Per fi ha començat la temporada
2019, ja teníem ganes. Tantes hores d'assaig ja es feien molt pesades sense
tenir cap concurs a la vista, encara que segurament dintre d'unes quantes
setmanes enyorarem aquells caps de setmana fent malbé el sofà de tanta estona
sobre d'ell, en fi, ja sabem que la vida del sardanista és molt dura.
 |
| Primera sardana de lluïment |
Granollers ens ha rebut amb un
dia esplèndid, primaveral, gairebé d'estiu, amb una lleugeríssima brisa que bufava
de l'Est a Oest amb una velocitat de 8 quilòmetres per hora, però encara que
molt agradable per als dansaires, no tant per a algunes colles, que s'han passat el matí recollint les banderins de terra, per culpa d'aquesta brisa
matinera.
 |
| La Marina i el Feliu recollint el primer premi |
Un cop posats en situació, explicaré
com ha anat la participació de la Gran Taca Verda al concurs de Granollers, que
enguany ha arribava a la 71è edició. El concurs ha començat puntual com els
rellotges que arregla el nostre dansaire Bartu, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de
Barcelona l'ha iniciat amb el galop d'entrada "A la festa" de Joan
Vilà, realment la Taca Verda feia goig amb el galop, llàstima que segons
avançava la colla, ens hem acostat perillosament a la colla que ens
acompanyava per la nostra dreta, les noies se les han tingut d'enginyar per no
donar amb els seus mocadors als dansaires de l'altra colla, evitant així un
possible altercat per un trist mal entès, segur que ho farem millor la propera
vegada.
La primera tanda ha sigut per als
veterans, la sardana que ens ha tocat en sort era "La balada dels
Cingles" de Josep M. Bernat, al principi la colla s'ha mostrat una mica
insegura, suposo degut als nervis del debut, però, segons anava avançant la
sardana, la colla anava guanyant confiança, ressaltant encara més la magnífica
interpretació de l’Emilià, els dansaires, per la seva part, han demostrat el bon estat de forma que es troben tot i ser principi de
temporada.
De la sardana revessa, millor
parlem un altre dia.
 |
| Hem tornat |
I a poc a poc ha arribat el
moment en què la Cobla Sant Jordi no ha tingut més remei que interpretar la
segona sardana de lluïment, titulada "Riells del Fai" de Josep M.
Ruera, sardaneta llarga i complexa, amb més canvis d'aires que una festa
d'huracans al Carib, el pobre Emilià anava més de cul que un supositori, sort que
el Joan Aracil li ha fet de suport, als que ens ha tocat ballar, se'ns
s'amuntegaven els compassos uns sobre dels altres, allò no semblava acabar mai
, fins que per fi el Jordi Oliveres s'ha afartat i ha donat per acabada la
sardana, el cas, és que els nostres espies insubornables ens han felicitat per
la nostra actuació, realment encara que jo ho pinti molt dramàtic, ens ho hem passat la mar de bé amb aquesta sardana, potser que massa llarga per a les
colles veteranes.
Al final el resultat ha estat el
desitjat, un primer, que ens dóna molta confiança de cara a la temporada que tot just ara comença,
sobretot comptant els molts canvis de dansaires que s'han fet entre les dues
tandes.
 |
| Cobla La Batucada |
Si que m'agradaria comentar el que
està passant d'un temps ençà als concursos, últimament estan programant
sardanes, diguem que no gaire normals, molt exigents i llargues, gens
atractives per al públic i moltes vegades també per als dansaires, sobretot si
són molt joves, si algú se li ocorre dir que en els concursos cal posar altres
sardanes més populars, et diuen que -cal ballar de tot- jo estic completament
d'acord, i se m'ha ocorregut una idea per fer-ho encara més difícil. Podríem
canviar la Cobla per una Batucada, us imagineu ballar "Juny" de Juli
Garreta al ritme dels tambors, i fent de flabiol el que porta el xiulet, això
si que seria difícil, aquesta idea és gratis per a qui vulgui posar-la en
pràctica. Bé ja n'hi ha prou de dir bajanades, res més per avui, ens veiem a
Canet de Mar.
Manuel Muñoz.
