 |
| Segona sardana de lluïment |
Hèlios muntat amb el seu carro
tirat pels seus incansables bous solars,
feia dies que s'estava acostant massa a la catalana terra, causant una
onada de calor, que amenaçava acabar amb les existències de cervesa emmagatzemades
als dipòsits de la Generalitat de Catalunya per a casos d'emergència, posant en
perill la bona salut dels catalans. Amb aquestes circumstàncies, el govern català es va veure obligat a aplicar
el Pla Especial de Emergències Birracat, un servei de la Generalitat que proporciona a tots els catalans que ho necessitin,
un canya ben fresqueta.
En aquestes terribles
circumstàncies, els sardanistes, gent feta d'una pasta especial, ens vam
disposar a competir en el concurs de Colles Sardanistes de Rubí , vàlid per al
Campionat Barcelona Comarques, això sí,
després de prendre'ns la canya de rigor.
 |
| Revessa a tres bandes |
La calor que feia al Passeig del
Ferrocarril, era com he dit abans, dels que fan història, la prova, van ser els
litres d'aigua que es vam consumir durant el petit assaig previ a la
competició, malgrat tot, l'ambient entre els dansaires era molt bo, en part
gràcies a la claca que ens va acompanyar tota la nit, els habituals més la
Mercè Teixidor.
Però ara ens centrarem en el
concurs, la primera sardana interpretada per la Cobla Sabadell va ser la
revessa, una sardana particularment llarga, més llarga que un dia d'estiu sense
cervesa, resolta correctament pel l'Aracil, amb el suport humanitari de l’Emilià,
i la Carme en el repartiment, hi va haver molta alegria per la revessa i també,
per què no dir-ho, la temperatura ambient començava a baixar.
Tot seguit va ser el torn de la
primera de lluïment, "Colla Violetes del Bosc" de Manel Saderra i
Puigferrer, aquesta sardana tots la coneixem, i l’Aracil també, podríem dir que
la interpretació va ser irreprotxable. Sense perdre pistonada, la segona tanda,
la sardana interpretada pels músics de Sabadell, va ser la d'un vell conegut
nostre, Carles Santiago, i que portava per títol "Vint més cinc de flor de
neu" per descomptat la música delatava al seu autor, gran sardana, (L’entitat
Flor de Neu, poden estar orgullosos), l’Emilià va ser l'encarregat de fer-nos
ballar com a dansaires sense set i que no necessitem cap cervesa per fer-ho.
El resultat final de les dues
tandes, està reflectit a la classificació final (No hase falta desir nada más).
Per acabar, no puc fer altra cosa
que felicitar l'entitat Flor de Neu, per respectar les grans tradicions
catalanes. La primera és l'obsequi d'una coca de Sant Pere per a totes les colles
i l'altra i més important, la trencadissa d'un dels trofeus en el moment del
lliurament, ja ho va dir Raimon, -Qui perd els seus orígens, perd la seva
identitat-
I d’aquí 15 dies ve festa gran a
Vilanova i la Geltrú, jornada del
Campionat Territorial i última de
la primera fase del Campionat de Catalunya a la categoria de veterans, allà
estarem, a donar-ho tot, millor amb una cervesa, la necessitarem.
Manuel Muñoz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada