diumenge, 23 de juny de 2019

-El temps per relaxar-te és quan no tens temps per allò.-Jim Goodwin.

L'Hortensia i el Josep
recollint el primer premi

Doncs mira tu per on, els de la Taca Verda vam trobar aquest moment en el concurs del Born, i és que després de tanta competició, que si Territorial, que si Campionat de Catalunya, els dansaires de la Sabadell vam fer servir el concurs d'ahir com un exercici de relaxació.

La nit va començar de allò més bé, els més agosarats de la Colla, van decidir anar a Barcelona amb el seu vehicle particular, curiosament tots, i dic tots, van trobar aparcament molt a prop del Born, per si això fos poc, el restaurant triat per sopar tenia taules de sobres per a tota la colla, i quan una nit comença així, res pot sortir malament.

Aparcats, sopats i canviats amb el nostre bonic uniforme, ens vam disposar a fer el galop d’entrada, aquí ens trobem la primera sorpresa, només començar la desfilada i en coincidir amb la porta d'entrada del Born, vam deixar de sentir la música de la Cobla La principal de Terrassa, per sentir el compàs pesat de la música disc, cosa que ens va desconcertar, però, no per això vam perdre el decòrum, som professionals i poques coses ens espanten, bé, si exceptuem la por patològica, al fet que ens caigui el cel a sobre , però això ara no li interessa a ningú, per on anàvem ?, això, el galop, i com no podia ser d'altra manera, on creuen vostès que li va tocar ballar a la Sabadell? exacte, han encertat, justs davant de la porta principal del Born, la diversió estava garantida.

La nit ha estat molt llarga
-no puc més-
Així doncs va donar començament la primera sardana de lluïment, titulada "Roses de tardor" de Fèlix Martínez i Comín, només una paraula, divertidíssima, i no només em refereixo a la gran qualitat musical d'aquesta composició, si no, a la barreja de sons completament oposats que arribaven a les nostres oïdes, en alguns moments difícil de seguir, si no entenen el que dic, intentin vostès ballar una sardana escoltant alhora música “disco”, aquí trobaran la resposta, però com he dit abans "som professionals" i l’exquisida interpretació de l’Emilià va ser corresposta al peu de la lletra per la Colla, que vam saber adaptar la marxa que sortia de l'interior del Born al compàs de la sardana, el resultat, tant de bo haguéssim ballat així a Reus.

I sense temps per a més, va arribar la revessa, i com aquesta nit res podia sortir malament, l'Aracil amb l'ajuda de la Carme Rouvroy, (que després de molt temps sense fer-ho, es va tornar a posar les espardenyes), va posar el seu granet de sorra resolent la revessa.

Comptant la revessa,
que n'aprenguin!
La segona de lluïment vam intercanviar posicions amb la Colla Tren d'Alba de Girona, una mica més allunyats de la porta, però no massa, el so va arribar una mica més nítid, la Taca va seguir la línia traçada a la primera tanda, molt bona interpretació, aquesta vegada a càrrec del Joan Aracil, que reapareixia després de la lesió.

En resum, gran nit de "Relaxing cup of cafè amb llet in Born" que tindrà la seva continuïtat aquest vespre amb la revetlla de Sant Joan, el resultat final, primers per davant de Trenc d'Alba de Girona.

Un altre apunt, aquest concurs era la Final del Campionat Territorial de Barcelona Ciutat, que va acabar amb empat entre les Colles Violetes del Bosc i la Mare Nostrum, aquesta última es va emportar el campionat al desempat, felicitats Mare.

Però no tot van ser alegries, abans de ballar la sardana de germanor, es va guardar un minut de silenci per la mort de la Montserrat Vidal, dansaire de les colles Espigues Daurades de Sabadell i Violetes del Bosc de Barcelona, descansi en pau .

I ja res més, la propera setmana ens veiem a Rubí.



Manuel Muñoz.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada