Galop d'entrada, amb el Joan Aracil al mig com el dijous |
Com aquell que no vol, ja hem
liquidat la primera part de la temporada, els resultats obtinguts han estat
fantàstics, la Sabadell està allà on volia a aquesta alçada de l'any, classificada per a la Fase Final A, del Campionat de Catalunya, amb bones perspectives per tornar a aconseguir el títol, i a un pas de guanyar el Campionat Territorial de les Comarques de Barcelona. Tan sols
hi ha hagut un però, el tema lesions, en aquest aspecte també ens hem superat.
Però no tot són desgràcies, en contrapartida hem recuperat part dels dansaires,
a més, tenim per davant un llarg període de vacances, que vindrà de perles
perquè la resta de dansaires es puguin recuperar.
Calella de Palafrugell |
L'últim concurs abans d'agafar
les vacances, ha estat un tràmit per a la Taca Verda, encara que amb la baixa
per lesió d’última hora de la Montse Trilles, deixant la part femenina de la
Sabadell en quadre, els resultats han estat els esperats, fins i tot més clar
que en altres ocasions. I això tenint en compte que la primera sardana de
lluïment "Collserola" d'Agustí Borgunyó, no ens va deixar del tot
satisfets. Com sempre en aquests casos, un servidor va preguntar que tal
s'havia vist l’anella des de l'exterior, als nostres espies insubornables, la
resposta va ser que -Molt bé- exposats els meus dubtes al respecte, la resposta
de la Carme Rouvroy, una de les veus més crítiques que tenim a la colla, va ser,
-Esteu carregats de punyetes-. Sense dret a rèplica, vaig girar sobre els meus
talons i vaig caminar sense rumb pensant en les meves coses, és el millor que
podia fer, si no volia ficar-me en problemes.
Namíbia |
I amb això va arribar la segona
sardana de la nit per als veterans del Territorial, "Puig-Graciós" de
Manel Saderra i Puigferrer, el meu compositor preferit, aquest cop si, els de la
Sabadell vam quedar totalment satisfets amb la nostra actuació, no feia cap
falta preguntar a ningú, la Carme Rouvroy em mirava de reüll per si de cas.
D’altre banda seria del tot injust, no esmentar al nostre entrenador en funcions, l’Emilià Ayllón, els resultats obtinguts després de dues setmanes de treball, i amb mitja plantilla a la infermeria, han estat extraordinaris.
La revessa l'he deixat
expressament per el final, encara que va ser la primera de les sardanes que va interpretar
la Cobla Maricel, i és que després d'un llarg període sense mollar, el nostre
equip de revessaires, per fi, la van resoldre correctament, cosa que va ser
celebrat amb molt xivarri, esvalot, tabola, cridòria, brogit, renou, broma,
bullícia, enrenou i fins tot xerinola.
Ajuntament de Tordesillas |
El resultat de la classificació,
no podia ser millor, un primer en cada sardana i per unanimitat, tan sols hi va
haver una sorpresa, la Colla Ressò va caure al tercer lloc de la classificació
en benefici de la Colla Llaç d'amistat.
I ja res més, la Gran Taca Verda
se'n va de vacances, el món el seu destí, aquí teniu un petit exemple d'on
podreu trobar dansaires de la Taca Verda: Tejadillos (Conca), Lanzarote, Islàndia, Galícia, Calella de Palafrugell, Namíbia, Port de la Selva, Irlanda, Navarra, Vilanova i
la Geltrú, Platja d’Aro, Praga, Bretanya Francesa, Madrid, Puigcerdà i
finalment Tordesillas (Castella i Lleó),
saludeu-nos si ens veieu, fins el setembre.
Manuel Muñoz.