La Sabadell s'acomiada de la Temporada 2017 a Balaguer

Ja fa uns dies que sembla que l'hivern ha arribat, hem passat gairebé d'anar en màniga curta a posar-nos l'abric per sortir al carrer, i per als que som de la zona temperada del prelitoral barceloní, aquest canvi tan brusc ens afecta negativament, de tota manera, el podem veure des d'un altre punt de vista, aquest canvi de temperatura ens servia perfectament per aclimatar-nos a la rigorosa meteorologia de Balaguer que acostuma a tenir en aquesta època de l'any.

Benvinguda a la Taca Verda

Així doncs, abillats amb la nostra millor indumentària hivernal, vam posar el nostre vehicle en direcció a Balaguer, el termòmetre del nostre cotxe ens deia que a l'exterior feia fred, encara que al cel no hi havia ni tan sols un núvol, això ens feia feliços, i un cop vam fer efectiu l'import del peatge de l'autopista a Martorell, encaràvem la nacional direcció Lleida, davant se'ns presentava el símbol més sagrat de Catalunya, la muntanya de Montserrat, un massís de peculiar morfologia, que ha passat de centre religiós a baluard de la identitat catalana.

La Mare de Déu de Montserrat,
va il·luminar la catalana
 terra a excepció de la Panadella

Però mira per on, arribant a la Panadella, el clima va donar la volta com un mitjó, allà vam fer una parada per proveir, i ens va arribar el desencís, el Sol havia desaparegut, i al cel gris l'acompanyava un vent fred i huracanat, en un moment donat vam poder veure com un Tumbleweed (matoll volant) tan típic de l'oest americà, s'acostava amenaçador cap a nosaltres, mentre omplíem el dipòsit, temorosos, miràvem al nostre voltant, per si sortia un pistoler despistat, del que si que estic segur, és que les baixes temperatures ens estaven paralitzant les idees.

Pensant en el fred que podria arribar a fer a Balaguer , no vaig tenir més remei que fer una pregària a la Moreneta, -Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel, il·lumineu la catalana terra, i ja posats, que no se'm tallin els llavis, que se m'ha acabat la crema de cacau- i dit i fet, un cop passat Tàrrega, va sortir un Sol que va il·luminar, ara sí, la catalana terra, i es que, la Moreneta no falla mai.

I per fi arribem al nostre destí, la plaça del Mercadal, estava esplèndida, engalanada amb llaços grocs, aquells que es posen, per recordar als éssers estimats quan estan absents, i que ara s'han fet habituals a Catalunya per demanar la llibertat d els presos polítics, però sobre aquest tema ja comentaré alguna cosa més endavant, ara sense més preàmbul, anem al concurs.

Alfredo Di Stéfano

Galop de sortida, avui no hi ha nervis, només toca gaudir, i per descomptat donar ànims a les colles a les que d'una manera o altra tenim vincles, ja siguin d'amistat, familiar, fins i tot d'un un temps no massa llunyà, dansaire, entre aquestes anelles estan, la Xiroia, Mirant al cel,  Mare Nostrum i Violetes del Bosc, entre d'altres, per tant el resultat que obtingués la Sabadell, no era massa important. Realment, l'interès de la nostra participació a Balaguer, se centrava en el debut de la Maria, ara sí, per fi, l’ex-violetes, podia fer el seu debut amb la Taca Verda,  una gran dansaire, que les lesions no l'han permès debutar fins al concurs de Balaguer.

Coycutus, un Déu maligne

En les sardanes de lluïment, els de la Sabadell no vam tenir sort, vam cometre el mateix error de Terrassa, el mateix que ens va privar d'aconseguir el nostre cinquè campionat, això ha de ser obra d'algun Déu maligne que no ens estima gaire. Com que no tot són desgràcies, a part del gran debut de la Maria, tenim al JM. Martínez com a protagonista, ell va ser l'encarregat de resoldre la revessa, l’última de la temporada, felicitats al nostre equip de revessaires.

Com a anècdota, comentar que hi va haver un principi de baptisme pel magnífic debut de la Maria, que per allò de les baixes temperatures, es va fer amb el contingut d'un tap d'una ampolla d'aigua, lluny queden aquells batejos, autènticament bestials protagonitzats pels nostres estimadíssims ex-dansaires germans Rifer, Déu meu com els enyoro.

Ara toca comentar el resultat del campionat gran, aquesta vegada ha estat la Colla Violetes del Bosc la qual s'ha portat el gat a l'aigua, per alegria de la Pilar mare de la Cristina, dansaire de la Violetes, i com no de les ex, la Maria i la Isabel, que aquest cop es va quedar a Sabadell, però que de ben segur, que en saber la notícia, es posaria boja de contenta, ja la veig donant salts d’alegria per tota la casa, com si no hi hagués un demà.

Pilar i Cristina, mare i filla,
celebrant el Campionat de la Violetes

I als nostres ex-Mare i ex- Xaloc, dir-los que, segur que en un futur n’hi haurà més campionats, ja ho va dir Alfredo Di Stéfano -La sort va per barris-

Per acabar comentar, que al final del concurs i abans de ballar la sardana de germanor, es va fer lectura d'un manifest de la Confederació sardanista, exigint la llibertat dels presos polítics, també un cop acabada la de germanor, la Cobla Meravella va interpretar la Santa Espina, sardana que es tocarà al final de totes les ballades i concursos fins que quedin alliberats els membres del govern català i també el Jordi Cuixart i el Jordi Sànchez.

I ja amb això acabem la temporada 2017, no s'han assolit tots els objectius que ens havíem marcat, però vista les grans dificultats a què ens hem enfrontat en forma bàsicament de lesions, podem estar molt satisfets, un campionat Territorial i un subcampionat de Catalunya a Veterans. Si ens fixem exclusivament en el que han opinat els membres del jurat que ens han fiscalitzat durant tot el Campionat de Catalunya, veurem que som la colla que millor ha ballat, que ara mateix seriem campions, si no fos, per un error fatal, que ens ha costat caríssim. Si que m'agradaria dir que em sento orgullós de pertànyer a la Colla Sabadell, és un autèntic privilegi formar part d'aquest grup, estic convençut que la propera temporada aconseguirem grans fites. 

Visca la Colla Sabadell.

Per cert, no se m'han tallat els llavis, i ja tinc crema de cacau.

Fins a la propera temporada.

Manuel Muñoz.

Balaguer posa punt i final a la temporada 2017 per a la Colla Sabadell

La millor notícia d'avui, el debut de la Maria

La Pilar amb la seva filla, la Cristina, Campiona de Catalunya Gran 2017, amb la Colla Violetes del Bosc

Colla Violetes del Bosc, Campiona de Catalunya Gran, 2017

La segona millor notícia, revessa resolta correctament

Imatges del Concurs de Balaguer

Clica aquí per veure les imatges

Després de la tempesta ve la calma

La Colla Sabadell a Girona

Després de la tempesta ve la calma, no se m'acut res més adequat per definir aquesta fase final de campionat, tres setmanes intensíssimes de competició, amb un trist desenllaç. Ara toca aixecar-se i continuar amb la mateixa il·lusió de sempre, moltes ganes de ballar sardanes i fer-ho bé, com no pot ser d'una altra manera. Però encara no hem acabat la temporada, ens queda un concurs que ens porta al capdavant molt bons records, i no és altre que Balaguer, allà a la plaça del Mercadal els de la Taca Verda vam aconseguir el nostre quart campionat consecutiu, un dia molt feliç per a tots on evocarem l'alegria que ens va produir l'obtenció d'un títol, que sens dubte va resultar ser el més dur d'aconseguir.

La Colla Mare Nostrum a Barcelona

La visita de la Colla Sabadell a Balaguer d'aquest any, només té com a objectiu passar-ho bé ballant sardanes i gaudir una interessantíssima final de campionat Gran, que arriba a Balaguer amb el clàssic i tradicional frec a frec entre les colles Mare Nostrum i Violetes del Bosc dues entitats que no paren de fer història.

La Colla Violetes del Bosc a Barcelona

A la plaça del Mercadal de la capital de la Noguera també tindrem la final del Campionat de Catalunya B, aquesta final està molt més clara, la Colla Roques Blaves arriba amb molt avantatge sobre la seva perseguidora Aires Gironins, per tant el desenllaç de la Final B dels Veterans està molt més clar que la final de la categoria absoluta. Ens veiem a Balaguer.

El concurs començarà a mig dia, la música anirà a càrrec de la Cobla Meravella.

Manuel Muñoz 

No ha pogut ser

Colla Sabadell

La Taca Verda ho ha intentat. Buscava el cinquè títol, però enguany la Claror de Goges ha estat superior, per mitjans propis i errors nostres. Abans de res, moltes felicitats als nostres adversaris i amics de Banyoles. Seguirem lluitant l’any vinent, si el temps i l’autoritat ho permeten.

La ciutat de Girona ha estat el final del campionat de veterans. En plenes festes de Sant Narcís, a la plaça tot estava preparat pel 77è concurs amb un sol lluent, presidits per la resta d’un dels baluards on Girona es defensà dels francesos a principis del segle XIX (potser no hagués calgut, o sí). Els de la Sabadell teníem moltes il·lusions. Estàvem esperançats amb el cinquè campionat i celebrar, així, el cinquantè aniversari de la fundació de la colla. Però no ha pogut ser.

Colla Claror de Goges

Tots hem fet el que millor sabem fer. Amb entrenaments específics, Però no sempre surt bé. L’any passat a Balaguer ho vam fer, i això que era molt difícil. Enguany, no obstant, ho teníem encara millor que l’any anterior, per no ho hem fet prou bé segons el criteri sempre acurat dels jurats, per més que a la segona sardana ens ha anat d’un pèl.

La cosa no ha començat del tot bé. Hi havia un mal auguri a l’ambient. La revessa no ha estat resolta correctament. Però venia la sardana de lluïment, Pluja d’estels. L’havíem assajat prou. Potser no l’hem acabat d’entendre bé i no ens ha sortit tal i com esperàvem. Encara així teníem la segona oportunitat. Amb un primer en una de les dues sardanes seríem campions. Somni ens ha sortit molt millor. Però els jurats han considerat que no prou.

Claror de Goges, nous Campions

Les llàgrimes de desil·lusió han aparegut en les nostres cares. Un campió és qui sap felicitar el guanyador en les derrotes i així ho hem fet. L’alegria de la Claror de Goges contrastava amb la nostra tristor. Ens hem emplaçat a seguir treballant. Per això, 40 persones ens hem aplegat a dinar junts. En la derrota i en el triomf sempre estarem plegats. Som una colla. Enguany, però, no ha pogut ser. Seguim.

Jordi Oliveres

Classificació del concurs de Girona

La Sabadell paga molt car l'error de Terrassa, i serveix en safata de plata el Campionat a la Claror de Goges

La Taca Verda interpretant "Somni" de Manel Saderra i Puigferrer

La Pilar i el Manuel recollint el segon premi

La Sabadell ho tornarà a intentar el proper any

Imatges del Concurs de Girona

Clica aquí per veure les imatges