 |
| La Cobla Sabadell també va tenir una gran nit |
Se'ns fa estrany haver d'anar
fins a Rubí per ballar un concurs i no passar calor, realment se'ns fa molt
estrany. Qui no recorda anys anteriors el cansament i les ganes de no fer res
per culpa de les altes temperatures, abans fins i tot d'haver començat la
competició? Acabar de ballar les sardanes de lluïment i sortir corrent a la
recerca de l'aigua perduda, (Això últim és un joc de paraules extret molt
hàbilment de la pel·lícula "A la recerca de l'arca perduda" amb
Harrison Ford de protagonista.) Però no ens perdem amb divagacions absurdes que
no vénen al cas. Estàvem que en anys anteriors feia molta calor i aquest any ha
fet una temperatura ideal per ballar sardanes un dissabte a la nit, bé ja està,
matem el tema i anem a per un altre assumpte.
 |
| Va ser la canalla qui millor s'ho va passar |
Aquesta era la segona jornada per
la Taca Verda del Campionat de BCN Comarques, amb la Colla Ressò com a màxim
rival. Si mirem els enfrontaments anteriors, a priori no sembla que els nostres
veïns ens tinguessin que posar les coses massa difícils, però donada la transcendència
d'aquest concurs, els de la Sabadell no ens podíem relaxar. Els dansaires que els
va tocar en sort defensar els colors de la Taca, havien de donar-ho tot,
l'alineació que van presentar els veterans de la Mirant al Cel era de molta
qualitat, per descomptat que no ens podíem relaxar.
El concurs va començar amb la
sardana revessa, que podem dir d'aquesta sardana?, bé, de la sardana res, fins
aquí tot normal, el que realment va ser curiós va ser la manera de intentar
resoldre-la. A mi m'agradaria molt explicar com va ser la pel·lícula dels fets,
m'ho han explicat diverses vegades, fins i tot, molt a poc a poc, i creguin-me,
no ho he entès, per tant, matem també aquest tema.
 |
| La Cristina i el Lluís recollint el primer premi |
Ara toca les sardanes de
lluïment, la primera "Marina" de Marc Timón i la segona "El cercle
d'en Xènius" d'Enric Ortí, curiosament, sota el meu punt de vista, les
millors sardanes de la nit, però el que era més curiós es que eren sardanes perquè les ballessin els veterans, moltes
gràcies a l'organització, no passa massa sovint, com va dir aquell -Que
n'aprenguin-.
Els de la Sabadell que som molt
agraïts quan musicalment ens tracten bé, ens vam esforçar al màxim en les dues
sardanes, sobretot en la de l'Enric Ortí, molt exigent en la seva interpretació. Possiblement en aquesta sardana, el fet de
ballar al costat de la Colla Rosa de Sant Jordi (colla del Grup Violetes del
Bosc) i no al costat de la Colla Ressò, ens va poder perjudicar de cara a les comparatives
que fan els jurats.
 |
| La plaça Major de Vic un dia d'mercat |
Però la millor notícia de la nit, va estar la reaparició dels dansaires, que a poc a poc van sortint de la infermeria, el primer, el nostre cap-danser Feliu Sallent, la Cristina Alcaraz i el Joan Aracil.
Resumint, un gran concurs guanyat
amb molta solvència i que ens va deixar amb molt bones sensacions de cara a la
propera jornada, on, per fi, ens veurem amb totes les colles que participen al
Territorial. Seria molt important guanyar a Vic, ja que el campionat el
tindríem a tocar.
El concurs serà el dissabte a les 10 de la nit a
la plaça Major, la música anirà a càrrec de la Cobla La Bisbal Jove.
Manuel Muñoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada