 |
| Felix Rodriguez de la Fuente |
 |
| El Yeti desprès de dicutir amb la Marina |
El dissabte al matí es va aixecar
un magnífic dia d'hivern, tres graus al carrer, mig pam de neu, i mentre,
continuava nevant a la zona nord de la nostra ciutat. Només córrer les cortines
de casa i veure aquest idíl·lic paisatge de postal, ens va envair un desig
gairebé malaltís de sortir corrent per agafar el tren que ens portaria al Zoo
de Barcelona, per participar en l'Homenatge a Felix Rodríguez de la Fuente, que
els l'Arca de Noè estaven preparant.
Però no tots els integrants de la
Colla viuen a cinc minuts de la porta del metro, n'hi ha que viuen a prop del
Cercle Polar Àrtic. Per a ells el nostre record, ja que mentre per a nosaltres
la neu era simplement un divertiment, per a ells es va convertir en un
veritable mal de cap, ja que va ser impossible treure el cotxe del garatge, per
culpa de la neu acumulada al carrer. I mentre la Marina es discutia amb el Yeti
perquè tragués d'una vegada el seu trineu del gual per poder netejar-lo, la M ª
Carme ja s'estava posant les espardenyes al Zoo.
 |
| Les Llames molts enfadedes amb la Cobla Amoga |
Un cop arribats al Zoo, els de
l'Arca de Noè ens van acompanyar fins al nou lloc on a partir d'ara es situaria
la pedra dedicada a Felix, allà estaven esperant el director del Zoo, Miquel
Trepat i Odile Rodriguez de la Fuente. Tot seguit va començar l'Homenatge amb
els discursos de diferents animals de l'Arca, entre ells el del president El
Gran Danès, també van fer ús de la paraula el Dr Martí Boada, Miquel Trepat i ja per acabar Odile
Rodríguez de la Fuente, que actualment és la continuadora del treball del seu
pare. Odile va ser l'encarregada junt
al seu fill de descobrir el monòlit (que en paraules del Gran Danès) és en
realitat un "lobolito" més que res perquè està al costat de l'espai
dels llops.
 |
| Sardana de germanor |
I ja per finalitzar es va servir un reconfortant
brou calent a tots els presents, desprès els de la Taca es van preparar per
ballar la sardana "Arca de
Noè", que no se jo si els de la Sabadell teníem els bioritmes baixos o els
de la cobla Amoga tenien molta pressa, perquè quan les Llames (Bitxo estrany
que li agrada molt mirar el futbol, per això es passen el dia escopint) encara
no estaven al seu lloc, els de la Amoga ja tocaven la segona tirada, després
d'advertir molt seriosament a la Cobla que si no paraven els enviaríem a fer
companyia al Gran Rinoceront Blanc, els músics ja més calmats van començar la
interpretació de la sardana quan tothom estava preparat i les Llames més
atentes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada