Cura d’humilitat

Primera sardana de lluïment

Concurs bàsic a Reus. Molta il·lusió. Però no ha pogut ser. Abans de res, felicitar la Claror de Goges. El campionat segueix obert i els nostres adversaris i amics estan disposats a fer-nos gruar el campionat.

Malgrat que la Taca Verda esperava consolidar el campionat a Reus fent dos primers, com havia passat a Figueres i Perpinyà, no vam ballar prou bé i vam ser superats. Cal dir-ho: ha estat una cura d’humilitat.

No hi ha hagut sort en la primera
visita de la Taca Verda a Reus

Tanmateix, això no ens frenarà. Ans el contrari. Seguirem treballant. Persistirem en la nostra feina. Recuperarem sensacions que a Reus no vam tenir i el nostre objectiu segueix sent el campionat. Ara venen assajos i noves proves alhora que hem de recuperar algun lesionat.

La jornada a Reus va començar, prou bé. Vam resoldre correctament la revessa, molt difícil però l’Aracil no va caure en la trampa plantejada i tots contents prometia una bona tarda. Però va venir la primera sardana de lluïment, Cuida’ns, i les sensacions a l’acabar no eren les mateixes. Els assajos havien anat prou bé, però els dansaires no vam saber resoldre prou bé la musicalitat d’aquesta peça. El JM ja ho va advertir només acabar. La Claror ha ballat millor. A veure la segona sardana. La Cobla Jove de Reus va interpretar Festa Major i els nostres resultats no van ser molt millors que a la primera sardana. Tot indicava que la Claror s’emportava el concurs, com així va ser i així ho van veure els jurats.

Colla Claror de Goges guanyadora
del concurs de Reus

Aquest cronista va quedar meravellat de la petita que va estar tot el concurs amb els músics. Malgrat la seva edat, va estar asseguda dibuixant i sense cap aparell informàtic. Està vist que li agrada la música i el dibuix. Tota una artista.

Vam sortir moixos de Reus, però aviat ens recuperarem. Segur. Ara vindran assajos per rectificar les coses que no s’han fet prou bé o que, fins i tot, s’han fet malament. Tenim un petit marge i no el podem desaprofitar. Endavant, colla! Ànims! No res està perdut. A l’inrevés. Tenim molt de guanyat i cal consolidar-lo.

Jordi Oliveres