La COLLA SABADELL és una colla sardanista, creada l'any 1968, després d'algunes etapes sense sortir, el diumenge 10 de maig del 2009 va tornar a reaparèixer en el concurs de Sabadell com a colla veterana. Des de la temporada 2010, la Colla Sabadell té dues anelles, La SABADELL i la ARRAONA. Una colla i dues anelles
diumenge, 9 de juny del 2019
diumenge, 19 de maig del 2019
Sí, sí, sí. Dos primers més al sac
| La Taca Verda fa la seva entrada a la plaça de la República |
Diumenge a Perpinyà. Segon
concurs del campionat. Els de la Taca havíem assajat molt, encara que teníem la
baixa dels nostre entrenador, el Josep Maria, de vacances amb la Dolors. Eren
dues baixes significatives, però aquesta circumstància no ens havia de fer
abaixar la guàrdia. Estàvem prou motivats i, a més, la inestimable ajuda del
Joan i l’Emilià amb els assajos, hem sortit a totes.
Perpinyà és i serà talismà. Hem
començat amb una revessa tan complicada que ningú ha resolt. Això ha fet que
l’organització decidís que la cobla en toqués una altra. El Joan l’ha resolta
correctament. Ha estat un bon presagi. La nostra primera sardana ha estat “Capvespre
al Palau dels Reis de Mallorca”. Ha estat una molt bona ballada. N’hem quedat
molt satisfets. Tocava esperar la segona, “Llabanera i Garganell,”
| Segona Sardana de lluïment |
mentre gaudíem de la ballada de les colles grans, on la Mare Nostrum i les Violetes del Bosc es disputen, un any més, el campionat de Catalunya.
Quant la cobla Mil·lenària ha
encetat la nostra segona sardana de lluïment estàvem frisosos. Volíem fer-ho bé
i aspirar a guanyar el concurs. Hem quedat prou satisfets. Calia esperar els
resultats del jurat. Molts nervis. Abans, però, una sardana de punts lliures i
la germanor, amb una plaça de la República plena de públic.
| Les baixes per lesió, no es van fer notar a Perpinyà |
I , sí. Hem tornat a fer dos
primers, la qual cosa ens col·loca al capdavant de la classificació. Cal,
malgrat tot, no confiar-se. Cal seguir assajant i superant els entrebancs de
lesions. Ara tenim tres setmanes abans de Reus, a on anirem, de ben segur, a
ballar el millor que sabem i a buscar de fer el primer.
Sí. Ja tenim quatre primers al
sac, la qual cosa ens posa en una bona situació per revalidar l’ajustat
campionat. Sí, sí, dos primers més.
Jordi Oliveres
Un altre dia perfecte
dilluns, 13 de maig del 2019
Un dia ple de records
El d'avui era un dia molt esperat
pels components de la Gran Taca Verda, més per l'efemèride de la data, que no
per la transcendència d'aquesta jornada del campionat territorial. I és que fa
ja deu anys, que en aquest mateix escenari, va reaparèixer la Colla després de diversos
anys als llimbs de les colles sardanistes.
![]() |
| Debut de la Taca Verda a Sabadell |
Aquell diumenge, Sabadell
Sardanista va fer el millor dels homenatges a la Sabadell, programant en honor
a la nova Taca Verda, la sardana de Carles Santiago "Colla Sabadell"
interpretada per la Cobla Contemporània.
La primera temporada va ser un
autèntic somni per a tots els dansaires que encetaren la nova aventura,
dirigida per un vell amic, ex-dansaire i entrenador, el Jaume Nonell, que va
acceptar el repte de portar la colla al seu màxim nivell, i realment ho va
aconseguir, la colla va anar creixent en qualitat setmana rere setmana, guanyant
concursos de tant de prestigi com el de Vic i Ceret.
| La Taca Verda deu anys més tard |
Molt ha plogut des de llavors, i
ja vam quedar molt pocs d'aquelles primeres temporades, en l'actualitat, amb el
Josep María Martínez al cap davant de la part tècnica, les fites són altres,
però la il·lusió és la mateixa, el grup actual, igual que llavors, és una colla
de gent amb ganes de passar-s'ho bé, ballant sardanes i també per què no dir-ho,
amb altres activitats lúdiques i festives (no penseu malament que us conec)
Que bonics són els records quan
són bonics, oi que sí ?, però ara el tema és com ha anat la jornada d'avui, segona
del Territorial, una jornada que no passarà com el millor dia de la història de
la Colla. Abans de començar, ja teníem una desagradable notícia, la lesió del
Joan Aracil, produïda per una tapa de claveguera no massa ben col·locada, el
cop de peu que el Joan li va donar a la tapa va ser tan fort que va sortir
volant pels aires, pel veïnat es van sentir crits de -Un ovni, un ovni-
d'aquest fet podem treure dues conclusions, cal mirar més a terra quant caminem
i que fan masses pel·lícules de ciència ficció per la tele, el pobre Aracil
s'ha presentat a Sabadell amb crosses i una bota ortopèdica, que li donava un
aspecte com de Robocop coix.
| La Marta i el Feliu recollint el segon premi de mans de la regidora de cultura Montserrat Chacón |
Bé, deixem a l'Aracil tranquil i
anem per feina, les sardanes que ens han tocat ballar han estat "Montblanc capital de la sardana" de
l'Alfred Abad, i “Quinze de quinze” de David Estañol, dues magnífiques sardanes
molt bé ballades per la colla tot i el
contratemps que ha patit en aquesta última sardana. Com apunt final, a l'hora d'escriure
aquesta crònica, ens ha arribat la notícia de que la sardana de l'Alfred Abad, ballada
per les colles veteranes en la seva primera tanda, ha estat guardonada amb el
premi de la Sardana de l'any al certamen celebrat al Gran Teatre del Liceu de
Barcelona, vagi des d'aquí la nostra més sincera enhorabona.
Resumint, no s'ha pogut guanyar
el concurs d'avui, guanyat per la Colla Llaç d'Amistat que s'emporta el primer
premi fins a Moià. De moment aquesta ensopegada no afecta la classificació de
la Colla al Territorial, només cal seguir treballant com fins ara.
Manuel Muñoz
diumenge, 12 de maig del 2019
Moments del concurs
diumenge, 5 de maig del 2019
Sabadell venç la tramuntana
| Sardana revessa |
Primer concurs de campionat de
Catalunya veterans a Figueres. Tramuntana. Molts nervis. Ho havíem de fer molt
bé. Tot estava, però, preparat. Dansaires i acompanyants ens hem trobat ben
d’hora per anar tots junts en autocar i hem cantat el cançoner preparat per la
Cristina. Els assajos previs havien anat bé, però no sabíem com ho farien els
nostres adversaris. Abans d’arribar a Figueres hem fet una parada tècnica a
Vilabertran, on hem fet un petit assaig i hem dinat.
| Avui el galop ha estat perfecte |
Quan hem arribat a la plaça
Catalunya de Figueres, una hora abans, la tramuntana ens ha rebut com no podia
ser d'altra manera a la capital empordanesa. Escalfament muscular i preparats
per ballar el galop i la revessa, que el Joan ha resolt però que el jurat ha
decidit donar-la per mal repartida.
| Primer premi |
Havia arribat el moment de ballar
les dues sardanes de lluïment: pastes i garnatxa i Romàntic a Sils. La taca
verda ha ballat molt bé totes dues, amb una alineació sense canvis, la qual
cosa era un risc davant eventuals lesions, encara que teníem a la recambra
dansaires totalment preparats per si era necessari. Ja he dit que hem ballat bé
i el jurat ho ha reconegut. Dos primers!, la qual cosa ens posa al capdavant
del campionat. No res està fet. Tanmateix estem en el camí correcte. Seguirem
assajant i ballant el millor que sabem. Ara toca el concurs de Sabadell
diumenge vinent i en quinze dies estarem a Perpinyà en el segon concurs de
Catalunya veterans. Anirem a totes. La Taca Verda estem conjurats. Volem el
campionat i farem tot el que està a les nostres mans i dins les nostres
possibilitats. Ni la tramuntana ha pogut avui amb nosaltres.
Jordi Oliveres
La Sabadell colpeja primer, però cal tocar de peus a terra, res s'haurà aconseguit si no es segueix treballant com fins ara
diumenge, 7 d’abril del 2019
Sant Feliu de Llobregat, un oasi musical.
| L'Aracil esperant el resultat de la revessa |
I si no us ho creieu, per a
mostra un botó, "Sardanes a l'Havana" de Jordi Molina, "Per tu
Rita" de Manel Saderra i Puigferrer, "Galanteig" de Conrad Saló
i finalment "Ginesta Florida" de Jordi León, veieu com no és difícil
acontentar les colles i al públic alhora.
Un cop dit això, anem pel
principi. Matí assolellat però fresquet, sobretot a l'ombra, però res que els
valents sardanistes no puguem suportar, de tota manera ningú s'ha queixat a la
crida del JM Martínez per anar escalfant la musculatura prèvia a la competició
que començava en pocs minuts. Amb permís de les campanes de la Catedral de Sant
Llorenç la Cobla la Principal de Terrassa ha donat inici el Galop "Toc de
festa" de Ramon Serrat, aquesta vegada els de la Taca ho han fet una mica
millor, diguem que la nota seria: La Colla progressa adequadament.
| Una llarga Taca de germanor |
Pel que fa a la competició, la
Taca s'ha presentat millor proveïda de dansaires que la setmana passada, a
destacar la presència de Joan Pujol, difícil de veure un diumenge, ja que per a
ell és un dia qualsevol de treball, per tant avui el JM , Martínez ha tingut
prou feina per confeccionar les dues alineacions.
Les sardanes, tal com he comentat
anteriorment han estat un plaer ballar-les, encara que a mi personalment
m'hagués agradat més poder ballar "Per tu Rita" però aquesta sardana
del mestre Manel Saderra, els ha tocat als afortunats de la categoria Gran, com
va dir el poeta, -El futbol és així-
El concurs ha transcorregut
àgilment, tot i que en una tanda s'ha hagut d'esperar a que deixessin de sonar
les campanes de la Catedral de Sant Llorenç, la qual cosa ha propiciat una
forta ovació per part, tant del públic, dansaires i els de la Cobla la
Principal de Terrassa que ho han fet a peu dret.
| La Taca Verda amb la Catedral de Sant Llorenç de fons |
El resultat final ha estat l'esperat, un primer, tot i la dificultat que ha comportat fer dues alineacions tan diferents en cadascuna de les tandes que li ha tocat ballar a la colla.
En el que portem de temporada,
s'han collit tres primers de tres concursos, però el realment difícil encara ha
d'arribar, el cinc de maig a Figueres, comença el campionat de Catalunya a la
categoria de Veterans, sense cap dubte, aquesta serà la temporada més difícil,
amb una competició més llarga i en la qual tots els concursos compten, un
autèntic campionat de regularitat, fins a aquest dia, ens anem de vacances.
Bona Setmana Santa a tothom.
Manuel Muñoz.
La Taca Verda aconsegueix guanyar per primera vegada a Sant Feliu de Llobregat
diumenge, 31 de març del 2019
La Sabadell guanya a Canet de Mar
La Sabadell ha sortit vencedora
del Concurs de Canet de Mar en una jornada en què el resultat no era el més
important, si no, més aviat el rendiment dels seus dansaires, les dobles
sessions setmanals d'assaig, pel que sembla van donant els seus fruits, i la
millora de la Taca a Canet respecte a l'anterior concurs de Granollers ha estat
més que evident, diguem sense por a equivocar-nos que els de verd i negre
progressen adequadament.
| Cobla Contemporània amb els germans Muñoz |
El matí a Canet ha arrencat molt
ennuvolat, però segons anaven passant les hores el sol ha anat guanyant
protagonisme, en contra de les previsions del temps, segurament la lleugera
brisa marina que ha estat bufant tot el matí ha sigut la responsable de que les
previsions meteorològiques s'anessin a pastar fang.
| La batucada Els Dimonis de Canet de Mar encapçalant la cercavila |
I dic això de la brisa marina,
perquè avui el concurs s'ha celebrat al passeig Marítim, just al davant de
l'estació del tren, per cert, abans de començar la competició un dels
maquinistes ha saludat a tots els dansaires fent sonar la seva potent botzina
per alegria de grans i petits, i també, per què no dir-ho, una mica espantats
per si la resta de maquinistes seguien els passos del seu company en plena
sardana de lluïment o a la revessa, per sort, els combois han anat passant
inadvertits per a les colles.
| El Joan Aracil i el Jordi Oliveres repassant els números de la revessa |
Dit això, anem a pel concurs, una
altra de les novetats d'enguany, ha estat la cercavila que han realitzat les
colles participants des del casc urbà de Canet fins al passeig Marítim,
precedits per una banda de tambors, també anomenats "Batucada" . El
galop en si, ha estat ben executat pels per els de la Taca Verda, però mancat
d'una orientació clara dintre de l'espai temps, el que ha passat, es què la
parella de dansaires que encapçalaven desfilada de la colla, han decidit
canviar la ruta escollida per les colles que els precedien, despistant
d’aquesta manera tant al públic com als fotògrafs, que incrèduls han vist com
els de la Sabadell s'allunyaven dels objectius de les seves càmeres, com vaig
dir en la crònica anterior, el proper concurs sortirà bé.
| Moment de la primera sardana de lluïment |
Bé, deixem aquest tema que no
interessa a ningú, la competició ha començat amb la sardana revessa, aquest cop
sí, el Joan Aracil fent cas al nostre capdanser Feliu Sallent, ha resolt la
primera revessa de la temporada, i és davant del dubte raonable del Aracil
sobre el tiratge de la sardana, es veu que tenia dues possibilitats, un tiratge
llarg i un altre curt, el Feliu li ha recomanat que escollís el curt, ja que
estava una mica cansat, es veu que el
noi no ha dormit bé aquesta nit, pobre! L’Aracil li ha fet cas, i bingo.
![]() |
| Font de la plaça de la Vila de Sant Feliu de Llobregat |
En el veredicte del jurat no hi
ha hagut dubtes, primers per unanimitat, un primer que ens dóna força moral de
cara al proper concurs, que serà diumenge vinent a Sant Feliu de Llobregat, on
es donarà el tret de sortida al Campionat Territorial de les Comarques de
Barcelona
Manuel Muñoz.
Un cap de setmana molt especial, dissabte, gravació de la Sardana "La Sabadell més que una colla" de Jordi Molina per la Cobla Contemporània i diumenge es resolt correctament la revessa i es guanya en lluïment a Canet de Mar
| Moment de l'enregistrament de la nostra sardana per la Cobla Contemporània |
| Els fotògrafs veien amb incredulitat com la Taca Verda canviaven la ruta preestablerta |
| La Pilar i un servidor recollint el primer premi de mans del regidor de cultura de Canet de Mar, Pere Xirau |
| Segon primer de la Taca Verda aquesta temporada |
diumenge, 17 de març del 2019
La Sabadell surt guanyadora de Granollers a la categoria de veterans
Per fi ha començat la temporada
2019, ja teníem ganes. Tantes hores d'assaig ja es feien molt pesades sense
tenir cap concurs a la vista, encara que segurament dintre d'unes quantes
setmanes enyorarem aquells caps de setmana fent malbé el sofà de tanta estona
sobre d'ell, en fi, ja sabem que la vida del sardanista és molt dura.
| Primera sardana de lluïment |
Granollers ens ha rebut amb un
dia esplèndid, primaveral, gairebé d'estiu, amb una lleugeríssima brisa que bufava
de l'Est a Oest amb una velocitat de 8 quilòmetres per hora, però encara que
molt agradable per als dansaires, no tant per a algunes colles, que s'han passat el matí recollint les banderins de terra, per culpa d'aquesta brisa
matinera.
| La Marina i el Feliu recollint el primer premi |
Un cop posats en situació, explicaré
com ha anat la participació de la Gran Taca Verda al concurs de Granollers, que
enguany ha arribava a la 71è edició. El concurs ha començat puntual com els
rellotges que arregla el nostre dansaire Bartu, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de
Barcelona l'ha iniciat amb el galop d'entrada "A la festa" de Joan
Vilà, realment la Taca Verda feia goig amb el galop, llàstima que segons
avançava la colla, ens hem acostat perillosament a la colla que ens
acompanyava per la nostra dreta, les noies se les han tingut d'enginyar per no
donar amb els seus mocadors als dansaires de l'altra colla, evitant així un
possible altercat per un trist mal entès, segur que ho farem millor la propera
vegada.
La primera tanda ha sigut per als
veterans, la sardana que ens ha tocat en sort era "La balada dels
Cingles" de Josep M. Bernat, al principi la colla s'ha mostrat una mica
insegura, suposo degut als nervis del debut, però, segons anava avançant la
sardana, la colla anava guanyant confiança, ressaltant encara més la magnífica
interpretació de l’Emilià, els dansaires, per la seva part, han demostrat el bon estat de forma que es troben tot i ser principi de
temporada.
De la sardana revessa, millor
parlem un altre dia.
| Hem tornat |
I a poc a poc ha arribat el
moment en què la Cobla Sant Jordi no ha tingut més remei que interpretar la
segona sardana de lluïment, titulada "Riells del Fai" de Josep M.
Ruera, sardaneta llarga i complexa, amb més canvis d'aires que una festa
d'huracans al Carib, el pobre Emilià anava més de cul que un supositori, sort que
el Joan Aracil li ha fet de suport, als que ens ha tocat ballar, se'ns
s'amuntegaven els compassos uns sobre dels altres, allò no semblava acabar mai
, fins que per fi el Jordi Oliveres s'ha afartat i ha donat per acabada la
sardana, el cas, és que els nostres espies insubornables ens han felicitat per
la nostra actuació, realment encara que jo ho pinti molt dramàtic, ens ho hem passat la mar de bé amb aquesta sardana, potser que massa llarga per a les
colles veteranes.
Al final el resultat ha estat el
desitjat, un primer, que ens dóna molta confiança de cara a la temporada que tot just ara comença,
sobretot comptant els molts canvis de dansaires que s'han fet entre les dues
tandes.
![]() |
| Cobla La Batucada |
Si que m'agradaria comentar el que
està passant d'un temps ençà als concursos, últimament estan programant
sardanes, diguem que no gaire normals, molt exigents i llargues, gens
atractives per al públic i moltes vegades també per als dansaires, sobretot si
són molt joves, si algú se li ocorre dir que en els concursos cal posar altres
sardanes més populars, et diuen que -cal ballar de tot- jo estic completament
d'acord, i se m'ha ocorregut una idea per fer-ho encara més difícil. Podríem
canviar la Cobla per una Batucada, us imagineu ballar "Juny" de Juli
Garreta al ritme dels tambors, i fent de flabiol el que porta el xiulet, això
si que seria difícil, aquesta idea és gratis per a qui vulgui posar-la en
pràctica. Bé ja n'hi ha prou de dir bajanades, res més per avui, ens veiem a
Canet de Mar.
Manuel Muñoz.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)









