dilluns, 10 de setembre de 2018

Això es bo o es dolent?


Que en una mateixa jornada coincideixin dos concursos de colles sardanistes, on en cada un d’ells s’interpretin sardanes dedicada a la teva colla, és bona sort, que els dos es celebrin a la mateixa hora i no puguis assistir a tots dos, és mala sort, i tot plegat, és bo o és dolent? Vet aquí el dilema.

La història està en què a Lloret de Mar es va celebrar a la mateixa hora que a Canet de Mar, un concurs de la jornada de la Final B del Campionat de Catalunya categoria Gran, i també el Territorial de Girona, entre les sardanes que la Cobla Contemporània va interpretar estava inclosa la Sardana "La Sabadell més que una Colla" de Jordi Molina, aquesta peça es va estrenar el passat 28 d'abril, en el transcurs de la festa del 50 aniversari del debut de la nostra entitat. A la vegada, a Canet, la cobla La Bisbal Jove interpretà la sardana "Entre Sabadell i Calella"  (*) de Maria Mercè Navarro, dedicada al nostre president Àngel Muñoz, una coincidència com aquesta, no passa tots els dies, la qual cosa, com va dir aquell senyor que es dedicava a caçar elefants a Botswana, (ens omple d'orgull i satisfacció).

Dit això, anem a pel concurs en si, el primer que va cridar l'atenció només arribar a la plaça Universitat de Canet, va ser la megafonia, l'única paraula que se'ns ocorre per definir-la és d'excel·lent, atès que aquest lloc és molt estret i allargat, moltes colles quedaven molt allunyades de la cobla, els altaveus col·locats al llarg de la plaça, va fer que la música arribés amb tota nitidesa a totes les colles participants.

Per començar la competició es va interpretar la sardana revessa, així que direm el mateix que vam dir la setmana passada, la setmana vinent parlarem del tema.

Un cop matat el tema "revessaire" va arribar el moment de la veritat, les sardanes de lluïment, la cosa estava així, la Taca no contava amb el seu repartidor oficial, que en aquell moment es trobava a la bonica població de Graus (Osca). La Mercè, que ja estava uniformada, es va trobar indisposada, a més, un dels dansaires tenia molèsties al genoll, (coses de l'edat), la responsabilitat del grup era alta, ja que Canet era l'última jornada del Campionat Territorial, per tant, no es podia fallar de cap de les maneres, no feia falta guanyar el concurs, però de totes maneres els de la Sabadell s'ho van prendre molt seriosament, i els pocs que no estaven lesionats o poc els faltava, es van comportar com a campions, tant en la primera sardana "Esperit de Colla" d'Agustí Serratacó, com en la segona * "Entre Sabadell i Calella" de Maria Mercè Navarro.

I mentre el jurat deliberava, va arribar el torn de la sardana de Germanor, que va servir per donar mostres de suport als nostres presos polítics per part de l'organització i amb la col·laboració de tots els dansaires que van participar al concurs.

I per fi va arribar el moment de la veritat, la Sabadell va guanyar el concurs amb dos primers, adjudicant-se el Territorial de les Comarques de Barcelona i ja de pas també el Territorial Comarques de Barcelona de Sardanes revesses, aquí hem de felicitar especialment al Joan Aracil, també al Jordi Oliveres i per descomptat a tots els dansaires que els han donat suport en totes circumstàncies.

Ja només queda anunciar el concurs de la setmana vinent, ni més ni menys que la primera jornada de la Fase Final A del Campionat de Catalunya per a la categoria de veterans. Se celebrarà a Tarragona, aquesta serà el 71na. edició, a la part musical estarà la Cobla Ciutat de Cornellà, el lloc serà a la Plaça de la Font i l'hora, a les sis de la tarda.




(*)Aquesta sardana va ser un regal de la Núria Muñoz, filla del nostre president, al seu pare. La raó del títol es el nom de les ciutats on viu a cavall, sent també soci de les seves entitats sardanistes, Sabadell i Calella de Palafrugell.

Manuel Muñoz.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada