Lluís Subirana i la seva esposa Maria Rosa Cucurull a la cloenda de la Colla Sabadell temporada 2011 |
Tot i que fa temps coneixia de la greu malaltia que patia en Lluís Subirana, quan vaig rebre el e-mail del Jaume Nonell anunciant la trista notícia de la seva mort , em vaig quedar uns minuts sense saber reaccionar, el primer que vaig pensar, va ser suspendre el taller de sardanes que havia de fer la Colla l'endemà a l'ermita de Togores , així ho vaig comunicar a l'Angel Muñoz , ell em va fer veure que en Lluís no hagués acceptat mai suspendre un acte sardanístic per aquest motiu, ni tan sols per la seva mort.
Després d'aquesta introducció es pot pensar que l'amistat amb Lluís Subirana ve de lluny, doncs no, en realitat tan sols feia cinc anys que ens coneixíem personalment.
En Lluís era una persona molt coneguda a la nostra ciutat, però mai abans havíem tingut cap mena de relació, l'única coincidència era que formàvem part del món sardanístic de Sabadell.
El vaig començar a conèixer,
escoltant el programa “Esperit de Festa” de Radio Sabadell, i que ell n’era el
director, els seus comentaris i les seves opinions mai em deixaven indiferent, d'alguna manera ell va ser uns
dels responsables que m’impliques tant, com estic actualment, amb la colla Sabadell i
amb Sabadell Sardanista. Quan el 2009 es va refundar de nou la Colla, tot i que
el meu germà Angel, sempre ha estat el Capdancer, fins aquell moment, mai vaig
voler anar més enllà de ser un simple dansaire.
El dia del nostre debut 10 maig del
2009 a Sabadell, en Lluís va ser uns dels nostres convidats d'honor a la festa
que va organitzar la colla després del concurs, a partir d'aquí, es pot dir que
va començar una bona amistat, de la qual ens vam fer partícips tots els
dansaires de la colla.
Em consta que seguia amb interès
els resultats de cada concurs. De seguida la Colla Sabadell va començar a tenir
protagonisme a l’Esperit de Festa, amb el Jordi Saura a la locució, el mateix
Jordi, m'explica, que encara que els anuncis de les nostres activitats de
vegades arribaven quan s'estava gravant el programa, en Lluís sempre ho aturava
tot per inserir les nostres activitats dintre del guió.
En tot aquest temps s'ha anat
forjant una bona amistat, sempre que va poder, va assistir junt amb la seva
dona Maria Rosa, a les festes de cloenda de final de temporada de la Colla, on mai
va faltar uns dels seus parlaments, que tenien la virtut de pujar fins a
l'infinit l'autoestima dels dansaires de la Sabadell.
Ens ha deixat un home
excepcional, aquests dies s'ha dit d'ell que era: escriptor, historiador,
expert en la sardana i activista cultural, i tot això és veritat, però no per
això vivia pujat en un pedestal, quan convenia el podies trobar traginant
cadires, taules, penjant senyeres, muntant l'entarimat de la cobla, perquè un
any més es pogués celebrar l'Aplec de Sabadell. Amic Lluís, descansa en pau.
Manuel Muñoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada