Santa Helena |
Les colles sardanistes de
competició, en general tenim uns concursos marcats en vermell al calendari, i
la no assistència sempre és per força major, per als de la Taca Verda la “Cate”
sempre ha estat un d'aquests dels que no vols faltar ni per mal de morir.
I és que l'ambient sempre ha
estat fabulós, amb molt de públic, sobretot turistes, mirant encuriosits com
les colles executem una dansa del tot estranya per a ells, un altre punt fort,
del concurs que organitzen les colles de Barcelona, és les presència de moltes
anelles vingudes de tot Catalunya, un bon lloc per comparar-te amb la majoria,
i buscar la millor classificació possible.
Fidels a la tradició doncs, la
"Taca" ha participat al Pla de la Catedral, com a colla lliure
veterana, un lloc immillorable per donar pas als no tan habituals, en les
alineacions, i ja de pas donar descans als dansaires que estan entre cotons,
que no són pocs.
I encara que, per a nosaltres
aquest concurs no és de Campionat, sempre hi ha la responsabilitat de fer les
coses bé, relaxats, si, però poc.
La competició va començar amb el galop d'entrada, la Cobla La Principal del Llobregat va interpretar el galop titulat "Toc de festa" de Ramon Serrat, una molt bona posada en escena de la Sabadell que feia presagiar que el concurs d'avui seria per recordar molt de temps .
La Taca Verda a la segona tanda |
I després que les colles Grans
van ballar la seva sardana de lluïment, ens va tocar el torn als veterans i vam ballar una sardana que els organitzadors van tenir a bé dedicar als dansaires més
petits del Grup Sardanista Laietans, una composició de Joan Jordi Beumala i que
porta per títol "Petits Laietans", la interpretació d'aquesta sardana
no va tenir massa història, fàcil i sense complicacions, més enllà de no
haver-la assajat a la sala.
La segona sardana de lluïment, va ser un autèntic Bocato di Cardinale,
així podríem denominar el "El silenci del far" de Jordi Molina, una
autèntica joia sardanista que gairebé s'hauria d'escoltar de genolls, quin goig
per als sentits poder ballar aquesta sardana, sardanes així no es poden ballar
malament, és pecat mortal, queda dit.
Ja només quedava la revessa,
Santa Helena dalt del cimbori de la Catedral (Santa Helena és una seguidora
incondicional de la Colla Sabadell) estava gaudint d'allò més l'espectacle, i
no podíem decebre de cap de les maneres a qui tant ens admira, així que l'equip
revessaire habitual no va fallar, i van aconseguir resoldre la revessa, i ja
van dues consecutives.
La cosa anava bé, faltava saber
el resultat per tenir la certesa, que Santa Helena podria gaudir tranquil·lament
de la resta de la Festa de la Mercè, però abans quedava el tràmit de la sardana
de germanor, aquesta vegada va ser una germanor especial, Pilar Rahola ,
periodista, escriptora i política catalana, es va acostar a la colla per ballar
aquesta sardana amb nosaltres.
Foto de família |
Els resultats finals van estar la
mar de bé, la Taca Verda es va endur el concurs amb una amplia puntuació, i
aquesta no va ser l'única alegria ja que la Sabadell va guanyar el trofeu de
Colla Completa, el jurat va valorar, l'execució del Galop d'entrada, resoldre
la sardana revessa, vèncer a la teva categoria i finalment ballar correctament
la sardana de germanor, aquest trofeu ho va aconseguir la Colla Arraona l'any
2015, sent recollit en les dues ocasions per la mateixa dansaire, la Marina
Vañó.
Manuel Muñoz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada