diumenge, 30 de juny del 2019

Com es pot fer amb tanta calor, la guerra de Cuba

Segona sardana de lluïment

Hèlios muntat amb el seu carro tirat pels seus incansables bous solars,  feia dies que s'estava acostant massa a la catalana terra, causant una onada de calor, que amenaçava acabar amb les existències de cervesa emmagatzemades als dipòsits de la Generalitat de Catalunya per a casos d'emergència, posant en perill la bona salut dels catalans. Amb aquestes circumstàncies,  el govern català es va veure obligat a aplicar el Pla Especial de Emergències Birracat, un servei  de la Generalitat  que proporciona a tots els catalans que ho necessitin, un canya ben fresqueta.

En aquestes terribles circumstàncies, els sardanistes, gent feta d'una pasta especial, ens vam disposar a competir en el concurs de Colles Sardanistes de Rubí , vàlid per al Campionat Barcelona Comarques,  això sí, després de prendre'ns la canya de rigor.

Revessa a tres bandes
La calor que feia al Passeig del Ferrocarril, era com he dit abans, dels que fan història, la prova, van ser els litres d'aigua que es vam consumir durant el petit assaig previ a la competició, malgrat tot, l'ambient entre els dansaires era molt bo, en part gràcies a la claca que ens va acompanyar tota la nit, els habituals més la Mercè Teixidor.

Però ara ens centrarem en el concurs, la primera sardana interpretada per la Cobla Sabadell va ser la revessa, una sardana particularment llarga, més llarga que un dia d'estiu sense cervesa, resolta correctament pel l'Aracil, amb el suport humanitari de l’Emilià, i la Carme en el repartiment, hi va haver molta alegria per la revessa i també, per què no dir-ho, la temperatura ambient començava a baixar.

Tot seguit va ser el torn de la primera de lluïment, "Colla Violetes del Bosc" de Manel Saderra i Puigferrer, aquesta sardana tots la coneixem, i l’Aracil també, podríem dir que la interpretació va ser irreprotxable. Sense perdre pistonada, la segona tanda, la sardana interpretada pels músics de Sabadell, va ser la d'un vell conegut nostre, Carles Santiago, i que portava per títol "Vint més cinc de flor de neu" per descomptat la música delatava al seu autor, gran sardana, (L’entitat Flor de Neu, poden estar orgullosos), l’Emilià va ser l'encarregat de fer-nos ballar com a dansaires sense set i que no necessitem cap cervesa per fer-ho.

El resultat final de les dues tandes, està reflectit a la classificació final (No hase falta desir nada más).

Per acabar, no puc fer altra cosa que felicitar l'entitat Flor de Neu, per respectar les grans tradicions catalanes. La primera és l'obsequi d'una coca de Sant Pere per a totes les colles i l'altra i més important, la trencadissa d'un dels trofeus en el moment del lliurament, ja ho va dir Raimon, -Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat-



I d’aquí 15 dies ve festa gran a Vilanova i la Geltrú, jornada del  Campionat Territorial i última  de la primera fase del Campionat de Catalunya a la categoria de veterans, allà estarem, a donar-ho tot, millor amb una cervesa, la necessitarem.


Manuel Muñoz.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada