diumenge, 21 de juliol de 2019

Pòdium del Concurs de Ceret, Campionat de Catalunya Gran

Primera classificada Colla Mare Nostrum de Barcelona

Segona classificada Colla Violetes del Bosc de Barcelona

Tercera classificada Colla Mans Amigues de Cassà de la Selva

Imatges del Concurs de Ceret, Campionat Gran i Territorial de les Comarques de Girona

       Clica aquí per veure les imatges

diumenge, 14 de juliol de 2019

Dos primers més que ja són al sac

Escalfament amb complicitat

La Taca Verda tenia assenyalat el concurs de Vilanova i la Geltrú en vermell. Malgrat que el nostre principal adversari (Claror de Goges de Banyoles) descansava en aquest concurs, com nosaltres hom vam fer a Palamós, teníem dos objectius: el campionat de Catalunya i el campionat de Barcelona comarques. En una mateixa ballada havíem de confirmar que som uns aspirants seriosos a revalidar els títols.

Per això, vam fer assajos específics, malgrat la calorada del local d’assaig. Tot semblava que anava bé. La tarda del dissabte un grup va fer una paradeta tècnica a Castelldefels per fer un berenar-sopar a casa de l’Isabel. Fins i tot el seu veí va fer un tímid intent d’apuntar-se a la festeta veient les noies de la Sabadell (així ens ho va explicar el nostre espia a la festa). Anècdota a part, aquest dissabte 13 de juliol també celebràvem els aniversaris de l’Emilà i de la Maria, però això ho deixarem pel final.
La revessa del Joaquim Tristany
ens va jugar una mala passada

A la plaça del Mercat feia molta calor i xafogor, com cada any. Però enguany, l’organització celebrava el seu 50è aniversari i volia fer festa grossa. Els veterans teníem assignades les sardanes 50 anys i 50 anys ballant, ambdues amb molta i variada interpretació musical. Abans de començar, però, la Sabadell va patir un parell de contrarietats: l’Aracil i el Satur no podrien ballar. Les lesions no s’havien guarit i perdíem dos dels puntals de la Colla. Però no ens vam desanimar. Ja ve a ser un clàssic això de les lesions d’última hora. De la revessa, millor no parlar-ne, aquest cop. Malgrat els entrebancs, vam fer dues bones ballades i esperàvem treure un molt bon resultat (dos primers). La sardana de germanor (Sereno) va ser molt ben acollida, tant per la quitxalla com alguns dels més granadets. Ara sí. Ja havíem acabat i teníem el cava i la coca preparats per celebrar els aniversaris. Vam haver d’esperar una hora per recollir el premi i tots junts podem celebrar dos els dos primers i el parell d’aniversaris (per molts anys!!!, i en vida vostra!, que contestaven els nostres avis).
Per molts anys



Ara, toca descansar, recuperar lesionats i a finals d’agost ens hi tornarem a posar. El 22 de setembre tenim una nova cita ben marcada en el calendari del campionat de Catalunya. La plaça de la Catedral de Barcelona ens espera i la Claror de Goges també hi serà. Allà ens comencem a jugar de veritat el revalidar el títol de nou. Cal perseverar, oi? Els dansaires hi posarem tot perquè així sigui. Hi podeu comptar.


Jordi Oliveres

Moments del concurs

Primera sardana de lluïment

La Marta i el Manuel recollint el primer premi

Al final del concurs triple celebració, l'aniversari de la Maria, de l'Emilià i guanyadors del concurs.

El concurs de Vilanova i la Geltrú era vàlid per al Campionat Territorial Barcelona Camarcas i del Campionat de Catalunya en la categoria de Veterans, per aquesta raó hi ha dues classificacions


Imatges del concurs de Vilanova i la Geltrú

       Clica aquí per veure les imatges

diumenge, 30 de juny de 2019

Com es pot fer amb tanta calor, la guerra de Cuba

Segona sardana de lluïment

Hèlios muntat amb el seu carro tirat pels seus incansables bous solars,  feia dies que s'estava acostant massa a la catalana terra, causant una onada de calor, que amenaçava acabar amb les existències de cervesa emmagatzemades als dipòsits de la Generalitat de Catalunya per a casos d'emergència, posant en perill la bona salut dels catalans. Amb aquestes circumstàncies,  el govern català es va veure obligat a aplicar el Pla Especial de Emergències Birracat, un servei  de la Generalitat  que proporciona a tots els catalans que ho necessitin, un canya ben fresqueta.

En aquestes terribles circumstàncies, els sardanistes, gent feta d'una pasta especial, ens vam disposar a competir en el concurs de Colles Sardanistes de Rubí , vàlid per al Campionat Barcelona Comarques,  això sí, després de prendre'ns la canya de rigor.

Revessa a tres bandes
La calor que feia al Passeig del Ferrocarril, era com he dit abans, dels que fan història, la prova, van ser els litres d'aigua que es vam consumir durant el petit assaig previ a la competició, malgrat tot, l'ambient entre els dansaires era molt bo, en part gràcies a la claca que ens va acompanyar tota la nit, els habituals més la Mercè Teixidor.

Però ara ens centrarem en el concurs, la primera sardana interpretada per la Cobla Sabadell va ser la revessa, una sardana particularment llarga, més llarga que un dia d'estiu sense cervesa, resolta correctament pel l'Aracil, amb el suport humanitari de l’Emilià, i la Carme en el repartiment, hi va haver molta alegria per la revessa i també, per què no dir-ho, la temperatura ambient començava a baixar.

Tot seguit va ser el torn de la primera de lluïment, "Colla Violetes del Bosc" de Manel Saderra i Puigferrer, aquesta sardana tots la coneixem, i l’Aracil també, podríem dir que la interpretació va ser irreprotxable. Sense perdre pistonada, la segona tanda, la sardana interpretada pels músics de Sabadell, va ser la d'un vell conegut nostre, Carles Santiago, i que portava per títol "Vint més cinc de flor de neu" per descomptat la música delatava al seu autor, gran sardana, (L’entitat Flor de Neu, poden estar orgullosos), l’Emilià va ser l'encarregat de fer-nos ballar com a dansaires sense set i que no necessitem cap cervesa per fer-ho.

El resultat final de les dues tandes, està reflectit a la classificació final (No hase falta desir nada más).

Per acabar, no puc fer altra cosa que felicitar l'entitat Flor de Neu, per respectar les grans tradicions catalanes. La primera és l'obsequi d'una coca de Sant Pere per a totes les colles i l'altra i més important, la trencadissa d'un dels trofeus en el moment del lliurament, ja ho va dir Raimon, -Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat-



I d’aquí 15 dies ve festa gran a Vilanova i la Geltrú, jornada del  Campionat Territorial i última  de la primera fase del Campionat de Catalunya a la categoria de veterans, allà estarem, a donar-ho tot, millor amb una cervesa, la necessitarem.


Manuel Muñoz.

Moments del Concurs

Malgrat la calor, s'ha de fer l'escalfament

Una altra revessa al sac

La Marina i el Satur rebent el primer premi

Classificació del Concurs de Rubí


Imatges del concurs de Rubí

       Clica aquí per veure les imatges

diumenge, 23 de juny de 2019

-El temps per relaxar-te és quan no tens temps per allò.-Jim Goodwin.

L'Hortensia i el Josep
recollint el primer premi

Doncs mira tu per on, els de la Taca Verda vam trobar aquest moment en el concurs del Born, i és que després de tanta competició, que si Territorial, que si Campionat de Catalunya, els dansaires de la Sabadell vam fer servir el concurs d'ahir com un exercici de relaxació.

La nit va començar de allò més bé, els més agosarats de la Colla, van decidir anar a Barcelona amb el seu vehicle particular, curiosament tots, i dic tots, van trobar aparcament molt a prop del Born, per si això fos poc, el restaurant triat per sopar tenia taules de sobres per a tota la colla, i quan una nit comença així, res pot sortir malament.

Aparcats, sopats i canviats amb el nostre bonic uniforme, ens vam disposar a fer el galop d’entrada, aquí ens trobem la primera sorpresa, només començar la desfilada i en coincidir amb la porta d'entrada del Born, vam deixar de sentir la música de la Cobla La principal de Terrassa, per sentir el compàs pesat de la música disc, cosa que ens va desconcertar, però, no per això vam perdre el decòrum, som professionals i poques coses ens espanten, bé, si exceptuem la por patològica, al fet que ens caigui el cel a sobre , però això ara no li interessa a ningú, per on anàvem ?, això, el galop, i com no podia ser d'altra manera, on creuen vostès que li va tocar ballar a la Sabadell? exacte, han encertat, justs davant de la porta principal del Born, la diversió estava garantida.

La nit ha estat molt llarga
-no puc més-
Així doncs va donar començament la primera sardana de lluïment, titulada "Roses de tardor" de Fèlix Martínez i Comín, només una paraula, divertidíssima, i no només em refereixo a la gran qualitat musical d'aquesta composició, si no, a la barreja de sons completament oposats que arribaven a les nostres oïdes, en alguns moments difícil de seguir, si no entenen el que dic, intentin vostès ballar una sardana escoltant alhora música “disco”, aquí trobaran la resposta, però com he dit abans "som professionals" i l’exquisida interpretació de l’Emilià va ser corresposta al peu de la lletra per la Colla, que vam saber adaptar la marxa que sortia de l'interior del Born al compàs de la sardana, el resultat, tant de bo haguéssim ballat així a Reus.

I sense temps per a més, va arribar la revessa, i com aquesta nit res podia sortir malament, l'Aracil amb l'ajuda de la Carme Rouvroy, (que després de molt temps sense fer-ho, es va tornar a posar les espardenyes), va posar el seu granet de sorra resolent la revessa.

Comptant la revessa,
que n'aprenguin!
La segona de lluïment vam intercanviar posicions amb la Colla Tren d'Alba de Girona, una mica més allunyats de la porta, però no massa, el so va arribar una mica més nítid, la Taca va seguir la línia traçada a la primera tanda, molt bona interpretació, aquesta vegada a càrrec del Joan Aracil, que reapareixia després de la lesió.

En resum, gran nit de "Relaxing cup of cafè amb llet in Born" que tindrà la seva continuïtat aquest vespre amb la revetlla de Sant Joan, el resultat final, primers per davant de Trenc d'Alba de Girona.

Un altre apunt, aquest concurs era la Final del Campionat Territorial de Barcelona Ciutat, que va acabar amb empat entre les Colles Violetes del Bosc i la Mare Nostrum, aquesta última es va emportar el campionat al desempat, felicitats Mare.

Però no tot van ser alegries, abans de ballar la sardana de germanor, es va guardar un minut de silenci per la mort de la Montserrat Vidal, dansaire de les colles Espigues Daurades de Sabadell i Violetes del Bosc de Barcelona, descansi en pau .

I ja res més, la propera setmana ens veiem a Rubí.



Manuel Muñoz.

Una gran nit per gaudir de la sardana

Moment de l'escalfament

"Relaxing cup of cafè amb llet in Born" 

Minut de silenci en record de Montserrat Vidal

Imatges del concurs del Born (Barcelona)

      Clica aquí per veure les imatges

dilluns, 17 de juny de 2019

Cura d’humilitat

Primera sardana de lluïment

Concurs bàsic a Reus. Molta il·lusió. Però no ha pogut ser. Abans de res, felicitar la Claror de Goges. El campionat segueix obert i els nostres adversaris i amics estan disposats a fer-nos gruar el campionat.

Malgrat que la Taca Verda esperava consolidar el campionat a Reus fent dos primers, com havia passat a Figueres i Perpinyà, no vam ballar prou bé i vam ser superats. Cal dir-ho: ha estat una cura d’humilitat.

No hi ha hagut sort en la primera
visita de la Taca Verda a Reus
Tanmateix, això no ens frenarà. Ans el contrari. Seguirem treballant. Persistirem en la nostra feina. Recuperarem sensacions que a Reus no vam tenir i el nostre objectiu segueix sent el campionat. Ara venen assajos i noves proves alhora que hem de recuperar algun lesionat.

La jornada a Reus va començar, prou bé. Vam resoldre correctament la revessa, molt difícil però l’Aracil no va caure en la trampa plantejada i tots contents prometia una bona tarda. Però va venir la primera sardana de lluïment, Cuida’ns, i les sensacions a l’acabar no eren les mateixes. Els assajos havien anat prou bé, però els dansaires no vam saber resoldre prou bé la musicalitat d’aquesta peça. El JM ja ho va advertir només acabar. La Claror ha ballat millor. A veure la segona sardana. La Cobla Jove de Reus va interpretar Festa Major i els nostres resultats no van ser molt millors que a la primera sardana. Tot indicava que la Claror s’emportava el concurs, com així va ser i així ho van veure els jurats.

Colla Claror de Goges guanyadora
del concurs de Reus
Aquest cronista va quedar meravellat de la petita que va estar tot el concurs amb els músics. Malgrat la seva edat, va estar asseguda dibuixant i sense cap aparell informàtic. Està vist que li agrada la música i el dibuix. Tota una artista.

Vam sortir moixos de Reus, però aviat ens recuperarem. Segur. Ara vindran assajos per rectificar les coses que no s’han fet prou bé o que, fins i tot, s’han fet malament. Tenim un petit marge i no el podem desaprofitar. Endavant, colla! Ànims! No res està perdut. A l’inrevés. Tenim molt de guanyat i cal consolidar-lo.

Jordi Oliveres




Moments del Concurs

Alegria desfermada en resoldre correctament la revessa

La Maria i el Jordi Oliveres recollint el segon premi

Encara queden moltes sardana a les espardenyes del JM

Imatges del Concurs de Reus

       Clica aquí per veure les imatges

Classificació del concurs de Reus


diumenge, 9 de juny de 2019

Els alumnes de l'escola de sardanes de la Colla Sabadell es doctoren a Palamós.

Sardana revessa

A mesura que la data del Concurs de Palamós s'anava acostant, una serp més llarga que la cua de l'atur es passejava per dins dels estómacs dels deixebles de l'escola de sardanes de la Colla Sabadell, la responsabilitat de competir per primera vegada feia que el maleït ofidi no parés de moure’s de dalt a baix sense parar.

La Claror de Goges va guanyar el concurs del
Campionat de Catalunya,
la Sabadell descansava aquesta jornada.
Segons passaven les setmanes, els assajos s'anaven fent cada vegada més exigents, fent molt èmfasi en el conjunt de l'anella i el punteig, per a major eficiència, als assajos tan sols assistien els dansaires que havien decidit fer el gran salt, tot plegat , perquè arribat el Dia D, tot fos perfecte.

Si hi ha alguna cosa que distingeix el Grup Colla Sardanista Sabadell de les altres entitats, són les oportunes lesions que pateixen els seus dansaires en els moments clau, aquesta Arraona, no podia fallar a la llei de Murphy que castiga sense pietat a la nostra entitat, des de la seva refundació enllà per l'any 2009, així doncs, la primera notícia de dissabte va caure com un gerro d'aigua freda, la Maria no podia debutar amb la Arraona per culpa d'una lesió, des d'aquest moment ja no hi havia recanvi per a les noies.

Sense temps a més lamentacions, va arribar el moment de la veritat, com és costum des de temps ancestrals, la competició va començar amb el Galop d'entrada, executat amb molta elegància, a la alçada dels millors, tot seguit sense temps a pensar en el que estava passant, va arribar el torn de la sardana revessa, aquí es va comptar amb la participació del Joan Aracil per comptar la sardana i la reaparició estel·lar de la Carme Rouvroy per repartir-la, es veu, que la revessa en qüestió era un pèl difícil, ja que tan sols la van resoldre dues colles, i cap d'elles va ser l'Arraona.

I ara sí que sí, primera sardana de lluïment, "Solemnitat" de Conrad Saló, no tan sols era el debut dels dansaires del Curs, també s'estrenava com repartidora la Pilar Segarra i Manuel Muñoz com interpretador, per tant, no tan sols als novells se'ls passejaven les anacondes per l'estómac, una interpretació senzilla per començar, correctament executada per la Colla. Acabada la sardana, i després de les corresponents felicitacions, va arribar el segon cop del dia, el Sadurní s'havia lesionat i no podia ballar la segona tanda, -Aquest Murphy és un C ....- remugaven alguns, -Cagonlospecesdecolores- deien altres davant de tanta adversitat, a rei mort, visca el rei, i el rei no podia ser un altre que el president de la Sabadell, l'inefable Àngel Muñoz, així doncs en la segona sardana de lluïment el mateix "Presi" es va encarregar d'interpretar la sardana " Afalagada "de Jordi Paulí, ja tot el món més tranquil, la interpretació va ser molt més completa, amb un resultat que va superar les expectatives dels monitors, al final, un cop expulsades totes les anacondes, es va desbordar l'alegria.

La Gran Taca Verda
Tot i les adversitats, ha estat un molt bon començament per als debutants: Lolita, Pepi, Joan, Montse, Àngela i Carme.  Els que ja en el seu moment van debutar en competició, Manel Riera, Sadurní i Albert Rifer i amb l'ajuda dels dansaires de l'actual Sabadell, Ángel Campoy, Pilar Segarra, Manuel Muñoz, Carme Rouvroy i Joan Aracil (revessa) Àngel Muñoz (substitut del Sadurní). Un record per a la Maria, que es va lesionar abans de viatjar fins a Palamós. I vagi des d'aquí un reconeixement a la feina dels monitors, Marta Lorente, Pilar Segarra, Francesc Vañó i Àngel Muñoz.

Per acabar, una frase de Denzel Washington per a tots els alumnes de l'escola de sardanes -Els somnis sense metes, són només somnis; i et portaran a desil·lusions. Les metes són el camí cap als teus somnis, però no es poden aconseguir sense disciplina i consistència-.

Manuel Muñoz.

La Nova Colla Arraona

Segona sardana de lluïment

La Lolita i el Joan recollint el trofeu de mà de l'alcalde de Palamós Lluís Puig i la presidenta de l'UCS Núria Escudé

La Gran Taca Verda en blanc i negre

Encara que sigui dos d'una de la matinada i al centre de Palamós, sempre hi ha un moment per treballar per l'Aplec de Sabadell, Feliu Sallent en acció.

Imatges del concurs de Palamós, Colla Arraona.

      Clica aquí per veure les imatges

Classificació del Concurs de Palamós


diumenge, 19 de maig de 2019

Sí, sí, sí. Dos primers més al sac

La Taca Verda fa la seva entrada
a la plaça de la República

Diumenge a Perpinyà. Segon concurs del campionat. Els de la Taca havíem assajat molt, encara que teníem la baixa dels nostre entrenador, el Josep Maria, de vacances amb la Dolors. Eren dues baixes significatives, però aquesta circumstància no ens havia de fer abaixar la guàrdia. Estàvem prou motivats i, a més, la inestimable ajuda del Joan i l’Emilià amb els assajos, hem sortit a totes.

Perpinyà és i serà talismà. Hem començat amb una revessa tan complicada que ningú ha resolt. Això ha fet que l’organització decidís que la cobla en toqués una altra. El Joan l’ha resolta correctament. Ha estat un bon presagi. La nostra primera sardana ha estat “Capvespre al Palau dels Reis de Mallorca”. Ha estat una molt bona ballada. N’hem quedat molt satisfets. Tocava esperar la segona, “Llabanera i Garganell,”

Segona Sardana de lluïment

mentre gaudíem de la ballada de les colles grans, on la Mare Nostrum i les Violetes del Bosc es disputen, un any més, el campionat de Catalunya.

Quant la cobla Mil·lenària ha encetat la nostra segona sardana de lluïment estàvem frisosos. Volíem fer-ho bé i aspirar a guanyar el concurs. Hem quedat prou satisfets. Calia esperar els resultats del jurat. Molts nervis. Abans, però, una sardana de punts lliures i la germanor, amb una plaça de la República plena de públic.

Les baixes per lesió,
no es van fer notar a Perpinyà
I , sí. Hem tornat a fer dos primers, la qual cosa ens col·loca al capdavant de la classificació. Cal, malgrat tot, no confiar-se. Cal seguir assajant i superant els entrebancs de lesions. Ara tenim tres setmanes abans de Reus, a on anirem, de ben segur, a ballar el millor que sabem i a buscar de fer el primer.

Sí. Ja tenim quatre primers al sac, la qual cosa ens posa en una bona situació per revalidar l’ajustat campionat. Sí, sí, dos primers més.

Jordi Oliveres