El d'avui era un dia molt esperat
pels components de la Gran Taca Verda, més per l'efemèride de la data, que no
per la transcendència d'aquesta jornada del campionat territorial. I és que fa
ja deu anys, que en aquest mateix escenari, va reaparèixer la Colla després de diversos
anys als llimbs de les colles sardanistes.
Debut de la Taca Verda a Sabadell |
Aquell diumenge, Sabadell
Sardanista va fer el millor dels homenatges a la Sabadell, programant en honor
a la nova Taca Verda, la sardana de Carles Santiago "Colla Sabadell"
interpretada per la Cobla Contemporània.
La primera temporada va ser un
autèntic somni per a tots els dansaires que encetaren la nova aventura,
dirigida per un vell amic, ex-dansaire i entrenador, el Jaume Nonell, que va
acceptar el repte de portar la colla al seu màxim nivell, i realment ho va
aconseguir, la colla va anar creixent en qualitat setmana rere setmana, guanyant
concursos de tant de prestigi com el de Vic i Ceret.
La Taca Verda deu anys més tard |
Molt ha plogut des de llavors, i
ja vam quedar molt pocs d'aquelles primeres temporades, en l'actualitat, amb el
Josep María Martínez al cap davant de la part tècnica, les fites són altres,
però la il·lusió és la mateixa, el grup actual, igual que llavors, és una colla
de gent amb ganes de passar-s'ho bé, ballant sardanes i també per què no dir-ho,
amb altres activitats lúdiques i festives (no penseu malament que us conec)
Que bonics són els records quan
són bonics, oi que sí ?, però ara el tema és com ha anat la jornada d'avui, segona
del Territorial, una jornada que no passarà com el millor dia de la història de
la Colla. Abans de començar, ja teníem una desagradable notícia, la lesió del
Joan Aracil, produïda per una tapa de claveguera no massa ben col·locada, el
cop de peu que el Joan li va donar a la tapa va ser tan fort que va sortir
volant pels aires, pel veïnat es van sentir crits de -Un ovni, un ovni-
d'aquest fet podem treure dues conclusions, cal mirar més a terra quant caminem
i que fan masses pel·lícules de ciència ficció per la tele, el pobre Aracil
s'ha presentat a Sabadell amb crosses i una bota ortopèdica, que li donava un
aspecte com de Robocop coix.
La Marta i el Feliu recollint el segon premi de mans de la regidora de cultura Montserrat Chacón |
Bé, deixem a l'Aracil tranquil i
anem per feina, les sardanes que ens han tocat ballar han estat "Montblanc capital de la sardana" de
l'Alfred Abad, i “Quinze de quinze” de David Estañol, dues magnífiques sardanes
molt bé ballades per la colla tot i el
contratemps que ha patit en aquesta última sardana. Com apunt final, a l'hora d'escriure
aquesta crònica, ens ha arribat la notícia de que la sardana de l'Alfred Abad, ballada
per les colles veteranes en la seva primera tanda, ha estat guardonada amb el
premi de la Sardana de l'any al certamen celebrat al Gran Teatre del Liceu de
Barcelona, vagi des d'aquí la nostra més sincera enhorabona.
Resumint, no s'ha pogut guanyar
el concurs d'avui, guanyat per la Colla Llaç d'Amistat que s'emporta el primer
premi fins a Moià. De moment aquesta ensopegada no afecta la classificació de
la Colla al Territorial, només cal seguir treballant com fins ara.
Manuel Muñoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada