Els alumnes de l'escola de sardanes de la Colla Sabadell es doctoren a Palamós.

Sardana revessa

A mesura que la data del Concurs de Palamós s'anava acostant, una serp més llarga que la cua de l'atur es passejava per dins dels estómacs dels deixebles de l'escola de sardanes de la Colla Sabadell, la responsabilitat de competir per primera vegada feia que el maleït ofidi no parés de moure’s de dalt a baix sense parar.

La Claror de Goges va guanyar el concurs del
Campionat de Catalunya,
la Sabadell descansava aquesta jornada.

Segons passaven les setmanes, els assajos s'anaven fent cada vegada més exigents, fent molt èmfasi en el conjunt de l'anella i el punteig, per a major eficiència, als assajos tan sols assistien els dansaires que havien decidit fer el gran salt, tot plegat , perquè arribat el Dia D, tot fos perfecte.

Si hi ha alguna cosa que distingeix el Grup Colla Sardanista Sabadell de les altres entitats, són les oportunes lesions que pateixen els seus dansaires en els moments clau, aquesta Arraona, no podia fallar a la llei de Murphy que castiga sense pietat a la nostra entitat, des de la seva refundació enllà per l'any 2009, així doncs, la primera notícia de dissabte va caure com un gerro d'aigua freda, la Maria no podia debutar amb la Arraona per culpa d'una lesió, des d'aquest moment ja no hi havia recanvi per a les noies.

Sense temps a més lamentacions, va arribar el moment de la veritat, com és costum des de temps ancestrals, la competició va començar amb el Galop d'entrada, executat amb molta elegància, a la alçada dels millors, tot seguit sense temps a pensar en el que estava passant, va arribar el torn de la sardana revessa, aquí es va comptar amb la participació del Joan Aracil per comptar la sardana i la reaparició estel·lar de la Carme Rouvroy per repartir-la, es veu, que la revessa en qüestió era un pèl difícil, ja que tan sols la van resoldre dues colles, i cap d'elles va ser l'Arraona.

I ara sí que sí, primera sardana de lluïment, "Solemnitat" de Conrad Saló, no tan sols era el debut dels dansaires del Curs, també s'estrenava com repartidora la Pilar Segarra i Manuel Muñoz com interpretador, per tant, no tan sols als novells se'ls passejaven les anacondes per l'estómac, una interpretació senzilla per començar, correctament executada per la Colla. Acabada la sardana, i després de les corresponents felicitacions, va arribar el segon cop del dia, el Sadurní s'havia lesionat i no podia ballar la segona tanda, -Aquest Murphy és un C ....- remugaven alguns, -Cagonlospecesdecolores- deien altres davant de tanta adversitat, a rei mort, visca el rei, i el rei no podia ser un altre que el president de la Sabadell, l'inefable Àngel Muñoz, així doncs en la segona sardana de lluïment el mateix "Presi" es va encarregar d'interpretar la sardana " Afalagada "de Jordi Paulí, ja tot el món més tranquil, la interpretació va ser molt més completa, amb un resultat que va superar les expectatives dels monitors, al final, un cop expulsades totes les anacondes, es va desbordar l'alegria.

La Gran Taca Verda

Tot i les adversitats, ha estat un molt bon començament per als debutants: Lolita, Pepi, Joan, Montse, Àngela i Carme.  Els que ja en el seu moment van debutar en competició, Manel Riera, Sadurní i Albert Rifer i amb l'ajuda dels dansaires de l'actual Sabadell, Ángel Campoy, Pilar Segarra, Manuel Muñoz, Carme Rouvroy i Joan Aracil (revessa) Àngel Muñoz (substitut del Sadurní). Un record per a la Maria, que es va lesionar abans de viatjar fins a Palamós. I vagi des d'aquí un reconeixement a la feina dels monitors, Marta Lorente, Pilar Segarra, Francesc Vañó i Àngel Muñoz.

Per acabar, una frase de Denzel Washington per a tots els alumnes de l'escola de sardanes -Els somnis sense metes, són només somnis; i et portaran a desil·lusions. Les metes són el camí cap als teus somnis, però no es poden aconseguir sense disciplina i consistència-.

Manuel Muñoz.