de 2018
La Sabadell torna a guanyar al Pla de la Catedral en Veterans LliuresS
 |
| Santa Helena |
Les colles sardanistes de
competició, en general tenim uns concursos marcats en vermell al calendari, i
la no assistència sempre és per força major, per als de la Taca Verda la “Cate”
sempre ha estat un d'aquests dels que no vols faltar ni per mal de morir.
I és que l'ambient sempre ha
estat fabulós, amb molt de públic, sobretot turistes, mirant encuriosits com
les colles executem una dansa del tot estranya per a ells, un altre punt fort,
del concurs que organitzen les colles de Barcelona, és les presència de moltes
anelles vingudes de tot Catalunya, un bon lloc per comparar-te amb la majoria,
i buscar la millor classificació possible.
Fidels a la tradició doncs, la
"Taca" ha participat al Pla de la Catedral, com a colla lliure
veterana, un lloc immillorable per donar pas als no tan habituals, en les
alineacions, i ja de pas donar descans als dansaires que estan entre cotons,
que no són pocs.
I encara que, per a nosaltres
aquest concurs no és de Campionat, sempre hi ha la responsabilitat de fer les
coses bé, relaxats, si, però poc.
La competició va començar amb el galop d'entrada, la Cobla La Principal del Llobregat va interpretar el galop titulat "Toc de festa" de Ramon Serrat, una molt bona posada en escena de la Sabadell que feia presagiar que el concurs d'avui seria per recordar molt de temps .
 |
| La Taca Verda a la segona tanda |
I després que les colles Grans
van ballar la seva sardana de lluïment, ens va tocar el torn als veterans i vam ballar una sardana que els organitzadors van tenir a bé dedicar als dansaires més
petits del Grup Sardanista Laietans, una composició de Joan Jordi Beumala i que
porta per títol "Petits Laietans", la interpretació d'aquesta sardana
no va tenir massa història, fàcil i sense complicacions, més enllà de no
haver-la assajat a la sala.
La segona sardana de lluïment, va ser un autèntic Bocato di Cardinale,
així podríem denominar el "El silenci del far" de Jordi Molina, una
autèntica joia sardanista que gairebé s'hauria d'escoltar de genolls, quin goig
per als sentits poder ballar aquesta sardana, sardanes així no es poden ballar
malament, és pecat mortal, queda dit.
Ja només quedava la revessa,
Santa Helena dalt del cimbori de la Catedral (Santa Helena és una seguidora
incondicional de la Colla Sabadell) estava gaudint d'allò més l'espectacle, i
no podíem decebre de cap de les maneres a qui tant ens admira, així que l'equip
revessaire habitual no va fallar, i van aconseguir resoldre la revessa, i ja
van dues consecutives.
La cosa anava bé, faltava saber
el resultat per tenir la certesa, que Santa Helena podria gaudir tranquil·lament
de la resta de la Festa de la Mercè, però abans quedava el tràmit de la sardana
de germanor, aquesta vegada va ser una germanor especial, Pilar Rahola ,
periodista, escriptora i política catalana, es va acostar a la colla per ballar
aquesta sardana amb nosaltres.
 |
| Foto de família |
Els resultats finals van estar la
mar de bé, la Taca Verda es va endur el concurs amb una amplia puntuació, i
aquesta no va ser l'única alegria ja que la Sabadell va guanyar el trofeu de
Colla Completa, el jurat va valorar, l'execució del Galop d'entrada, resoldre
la sardana revessa, vèncer a la teva categoria i finalment ballar correctament
la sardana de germanor, aquest trofeu ho va aconseguir la Colla Arraona l'any
2015, sent recollit en les dues ocasions per la mateixa dansaire, la Marina
Vañó.
Manuel Muñoz.
Jornada rodona de la Colla Sabadell
 |
| La Marina i el Lluís, a dalt recollint el premi a la colla completa, a sota, recollint el primer premi del concurs consisteix en un pernil |
 |
| Van fer el lliurament de premis, David Jané president de la Territorial de Barcelona Ciutat, Núria Escudé presidenta de la Federació Unió de Colles de Catalunya, Joaquim Rucabado president de la Confederació Sardanista de Catalunya i Laura Borràs Consellera de Cultura. |
 |
| Pilar Rahola va rebre el 19 de novembre de 2016 el premi Rotllana, atorgat per la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida, celebrat a Mollerussa a la 22a Nit de la Sardana. |
 |
| Pilar Rahola amb la Colla Sabadell |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)