Cura d’humilitat

Primera sardana de lluïment

Concurs bàsic a Reus. Molta il·lusió. Però no ha pogut ser. Abans de res, felicitar la Claror de Goges. El campionat segueix obert i els nostres adversaris i amics estan disposats a fer-nos gruar el campionat.

Malgrat que la Taca Verda esperava consolidar el campionat a Reus fent dos primers, com havia passat a Figueres i Perpinyà, no vam ballar prou bé i vam ser superats. Cal dir-ho: ha estat una cura d’humilitat.

No hi ha hagut sort en la primera
visita de la Taca Verda a Reus

Tanmateix, això no ens frenarà. Ans el contrari. Seguirem treballant. Persistirem en la nostra feina. Recuperarem sensacions que a Reus no vam tenir i el nostre objectiu segueix sent el campionat. Ara venen assajos i noves proves alhora que hem de recuperar algun lesionat.

La jornada a Reus va començar, prou bé. Vam resoldre correctament la revessa, molt difícil però l’Aracil no va caure en la trampa plantejada i tots contents prometia una bona tarda. Però va venir la primera sardana de lluïment, Cuida’ns, i les sensacions a l’acabar no eren les mateixes. Els assajos havien anat prou bé, però els dansaires no vam saber resoldre prou bé la musicalitat d’aquesta peça. El JM ja ho va advertir només acabar. La Claror ha ballat millor. A veure la segona sardana. La Cobla Jove de Reus va interpretar Festa Major i els nostres resultats no van ser molt millors que a la primera sardana. Tot indicava que la Claror s’emportava el concurs, com així va ser i així ho van veure els jurats.

Colla Claror de Goges guanyadora
del concurs de Reus

Aquest cronista va quedar meravellat de la petita que va estar tot el concurs amb els músics. Malgrat la seva edat, va estar asseguda dibuixant i sense cap aparell informàtic. Està vist que li agrada la música i el dibuix. Tota una artista.

Vam sortir moixos de Reus, però aviat ens recuperarem. Segur. Ara vindran assajos per rectificar les coses que no s’han fet prou bé o que, fins i tot, s’han fet malament. Tenim un petit marge i no el podem desaprofitar. Endavant, colla! Ànims! No res està perdut. A l’inrevés. Tenim molt de guanyat i cal consolidar-lo.

Jordi Oliveres

Moments del Concurs

Alegria desfermada en resoldre correctament la revessa

La Maria i el Jordi Oliveres recollint el segon premi

Encara queden moltes sardana a les espardenyes del JM

Imatges del Concurs de Reus

       Clica aquí per veure les imatges

Classificació del concurs de Reus

Els alumnes de l'escola de sardanes de la Colla Sabadell es doctoren a Palamós.

Sardana revessa

A mesura que la data del Concurs de Palamós s'anava acostant, una serp més llarga que la cua de l'atur es passejava per dins dels estómacs dels deixebles de l'escola de sardanes de la Colla Sabadell, la responsabilitat de competir per primera vegada feia que el maleït ofidi no parés de moure’s de dalt a baix sense parar.

La Claror de Goges va guanyar el concurs del
Campionat de Catalunya,
la Sabadell descansava aquesta jornada.

Segons passaven les setmanes, els assajos s'anaven fent cada vegada més exigents, fent molt èmfasi en el conjunt de l'anella i el punteig, per a major eficiència, als assajos tan sols assistien els dansaires que havien decidit fer el gran salt, tot plegat , perquè arribat el Dia D, tot fos perfecte.

Si hi ha alguna cosa que distingeix el Grup Colla Sardanista Sabadell de les altres entitats, són les oportunes lesions que pateixen els seus dansaires en els moments clau, aquesta Arraona, no podia fallar a la llei de Murphy que castiga sense pietat a la nostra entitat, des de la seva refundació enllà per l'any 2009, així doncs, la primera notícia de dissabte va caure com un gerro d'aigua freda, la Maria no podia debutar amb la Arraona per culpa d'una lesió, des d'aquest moment ja no hi havia recanvi per a les noies.

Sense temps a més lamentacions, va arribar el moment de la veritat, com és costum des de temps ancestrals, la competició va començar amb el Galop d'entrada, executat amb molta elegància, a la alçada dels millors, tot seguit sense temps a pensar en el que estava passant, va arribar el torn de la sardana revessa, aquí es va comptar amb la participació del Joan Aracil per comptar la sardana i la reaparició estel·lar de la Carme Rouvroy per repartir-la, es veu, que la revessa en qüestió era un pèl difícil, ja que tan sols la van resoldre dues colles, i cap d'elles va ser l'Arraona.

I ara sí que sí, primera sardana de lluïment, "Solemnitat" de Conrad Saló, no tan sols era el debut dels dansaires del Curs, també s'estrenava com repartidora la Pilar Segarra i Manuel Muñoz com interpretador, per tant, no tan sols als novells se'ls passejaven les anacondes per l'estómac, una interpretació senzilla per començar, correctament executada per la Colla. Acabada la sardana, i després de les corresponents felicitacions, va arribar el segon cop del dia, el Sadurní s'havia lesionat i no podia ballar la segona tanda, -Aquest Murphy és un C ....- remugaven alguns, -Cagonlospecesdecolores- deien altres davant de tanta adversitat, a rei mort, visca el rei, i el rei no podia ser un altre que el president de la Sabadell, l'inefable Àngel Muñoz, així doncs en la segona sardana de lluïment el mateix "Presi" es va encarregar d'interpretar la sardana " Afalagada "de Jordi Paulí, ja tot el món més tranquil, la interpretació va ser molt més completa, amb un resultat que va superar les expectatives dels monitors, al final, un cop expulsades totes les anacondes, es va desbordar l'alegria.

La Gran Taca Verda

Tot i les adversitats, ha estat un molt bon començament per als debutants: Lolita, Pepi, Joan, Montse, Àngela i Carme.  Els que ja en el seu moment van debutar en competició, Manel Riera, Sadurní i Albert Rifer i amb l'ajuda dels dansaires de l'actual Sabadell, Ángel Campoy, Pilar Segarra, Manuel Muñoz, Carme Rouvroy i Joan Aracil (revessa) Àngel Muñoz (substitut del Sadurní). Un record per a la Maria, que es va lesionar abans de viatjar fins a Palamós. I vagi des d'aquí un reconeixement a la feina dels monitors, Marta Lorente, Pilar Segarra, Francesc Vañó i Àngel Muñoz.

Per acabar, una frase de Denzel Washington per a tots els alumnes de l'escola de sardanes -Els somnis sense metes, són només somnis; i et portaran a desil·lusions. Les metes són el camí cap als teus somnis, però no es poden aconseguir sense disciplina i consistència-.

Manuel Muñoz.

La Nova Colla Arraona

Segona sardana de lluïment

La Lolita i el Joan recollint el trofeu de mà de l'alcalde de Palamós Lluís Puig i la presidenta de l'UCS Núria Escudé

La Gran Taca Verda en blanc i negre

Encara que sigui dos d'una de la matinada i al centre de Palamós, sempre hi ha un moment per treballar per l'Aplec de Sabadell, Feliu Sallent en acció.

Imatges del concurs de Palamós, Colla Arraona.

      Clica aquí per veure les imatges

Classificació del Concurs de Palamós

Sí, sí, sí. Dos primers més al sac

La Taca Verda fa la seva entrada
a la plaça de la República

Diumenge a Perpinyà. Segon concurs del campionat. Els de la Taca havíem assajat molt, encara que teníem la baixa dels nostre entrenador, el Josep Maria, de vacances amb la Dolors. Eren dues baixes significatives, però aquesta circumstància no ens havia de fer abaixar la guàrdia. Estàvem prou motivats i, a més, la inestimable ajuda del Joan i l’Emilià amb els assajos, hem sortit a totes.

Perpinyà és i serà talismà. Hem començat amb una revessa tan complicada que ningú ha resolt. Això ha fet que l’organització decidís que la cobla en toqués una altra. El Joan l’ha resolta correctament. Ha estat un bon presagi. La nostra primera sardana ha estat “Capvespre al Palau dels Reis de Mallorca”. Ha estat una molt bona ballada. N’hem quedat molt satisfets. Tocava esperar la segona, “Llabanera i Garganell,”

Segona Sardana de lluïment

mentre gaudíem de la ballada de les colles grans, on la Mare Nostrum i les Violetes del Bosc es disputen, un any més, el campionat de Catalunya.

Quant la cobla Mil·lenària ha encetat la nostra segona sardana de lluïment estàvem frisosos. Volíem fer-ho bé i aspirar a guanyar el concurs. Hem quedat prou satisfets. Calia esperar els resultats del jurat. Molts nervis. Abans, però, una sardana de punts lliures i la germanor, amb una plaça de la República plena de públic.

Les baixes per lesió,
no es van fer notar a Perpinyà

I , sí. Hem tornat a fer dos primers, la qual cosa ens col·loca al capdavant de la classificació. Cal, malgrat tot, no confiar-se. Cal seguir assajant i superant els entrebancs de lesions. Ara tenim tres setmanes abans de Reus, a on anirem, de ben segur, a ballar el millor que sabem i a buscar de fer el primer.

Sí. Ja tenim quatre primers al sac, la qual cosa ens posa en una bona situació per revalidar l’ajustat campionat. Sí, sí, dos primers més.

Jordi Oliveres

Un altre dia perfecte

   

La Marta dirigint l'assaig (almenys ho sembla)

Magnífica postal de la plaça de la República plena de colles sardanistes.

La Laura i l'Emilià recollint el primer premi

Imatges del Concurs de Perpinyà

                Clica aquí per veure les imatges

Classificació del Concurs de Perpinyà

Un dia ple de records

El d'avui era un dia molt esperat pels components de la Gran Taca Verda, més per l'efemèride de la data, que no per la transcendència d'aquesta jornada del campionat territorial. I és que fa ja deu anys, que en aquest mateix escenari, va reaparèixer la Colla després de diversos anys als llimbs de les colles sardanistes.

Debut de la Taca Verda a Sabadell

Aquell diumenge, Sabadell Sardanista va fer el millor dels homenatges a la Sabadell, programant en honor a la nova Taca Verda, la sardana de Carles Santiago "Colla Sabadell" interpretada per la Cobla Contemporània.

La primera temporada va ser un autèntic somni per a tots els dansaires que encetaren la nova aventura, dirigida per un vell amic, ex-dansaire i entrenador, el Jaume Nonell, que va acceptar el repte de portar la colla al seu màxim nivell, i realment ho va aconseguir, la colla va anar creixent en qualitat setmana rere setmana, guanyant  concursos de tant de prestigi com  el de Vic i Ceret.

La Taca Verda deu anys més tard

Molt ha plogut des de llavors, i ja vam quedar molt pocs d'aquelles primeres temporades, en l'actualitat, amb el Josep María Martínez al cap davant de la part tècnica, les fites són altres, però la il·lusió és la mateixa, el grup actual, igual que llavors, és una colla de gent amb ganes de passar-s'ho bé, ballant sardanes i també per què no dir-ho, amb altres activitats lúdiques i festives (no penseu malament que us conec)

Que bonics són els records quan són bonics, oi que sí ?, però ara el tema és com ha anat la jornada d'avui, segona del Territorial, una jornada que no passarà com el millor dia de la història de la Colla. Abans de començar, ja teníem una desagradable notícia, la lesió del Joan Aracil, produïda per una tapa de claveguera no massa ben col·locada, el cop de peu que el Joan li va donar a la tapa va ser tan fort que va sortir volant pels aires, pel veïnat es van sentir crits de -Un ovni, un ovni- d'aquest fet podem treure dues conclusions, cal mirar més a terra quant caminem i que fan masses pel·lícules de ciència ficció per la tele, el pobre Aracil s'ha presentat a Sabadell amb crosses i una bota ortopèdica, que li donava un aspecte com de Robocop coix.

La Marta i el Feliu recollint el segon premi
de mans de la regidora de cultura
Montserrat Chacón

Bé, deixem a l'Aracil tranquil i anem per feina, les sardanes que ens han tocat ballar han estat  "Montblanc capital de la sardana" de l'Alfred Abad, i “Quinze de quinze” de David Estañol, dues magnífiques sardanes molt bé ballades per la colla  tot i el contratemps que ha patit en aquesta última sardana. Com apunt final, a l'hora d'escriure aquesta crònica, ens ha arribat la notícia de que la sardana de l'Alfred Abad, ballada per les colles veteranes en la seva primera tanda, ha estat guardonada amb el premi de la Sardana de l'any al certamen celebrat al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, vagi des d'aquí la nostra més sincera enhorabona.

Resumint, no s'ha pogut guanyar el concurs d'avui, guanyat per la Colla Llaç d'Amistat que s'emporta el primer premi fins a Moià. De moment aquesta ensopegada no afecta la classificació de la Colla al Territorial, només cal seguir treballant com fins ara.

I per a la propera setmana, un altre plat fort, segona jornada del Campionat de Catalunya Veterà, aquesta vegada la Taca viatjarà fins Perpinyà a confirmar el bon estat de la Colla.

Manuel Muñoz

Moments del concurs

La imatge del dia, el Joan Aracil caminant amb una pròtesi

Ja han passat deu anys de la reaparició de la Taca Verda en aquest mateix escenari.

A la categoria absoluta el triomf ha estat per a la Colla Mare Nostrum de Barcelona.

Deu anys de la reaparició de la Taca Verda

       Clica aquí per veure les imatges

Classificació del Territorial Comarques de Barcelona, Veterans

Sabadell venç la tramuntana

Sardana revessa 

Primer concurs de campionat de Catalunya veterans a Figueres. Tramuntana. Molts nervis. Ho havíem de fer molt bé. Tot estava, però, preparat. Dansaires i acompanyants ens hem trobat ben d’hora per anar tots junts en autocar i hem cantat el cançoner preparat per la Cristina. Els assajos previs havien anat bé, però no sabíem com ho farien els nostres adversaris. Abans d’arribar a Figueres hem fet una parada tècnica a Vilabertran, on hem fet un petit assaig i hem dinat.

Avui el galop ha estat perfecte

Quan hem arribat a la plaça Catalunya de Figueres, una hora abans, la tramuntana ens ha rebut com no podia ser d'altra manera a la capital empordanesa. Escalfament muscular i preparats per ballar el galop i la revessa, que el Joan ha resolt però que el jurat ha decidit donar-la per mal repartida.

Primer premi

Havia arribat el moment de ballar les dues sardanes de lluïment: pastes i garnatxa i Romàntic a Sils. La taca verda ha ballat molt bé totes dues, amb una alineació sense canvis, la qual cosa era un risc davant eventuals lesions, encara que teníem a la recambra dansaires totalment preparats per si era necessari. Ja he dit que hem ballat bé i el jurat ho ha reconegut. Dos primers!, la qual cosa ens posa al capdavant del campionat. No res està fet. Tanmateix estem en el camí correcte. Seguirem assajant i ballant el millor que sabem. Ara toca el concurs de Sabadell diumenge vinent i en quinze dies estarem a Perpinyà en el segon concurs de Catalunya veterans. Anirem a totes. La Taca Verda estem conjurats. Volem el campionat i farem tot el que està a les nostres mans i dins les nostres possibilitats. Ni la tramuntana ha pogut avui amb nosaltres.

Jordi Oliveres

La Sabadell colpeja primer, però cal tocar de peus a terra, res s'haurà aconseguit si no es segueix treballant com fins ara

Polint els últims detalls

La Cristina i el Joan Aracil recollint el primer premi.

La Taca Verda feliços després d'aconseguir el primer premi en la jornada inaugural del campionat de Catalunya.

Imatges del 72è Concurs de Colles Sardanistes de Figueres

       Clica aquí per veure les imatges

Classificació del Campionat de Catalunya Veterà 72è Concurs de Figueres

Sant Feliu de Llobregat, un oasi musical.

L'Aracil esperant
el resultat de la revessa

I si no us ho creieu, per a mostra un botó, "Sardanes a l'Havana" de Jordi Molina, "Per tu Rita" de Manel Saderra i Puigferrer, "Galanteig" de Conrad Saló i finalment "Ginesta Florida" de Jordi León, veieu com no és difícil acontentar les colles i al públic alhora.

Un cop dit això, anem pel principi. Matí assolellat però fresquet, sobretot a l'ombra, però res que els valents sardanistes no puguem suportar, de tota manera ningú s'ha queixat a la crida del JM Martínez per anar escalfant la musculatura prèvia a la competició que començava en pocs minuts. Amb permís de les campanes de la Catedral de Sant Llorenç la Cobla la Principal de Terrassa ha donat inici el Galop "Toc de festa" de Ramon Serrat, aquesta vegada els de la Taca ho han fet una mica millor, diguem que la nota seria: La Colla progressa adequadament.

Una llarga Taca de germanor

Pel que fa a la competició, la Taca s'ha presentat millor proveïda de dansaires que la setmana passada, a destacar la presència de Joan Pujol, difícil de veure un diumenge, ja que per a ell és un dia qualsevol de treball, per tant avui el JM , Martínez ha tingut prou feina per confeccionar les dues alineacions.

Les sardanes, tal com he comentat anteriorment han estat un plaer ballar-les, encara que a mi personalment m'hagués agradat més poder ballar "Per tu Rita" però aquesta sardana del mestre Manel Saderra, els ha tocat als afortunats de la categoria Gran, com va dir el poeta, -El futbol és així-

El concurs ha transcorregut àgilment, tot i que en una tanda s'ha hagut d'esperar a que deixessin de sonar les campanes de la Catedral de Sant Llorenç, la qual cosa ha propiciat una forta ovació per part, tant del públic, dansaires i els de la Cobla la Principal de Terrassa que ho han fet a peu dret.

La Taca Verda amb la Catedral
de Sant Llorenç de fons

El resultat final ha estat l'esperat, un primer, tot i la dificultat que ha comportat fer dues alineacions tan diferents en cadascuna de les tandes que li ha tocat ballar a la colla.

En el que portem de temporada, s'han collit tres primers de tres concursos, però el realment difícil encara ha d'arribar, el cinc de maig a Figueres, comença el campionat de Catalunya a la categoria de Veterans, sense cap dubte, aquesta serà la temporada més difícil, amb una competició més llarga i en la qual tots els concursos compten, un autèntic campionat de regularitat, fins a aquest dia, ens anem de vacances. Bona Setmana Santa a tothom.

Manuel Muñoz.

La Taca Verda aconsegueix guanyar per primera vegada a Sant Feliu de Llobregat

l'escalfament

Segona sardana de lluïment

Un altre primer aconseguit per la Taca Verd

La Dolors i el Joan Pujol recollint el primer premi