diumenge, 14 de juliol del 2019

Dos primers més que ja són al sac

Escalfament amb complicitat

La Taca Verda tenia assenyalat el concurs de Vilanova i la Geltrú en vermell. Malgrat que el nostre principal adversari (Claror de Goges de Banyoles) descansava en aquest concurs, com nosaltres hom vam fer a Palamós, teníem dos objectius: el campionat de Catalunya i el campionat de Barcelona comarques. En una mateixa ballada havíem de confirmar que som uns aspirants seriosos a revalidar els títols.

Per això, vam fer assajos específics, malgrat la calorada del local d’assaig. Tot semblava que anava bé. La tarda del dissabte un grup va fer una paradeta tècnica a Castelldefels per fer un berenar-sopar a casa de l’Isabel. Fins i tot el seu veí va fer un tímid intent d’apuntar-se a la festeta veient les noies de la Sabadell (així ens ho va explicar el nostre espia a la festa). Anècdota a part, aquest dissabte 13 de juliol també celebràvem els aniversaris de l’Emilà i de la Maria, però això ho deixarem pel final.
La revessa del Joaquim Tristany
ens va jugar una mala passada

A la plaça del Mercat feia molta calor i xafogor, com cada any. Però enguany, l’organització celebrava el seu 50è aniversari i volia fer festa grossa. Els veterans teníem assignades les sardanes 50 anys i 50 anys ballant, ambdues amb molta i variada interpretació musical. Abans de començar, però, la Sabadell va patir un parell de contrarietats: l’Aracil i el Satur no podrien ballar. Les lesions no s’havien guarit i perdíem dos dels puntals de la Colla. Però no ens vam desanimar. Ja ve a ser un clàssic això de les lesions d’última hora. De la revessa, millor no parlar-ne, aquest cop. Malgrat els entrebancs, vam fer dues bones ballades i esperàvem treure un molt bon resultat (dos primers). La sardana de germanor (Sereno) va ser molt ben acollida, tant per la quitxalla com alguns dels més granadets. Ara sí. Ja havíem acabat i teníem el cava i la coca preparats per celebrar els aniversaris. Vam haver d’esperar una hora per recollir el premi i tots junts podem celebrar dos els dos primers i el parell d’aniversaris (per molts anys!!!, i en vida vostra!, que contestaven els nostres avis).
Per molts anys



Ara, toca descansar, recuperar lesionats i a finals d’agost ens hi tornarem a posar. El 22 de setembre tenim una nova cita ben marcada en el calendari del campionat de Catalunya. La plaça de la Catedral de Barcelona ens espera i la Claror de Goges també hi serà. Allà ens comencem a jugar de veritat el revalidar el títol de nou. Cal perseverar, oi? Els dansaires hi posarem tot perquè així sigui. Hi podeu comptar.


Jordi Oliveres

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada