 |
| Cobla Ciutat de Terrassa |
El Josep Mª, que és el nostre
assessor sardanístic de capçalera, ens va recomanar que seria bo fer un assaig
extra el dissabte a la tarda, per acabar de polir alguns detalls que dijous
passat no hi va haver temps de treballar. Els dansaires van moure el cap amb
resignació,-Un altre assaig, aquest home es creu que tenim vint anys- Aquesta
va ser la frase que va pensar tothom al mateix temps, i que se'ns llegia a la
cara com un llibre obert.
 |
| La Montse va sortir incòlume de la dutxa dels nous vinguts |
Els dansaires de la "Taca
Verda" van demostrar una vegada més que el grau d'implicació amb la Colla
és molt alt, i es van apuntar tots sense posar cap objecció, el que no sabem si
l'èxit de la convocatòria va tenir alguna cosa a veure, que després de la
feina, ens esperava un sopar a base de pernil, això mai ho sabrem.
 |
| El Jesus i la Isabel |
Diumenge per fi ha sortit el Sol,
bona temperatura, amb una mica d'aire de xaloc que lluny de molestar s'agraïa,
la primavera s’ha fet sentir. El lloc del concurs, una plaça situada a
l'interior d'una illa de cases, on allà no passava ni l'aire de xaloc, ni el de
garbí, ni la Tramuntana, ni tan sols el de gregal, que el van descobrir prenent una canya al bar del costat. Per
acabar-ho d’arreglar els raigs del nostre astre rei, queien en vertical sobre
els pobres dansaires, a priori, amb aquest panorama, no semblava que el
diumenge podia ser un gran dia.
Doncs sí, ha sigut un gran dia, ja que s’ha aconseguit
per fi, guanyar un concurs del Campionat de Catalunya. La Sabadell ja ho havia
guanyat anteriorment, però això va ser a l’etapa anterior, ara aquesta
competició no té res a veure a la de fa deu anys, actualment les colles
veteranes són molt competitives i amb un nivell sardanístic que moltes colles
de categoria gran voldrien tenir.
Tota l'anella ha estat al nivell
que s'esperava d'ella, i que tan bons resultats ha obtingut als últims
concursos, però al Poblenou, una de les artífexs de l'èxit de la Colla, ha
estat la debutant Montserrat Olivé, que no només ha interpretat com ningú les
dues sardanes de lluïment, sinó, que també s’ha permès el luxe de resoldre la
revessa correctament. L'únic punt negre del dia, ha estat que la Montserrat ha
sortit sense la preceptiva dutxa dels nouvinguts, -tranquil·la Montse, no t'escaparàs-.
 |
| La feina ben feta no té fronteres. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada