L'Arraona guanya el concurs per de colles lliures, per la seva banda la Sabadell aconsegueix fer dos primers i es col·loca en una posició immillorable per afrontar l'últim concurs de la Final A, a Terrassa.

Després de la competició va arribar
la sardana per al públic

El concurs de Sitges ha estat el primer dels dos de què consta la Fase Final A, en total quatre sardanes que puntuen independentment una de l'altra, això significa que qualsevol error,  pot costar molt car, ja que entre les colles Roques Blaves, Toc de Dansa i Sabadell, el nivell és molt semblant.

Durant aquestes últimes setmanes el treball de cara a aquesta primera final, ha estat molt intens, tant a la sala, com el passat dissabte a l'audició del Pla de la Catedral, el resultat final ha estat força satisfactori, a Barcelona es va veure una Colla Sabadell molt ben conjuntada, amb uns dansaires convençuts de les seves possibilitats.

Esperant els resultats

Ja només quedava que arribés el dia del concurs, perquè la Sabadell presentés la seva candidatura per aconseguir el seu segon campionat. Però segons s'acostava el dia i l'hora de la competició, les notícies de la Mèteo cada vegada eren pitjors, la pluja estava assegurada. Una autèntica pena, perquè ballar en un escenari tan espectacular com és el Passeig de la Rivera, no té preu, així doncs el concurs es va haver de celebrar en un asèptic i trist pavelló esportiu.

Encara diria més, esperant els resultats.

Un cop al pavelló els dansaires van complir amb els mateixos rituals de sempre, res de complicat, una tan simple com escalfar la musculatura, en aquest just moment, algú es va adonar que tot, tot, no anava bé, encara faltaven per arribar la Mercè Teixidor i el Joan Pujol, segurament perduts en algun lloc remot de la galàxia. Qui també estava fent el preceptiu escalfament, era el nou fitxatge de la Taca Verda, la Montserrat Trilles, que després de trenta anys sense ballar, per fi diumenge es va posar de nou les espardenyes. Un cop acabat el concurs a la pobra li feia mal fins i tot el carnet d'identitat, felicitats Montserrat, per molts anys puguis ballar a la Gran Taca Verda.

Primer primer, Si si.

El concurs va començar a l'hora, ja que l'organització tenia preparat el local amb moltes hores d'antelació, la primera sardana de lluïment que va interpretar la Cobla Maricel va ser "Sis de Set" d'Enric Ortí, molt ben executada per la Sabadell, encara que es van  notar una mica de nervis entre els dansaires, degut segurament a la transcendència del moment, i també que la cobla tocava a dos pams de l'anella. Durant el descans entre sardana i sardana, es va produir un fet que va omplir d'alegria a tots els dansaires de la Taca Verda. Després del seu viatge per l'espai-temps, la Mercè Teixidor i el Joan Pujol van fer la seva entrada triomfal al centre de la galàxia, o el que és el mateix, al Pavelló "Pins Vens", tot seguit la Mercè va ocupar el seu lloc a l’Arraona, i el Joan a la Sabadell, va substituir a l’Àngel Muñoz.

Terrassa, Masia Freixa

La segona sardana de la tarda que va ballar la Sabadell "A la Feli" de Renè Picamal, ara sí, la colla ja estava del tot aclimatada al seu lloc, al costat de la cobla, va desplegar tot el seu arsenal interpretatiu, veient-se una de les millors versions de la Sabadell, un cop acabada aquesta sardana, els dansaires estaven una mica més sords, i no era per culpa de l'edat.

Acabat el concurs, el resultat va ser espectacular, les dues anelles del grup van quedar primeres en els seus respectius concursos i per unanimitat. En quant a la Sabadell, va obtenir el millor resultat possible, per afrontar el segon concurs de la Final A, i tornar a aconseguir ser de nou, Campiona de Catalunya.

L'última paraula la tindrà Terrassa el proper dia 19 d'octubre.