 |
| Escalfament amb complicitat |
La Taca Verda tenia assenyalat el concurs de Vilanova i la
Geltrú en vermell. Malgrat que el nostre principal adversari (Claror de Goges
de Banyoles) descansava en aquest concurs, com nosaltres hom vam fer a Palamós,
teníem dos objectius: el campionat de Catalunya i el campionat de Barcelona
comarques. En una mateixa ballada havíem de confirmar que som uns aspirants
seriosos a revalidar els títols.
Per això, vam fer assajos específics, malgrat la calorada del
local d’assaig. Tot semblava que anava bé. La tarda del dissabte un grup va fer
una paradeta tècnica a Castelldefels per fer un berenar-sopar a casa de l’Isabel.
Fins i tot el seu veí va fer un tímid intent d’apuntar-se a la festeta veient
les noies de la Sabadell (així ens ho va explicar el nostre espia a la festa).
Anècdota a part, aquest dissabte 13 de juliol també celebràvem els aniversaris
de l’Emilà i de la Maria, però això ho deixarem pel final.
 |
| La revessa del Joaquim Tristany ens va jugar una mala passada |
A la plaça del Mercat feia molta calor i xafogor, com cada
any. Però enguany, l’organització celebrava el seu 50è aniversari i volia fer
festa grossa. Els veterans teníem assignades les sardanes 50 anys i 50 anys ballant,
ambdues amb molta i variada interpretació musical. Abans de començar, però, la
Sabadell va patir un parell de contrarietats: l’Aracil i el Satur no podrien
ballar. Les lesions no s’havien guarit i perdíem dos dels puntals de la Colla.
Però no ens vam desanimar. Ja ve a ser un clàssic això de les lesions d’última
hora. De la revessa, millor no parlar-ne, aquest cop. Malgrat els entrebancs,
vam fer dues bones ballades i esperàvem treure un molt bon resultat (dos
primers). La sardana de germanor (Sereno)
va ser molt ben acollida, tant per la quitxalla com alguns dels més granadets.
Ara sí. Ja havíem acabat i teníem el cava i la coca preparats per celebrar els
aniversaris. Vam haver d’esperar una hora per recollir el premi i tots junts podem
celebrar dos els dos primers i el parell d’aniversaris (per molts anys!!!, i en
vida vostra!, que contestaven els nostres avis).
 |
| Per molts anys |
Ara, toca descansar, recuperar lesionats i a finals d’agost
ens hi tornarem a posar. El 22 de setembre tenim una nova cita ben marcada en
el calendari del campionat de Catalunya. La plaça de la Catedral de Barcelona
ens espera i la Claror de Goges també hi serà. Allà ens comencem a jugar de
veritat el revalidar el títol de nou. Cal perseverar, oi? Els dansaires hi
posarem tot perquè així sigui. Hi podeu comptar.
Jordi Oliveres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada