Galop d'entrada |
Amb més d’una trentena de
rotllanes es va omplir aquest dissabte a la nit la Plaça Major o del Mercadal
de Vic, en motiu del 92è concurs de colles sardanistes.
Una de les places porxades més
boniques de Catalunya envoltada d’arcades, totes elles diferents, i presidida
de cases nobiliàries de diversos estils arquitectònics. Una plaça que ha vist passar durant el pas dels anys
innombrables activitats comercials, culturals i folklòriques.
Aquest any, amb la plaça més
il·luminada que altres anys i molt bona temperatura pels balladors, es va
celebrar el concurs, on les colles veteranes ho donarien tot ballant la
repesca per aconseguir un lloc al grup A del campionat de Catalunya. També va
tenir lloc el cinquè concurs del campionat Territorial de les comarques de
Barcelona, el tercer pels de la Taca, ja que als dos primers vam descansar.
Després del galop es va ballar la
sardana revessa, personalment més agradable a l’oïda que altres vegades però no
més fàcil de resoldre. Esperem que a la propera crònica us puguem dir que l’hem
resolt correctament.
Inici de la segona sardana de lluïment |
La primera sardana de lluïment,
interpretada per la cobla Bisbal Jove, va ser “Porta-la amb tu” d’Oliver Marquès,
i la segona “Briònia” de Xavier Pagès i Corella. Són d’aquelles sardanes que,
com més les escoltes, més t’agraden.
La colla, lluitadora de mena, ho volíem
fer bé. Amb una alineació inèdita, cosa que passa sovint, gairebé a cada
concurs, no se sap mai al costat de qui ballaràs. Se suposa que degut al gran
nombre de dansaires que som a la colla i el fet de tenir sempre un o altre
lesionat... i que carai!, ens agrada canviar de parella i de contraparella,
manera de no entrar en conflictes i estar per la feina.
La sardana de germanor va ser
dedicada als 50 anys de Sant Tomàs, entitat que treballa per millorar la
qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual. La peça
composta per Rafael Ramírez va ser cantada per la soprano Rosa Mari, i ballada
per membres de l’entitat juntament amb les colles.
Ara només tocava esperar les
classificacions.
La coca més desitjada |
Les colles repescades al Campionat Veterà van
ser: la Bella Roure, Toc de Dansa i Ressò. Les nostres
felicitacions a a les colles guanyadores i molta força a les altres perquè
puguin assolir les seves fites en properes temporades.
Al campionat de comarques de
Barcelona, que era pel qual nosaltres havíem ballat, la nostra colla va fer el
primer, seguit de la colla Ressò i Llaç d’Amistat.
La colla Sabadell va ser l’última
en recollir el trofeu, el fuet i la coca. Coca? On era la coca? Per qüestions
logístiques ens havíem quedat sense coca. A canvi, vam rebre unes bosses de llaminadures,
gràcies al Lluís, “qui no plora no mama”.
Com podien deixar una colla guanyadora sense coca? Aquestes van ser les
paraules de la Núria Escudé quan va venir al vestuari amb una coca per a
nosaltres.
Aquella coca, acompanyada d’una
cerveseta, asseguts sota la porxada de la plaça va ser la millor coca del món.
El podràs visitar a Vilanova i la Geltrú |
Ara toca, doncs, després de tant dolços,
continuar els assajos per preparar-nos pel proper concurs de dissabte vinent a
Vilanova i la Geltrú, un concurs que per nosaltres serà la nostra quarta
jornada del Campionat Territorial, la competició se celebrarà a la plaça
d'Enric Cristòfol Ricard a les 22:00h i la música anirà a càrrec de la Cobla
Maricel.
Cristina Alcaraz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada