La COLLA SABADELL és una colla sardanista, creada l'any 1968, després d'algunes etapes sense sortir, el diumenge 10 de maig del 2009 va tornar a reaparèixer en el concurs de Sabadell com a colla veterana. Des de la temporada 2010, la Colla Sabadell té dues anelles, La SABADELL i la ARRAONA. Una colla i dues anelles
dimarts, 28 de novembre del 2017
dimarts, 14 de novembre del 2017
La Sabadell s'acomiada de la Temporada 2017 a Balaguer
Ja fa uns dies que sembla que
l'hivern ha arribat, hem passat gairebé d'anar en màniga curta a posar-nos
l'abric per sortir al carrer, i per als que som de la zona temperada del
prelitoral barceloní, aquest canvi tan brusc ens afecta negativament, de tota
manera, el podem veure des d'un altre punt de vista, aquest canvi de
temperatura ens servia perfectament per aclimatar-nos a la rigorosa
meteorologia de Balaguer que acostuma a tenir en aquesta època de l'any.
Benvinguda a la Taca Verda |
Així doncs, abillats amb la nostra
millor indumentària hivernal, vam posar el nostre vehicle en direcció a
Balaguer, el termòmetre del nostre cotxe ens deia que a l'exterior feia fred,
encara que al cel no hi havia ni tan sols un núvol, això ens feia feliços, i un cop vam fer efectiu
l'import del peatge de l'autopista a Martorell, encaràvem la nacional direcció Lleida,
davant se'ns presentava el símbol més sagrat de Catalunya, la muntanya de
Montserrat, un massís de peculiar morfologia, que ha passat de centre religiós
a baluard de la identitat catalana.
La Mare de Déu de Montserrat, va il·luminar la catalana terra a excepció de la Panadella |
Però mira per on, arribant a la
Panadella, el clima va donar la volta com un mitjó, allà vam fer una parada per
proveir, i ens va arribar el desencís, el Sol havia desaparegut, i al cel gris
l'acompanyava un vent fred i huracanat, en un moment donat vam poder veure com
un Tumbleweed (matoll volant) tan típic de l'oest americà, s'acostava
amenaçador cap a nosaltres, mentre omplíem el dipòsit, temorosos, miràvem al
nostre voltant, per si sortia un pistoler despistat, del que si que estic
segur, és que les baixes temperatures ens estaven paralitzant les idees.
Pensant en el fred que podria
arribar a fer a Balaguer , no vaig tenir més remei que fer una pregària a la
Moreneta, -Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel, il·lumineu la
catalana terra, i ja posats, que no se'm tallin els llavis, que se m'ha acabat
la crema de cacau- i dit i fet, un cop passat Tàrrega, va sortir un Sol que va
il·luminar, ara sí, la catalana terra, i es que, la Moreneta no falla mai.
I per fi arribem al nostre destí,
la plaça del Mercadal, estava esplèndida, engalanada amb llaços grocs, aquells
que es posen, per recordar als éssers estimats quan estan absents, i que ara
s'han fet habituals a Catalunya per demanar la llibertat d els presos polítics,
però sobre aquest tema ja comentaré alguna cosa més endavant, ara sense més
preàmbul, anem al concurs.
Alfredo Di Stéfano |
Galop de sortida, avui no hi ha
nervis, només toca gaudir, i per descomptat donar ànims a les colles a les que
d'una manera o altra tenim vincles, ja siguin d'amistat, familiar, fins i tot
d'un un temps no massa llunyà, dansaire, entre aquestes anelles estan, la
Xiroia, Mirant al cel, Mare Nostrum i
Violetes del Bosc, entre d'altres, per tant el resultat que obtingués la
Sabadell, no era massa important. Realment, l'interès de la nostra participació
a Balaguer, se centrava en el debut de la Maria, ara sí, per fi, l’ex-violetes,
podia fer el seu debut amb la Taca Verda, una gran dansaire, que les lesions no l'han
permès debutar fins al concurs de Balaguer.
Coycutus, un Déu maligne |
En les sardanes de lluïment, els
de la Sabadell no vam tenir sort, vam cometre el mateix error de Terrassa, el
mateix que ens va privar d'aconseguir el nostre cinquè campionat, això ha de
ser obra d'algun Déu maligne que no ens estima gaire. Com que no tot són
desgràcies, a part del gran debut de la Maria, tenim al JM. Martínez com a
protagonista, ell va ser l'encarregat de resoldre la revessa, l’última de la
temporada, felicitats al nostre equip de revessaires.
Com a anècdota, comentar que hi
va haver un principi de baptisme pel magnífic debut de la Maria, que per allò
de les baixes temperatures, es va fer amb el contingut d'un tap d'una ampolla
d'aigua, lluny queden aquells batejos, autènticament bestials protagonitzats
pels nostres estimadíssims ex-dansaires germans Rifer, Déu meu com els enyoro.
Ara toca comentar el resultat del
campionat gran, aquesta vegada ha estat la Colla Violetes del Bosc la qual s'ha
portat el gat a l'aigua, per alegria de la Pilar mare de la Cristina, dansaire
de la Violetes, i com no de les ex, la Maria i la Isabel, que aquest cop es va quedar
a Sabadell, però que de ben segur, que en saber la notícia, es posaria boja de
contenta, ja la veig donant salts d’alegria per tota la casa, com si no hi
hagués un demà.
Pilar i Cristina, mare i filla, celebrant el Campionat de la Violetes |
I als nostres ex-Mare i ex-
Xaloc, dir-los que, segur que en un futur n’hi haurà més campionats, ja ho va
dir Alfredo Di Stéfano -La sort va per barris-
Per acabar comentar, que al final
del concurs i abans de ballar la sardana de germanor, es va fer lectura d'un
manifest de la Confederació sardanista, exigint la llibertat dels presos
polítics, també un cop acabada la de germanor, la Cobla Meravella va
interpretar la Santa Espina, sardana que es tocarà al final de totes les
ballades i concursos fins que quedin alliberats els membres del govern català i
també el Jordi Cuixart i el Jordi Sànchez.
I ja amb això acabem la temporada
2017, no s'han assolit tots els objectius que ens havíem marcat, però vista les
grans dificultats a què ens hem enfrontat en forma bàsicament de lesions, podem
estar molt satisfets, un campionat Territorial i un subcampionat de Catalunya a
Veterans. Si ens fixem exclusivament en el que han opinat els membres del jurat
que ens han fiscalitzat durant tot el Campionat de Catalunya, veurem que som la
colla que millor ha ballat, que ara mateix seriem campions, si no fos, per un
error fatal, que ens ha costat caríssim. Si que m'agradaria dir que em sento
orgullós de pertànyer a la Colla Sabadell, és un autèntic privilegi formar part
d'aquest grup, estic convençut que la propera temporada aconseguirem grans
fites.
Visca la Colla Sabadell.
Per cert, no se m'han tallat els
llavis, i ja tinc crema de cacau.
Fins a la propera temporada.
Manuel Muñoz.
diumenge, 12 de novembre del 2017
Balaguer posa punt i final a la temporada 2017 per a la Colla Sabadell
diumenge, 5 de novembre del 2017
Després de la tempesta ve la calma
La Colla Sabadell a Girona |
Després de la tempesta ve la
calma, no se m'acut res més adequat per definir aquesta fase final de
campionat, tres setmanes intensíssimes de competició, amb un trist desenllaç.
Ara toca aixecar-se i continuar amb la mateixa il·lusió de sempre, moltes ganes
de ballar sardanes i fer-ho bé, com no pot ser d'una altra manera. Però encara
no hem acabat la temporada, ens queda un concurs que ens porta al capdavant
molt bons records, i no és altre que Balaguer, allà a la plaça del Mercadal els
de la Taca Verda vam aconseguir el nostre quart campionat consecutiu, un dia
molt feliç per a tots on evocarem l'alegria que ens va produir l'obtenció d'un
títol, que sens dubte va resultar ser el més dur d'aconseguir.
La Colla Mare Nostrum a Barcelona |
La visita de la Colla Sabadell a
Balaguer d'aquest any, només té com a objectiu passar-ho bé ballant sardanes i
gaudir una interessantíssima final de campionat Gran, que arriba a Balaguer amb
el clàssic i tradicional frec a frec entre les colles Mare Nostrum i Violetes
del Bosc dues entitats que no paren de fer història.
La Colla Violetes del Bosc a Barcelona |
A la plaça del Mercadal de la
capital de la Noguera també tindrem la final del Campionat de Catalunya B,
aquesta final està molt més clara, la Colla Roques Blaves arriba amb molt
avantatge sobre la seva perseguidora Aires Gironins, per tant el desenllaç de
la Final B dels Veterans està molt més clar que la final de la categoria
absoluta. Ens veiem a Balaguer.
El concurs començarà a mig dia,
la música anirà a càrrec de la Cobla Meravella.
Manuel Muñoz
Etiquetes de comentaris:
Informació Colla
dimecres, 1 de novembre del 2017
No ha pogut ser
Colla Sabadell |
La Taca Verda
ho ha intentat. Buscava el cinquè títol, però enguany la Claror de Goges ha
estat superior, per mitjans propis i errors nostres. Abans de res, moltes
felicitats als nostres adversaris i amics de Banyoles. Seguirem lluitant l’any
vinent, si el temps i l’autoritat ho permeten.
La ciutat de Girona
ha estat el final del campionat de veterans. En plenes festes de Sant Narcís, a
la plaça tot estava preparat pel 77è concurs amb un sol lluent, presidits per
la resta d’un dels baluards on Girona es defensà dels francesos a principis del
segle XIX (potser no hagués calgut, o sí). Els de la Sabadell teníem moltes
il·lusions. Estàvem esperançats amb el cinquè campionat i celebrar, així, el
cinquantè aniversari de la fundació de la colla. Però no ha pogut ser.
Colla Claror de Goges |
Tots hem fet
el que millor sabem fer. Amb entrenaments específics, Però no sempre surt bé.
L’any passat a Balaguer ho vam fer, i això que era molt difícil. Enguany, no
obstant, ho teníem encara millor que l’any anterior, per no ho hem fet prou bé
segons el criteri sempre acurat dels jurats, per més que a la segona sardana
ens ha anat d’un pèl.
La cosa no ha
començat del tot bé. Hi havia un mal auguri a l’ambient. La revessa no ha estat
resolta correctament. Però venia la sardana de lluïment, Pluja d’estels. L’havíem assajat prou. Potser no l’hem acabat
d’entendre bé i no ens ha sortit tal i com esperàvem. Encara així teníem la
segona oportunitat. Amb un primer en una de les dues sardanes seríem campions. Somni ens ha sortit molt millor. Però
els jurats han considerat que no prou.
Claror de Goges, nous Campions |
Les llàgrimes
de desil·lusió han aparegut en les nostres cares. Un campió és qui sap
felicitar el guanyador en les derrotes i així ho hem fet. L’alegria de la
Claror de Goges contrastava amb la nostra tristor. Ens hem emplaçat a seguir
treballant. Per això, 40 persones ens hem aplegat a dinar junts. En la derrota
i en el triomf sempre estarem plegats. Som una colla. Enguany, però, no ha
pogut ser. Seguim.
Jordi Oliveres
La Sabadell paga molt car l'error de Terrassa, i serveix en safata de plata el Campionat a la Claror de Goges
Subscriure's a:
Missatges (Atom)