 |
| La Arraona, una colla de primera |
Divendres passat les previsions
de la Méteo no eren massa encoratjadores, la pluja no era l’amenaça, però si
que es va anunciar el començament d'una onada de calor aquella mateixa tarda, i
la perspectiva d'haver de ballar amarats de suor no era gaire agradable, però com sol passa moltes vegades, l'anunciat pel
servei meteorològic per aquella nit no es va ajustar exactament a les
previsions, a Rubí, dissabte a la nit simplement, feia calor, res que els
dansaires de la Taca no poguessin suportar.
 |
| La Dolors i l'Albert amb el trofeu i la tradicional coca |
Mentre els dansaires ens dirigíem
del vestuari al lloc de celebració del concurs, el nostre Capdanser, em va
preguntar, -com veia el grup aquesta nit?, si els veia prou concentrats com per
guanyar el concurs amb solvència?, la meva resposta, va ser, -Fes-me aquesta
pregunta després del escalfament. Un cop que el JM. Martínez donés per acabat
el mini assaig previ al concurs, ho vaig veure clar, aquest seria un altre concurs per
recordar sempre.
Curiosament abans de començar la
competició, la Cristina Alcaraz, em va recordar , que feia exactament un any, ella aleshores ballava amb
la Colla Roques Blaves, la Sabadell va fer a Rubí el millor concurs del
Campionat de Catalunya i amb diferència, jo estava convençut que aquest any es
podia repetir la història.
 |
| La Isabel i el Joan Pujol amb el seu primer i la seva coca |
Tot estava ja preparat, a
diferència del que passa en el Campionat de Catalunya, on les colles, coneixen
per endavant quines sardanes tocaran les cobles, al Territorial, és tota una
incògnita. Quan tots els dansaires estaven agafats de les mans, la locutora va
anunciar la primera sardana de lluïment, "Xaloc" de Jordi Molina, en
aquest moment es va escoltar un crit d'aprovació dels dansaires que coneixien
aquesta sardana, una peça musical excepcional, tremendament exigent en la seva
interpretació, veient les cares d'alegria dels components de la Sabadell,
estava clar que res podia sortir malament.
Des del primer compàs, la
Sabadell va fer pensar al públic assistent que Jordi Molina va escriure aquesta
sardana pensant en nosaltres, els dansaires de la Taca Verda semblava que
tenien vint anys menys, totalment capaços de convertir el pipí de cabra en
gasolina.
La segona sardana que va
interpretar la Cobla Sabadell, era una altra obra d'art, "Camí
d'il·lusions" de Pitu Chamorro, una sardana musicalment parlant que està a
les antípodes de "Xaloc" aquí la potència en la interpretació es va
canviar per l'elegància, la colla en aquesta sardana va canviar totalment el
registre, demostrant la versatilitat dels seus dansaires, conclusió Rubí torna
a ser un talismà per a la Sabadell.
I ara parlem de la Arraona, una
Colla amb qualitat suficient per participar en el Campionat de Catalunya i que
no està tenint sort en els seus concursos, ja que li està tocant ballar sola,
sense altres colles per poder competir, i per a més inri, la sardana revessa
que la Montse Olivé va resoldre correctament, la colla no va saber acabar-la
bé.
 |
| La Arraona i la Sabadell |
Per acabar, el resultat va ser
l'esperat, fer un primer a les dues sardanes, però la sorpresa majúscula la va
donar la Colla Roques Blaves, que a la primera va fer un tercer i un quart a la
segona, posant molt planer el camí a la Sabadell cap el títol del Territorial a
falta d'un concurs, que se celebrarà properament a Vilanova i la Geltrú.
Manuel Muñoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada