El règim de pluviositat de Folgueroles correspon al d’un país mediterrani. La mitjana anual és de 650 a 700 mm repartits de manera irregular al llarg de l’any. Plou sobre tot a la primavera (mesos de maig i juny) i a la tardor (mesos de setembre i octubre). Per contra els mesos més secs són els d’hivern (gener i febrer) i els d’estiu (juliol i agost), si bé els estius són mes plujosos que a la costa.
Com exemplifiquen les dites populars la pluja la porten els vents de llevant, per contra els de ponent són secs (“quan les boires de ponent van a llevant hi van rient i se’n tornen plorant”).
Doncs, Zeus, Senyor del cel, déu de la pluja i acumulador de núvols brandava el terrible llamp, diumenge a la tarda es va sentir indisposat després d'una nit boja, va fer caure sense adonar-se'n, tota la pluviometria de l'any en un moment, a sobre de la terra que va veure néixer a Jacint Verdaguer.
I com fàcilment es pot deduir, el concurs es va traslladar al Pavelló Municipal, una autèntica llàstima, perquè la plaça Verdaguer de Folgueroles és equiparable a un estadi cinc estrelles per a la sardana.
Amb tots els inconvenients que representa un trasllat de tot el muntatge d'un concurs a un altre lloc, la competició es va desenvolupar amb molta agilitat, fins al moment d’ arribar a la sardana revessa, on va caure el bon ritme que es portava fins a aquest moment.
Aquesta sardana revessa, va ser encertada pel Jaume, tot i que els components de la "Taca" no es trobaven en el moment més lúcid i de concentració necessaris per poder resoldre-la, sort que la Carme era l'única persona dins de l'anella amb una mica de seny , i va aconseguir repartir-la correctament, mentre la resta dels dansaires es "trencaven la caixa" va ser el moment més surrealista de la Colla en molt temps. El motiu de tanta gatzara i xerinola queda dins del secret de sumari.
També hem de fer esment del debut de la Tere Pujol, malgrat haver ballat en competició, fa ja molts anys, ha demostrat sobradament que està al màxim nivell de la Colla, felicitats Tere.
La Colla Sabadell va guanyar el concurs, i amb aquest resultat queda classificada en segon lloc del Campionat Territorial, compartit amb la Colla Ressò, els campions han estat Roques Blaves de la Passió, Felicitats Campions.
La classificació final ha estat la següent: 1ª Sabadell , 2ª Arrels dintre el Bosc i 3ª Continuïtat.
Quan llegeixo: "la Carme era l'única persona dins de l'anella amb una mica de seny", penso: el redactor de la crònica té algun íntim lligam amb la Carme o la Carme li ha pagat un bon suborn.
ResponEliminaDoncs jo quan llegeixo això penso que el redactor té més raó que un sant (pel que fa a aquell moment i situació i en molts d'altres també...) a més d'un lligam molt íntim amb la Carme. Tots sabem que a la Carme no li fa cap falta pagar suborns. Coiiiii amb els anònims que llavors no m'aclaro si va en conya o no... que jo crec que si que va de broma però igual m'equivoco cosa que em passa moltes vegades i ho reconec. Però si m'equivoco (que m'agrada que m'ho diguin perquè a vegades no me'n adono...)també sé demanar disculpes i si cal doncs ho faig. Com ara, aprofitaré l'ocasió i el fet de que la cosa aquesta és oberta a tothom i demano disculpes si alguna vegada he dit o he fet alguna cosa que hagi molestat a algú. M'agrada molt fer broma de tot i amb tothom i a vegades sóc massa emotiva cosa que potser pot molestar algunes persones. Apa! ja ho he dit. Mercè Gil.
ResponElimina