dimecres, 1 de novembre del 2017

No ha pogut ser

Colla Sabadell
La Taca Verda ho ha intentat. Buscava el cinquè títol, però enguany la Claror de Goges ha estat superior, per mitjans propis i errors nostres. Abans de res, moltes felicitats als nostres adversaris i amics de Banyoles. Seguirem lluitant l’any vinent, si el temps i l’autoritat ho permeten.

La ciutat de Girona ha estat el final del campionat de veterans. En plenes festes de Sant Narcís, a la plaça tot estava preparat pel 77è concurs amb un sol lluent, presidits per la resta d’un dels baluards on Girona es defensà dels francesos a principis del segle XIX (potser no hagués calgut, o sí). Els de la Sabadell teníem moltes il·lusions. Estàvem esperançats amb el cinquè campionat i celebrar, així, el cinquantè aniversari de la fundació de la colla. Però no ha pogut ser.
Colla Claror de Goges

Tots hem fet el que millor sabem fer. Amb entrenaments específics, Però no sempre surt bé. L’any passat a Balaguer ho vam fer, i això que era molt difícil. Enguany, no obstant, ho teníem encara millor que l’any anterior, per no ho hem fet prou bé segons el criteri sempre acurat dels jurats, per més que a la segona sardana ens ha anat d’un pèl.

La cosa no ha començat del tot bé. Hi havia un mal auguri a l’ambient. La revessa no ha estat resolta correctament. Però venia la sardana de lluïment, Pluja d’estels. L’havíem assajat prou. Potser no l’hem acabat d’entendre bé i no ens ha sortit tal i com esperàvem. Encara així teníem la segona oportunitat. Amb un primer en una de les dues sardanes seríem campions. Somni ens ha sortit molt millor. Però els jurats han considerat que no prou.
Claror de Goges, nous Campions



Les llàgrimes de desil·lusió han aparegut en les nostres cares. Un campió és qui sap felicitar el guanyador en les derrotes i així ho hem fet. L’alegria de la Claror de Goges contrastava amb la nostra tristor. Ens hem emplaçat a seguir treballant. Per això, 40 persones ens hem aplegat a dinar junts. En la derrota i en el triomf sempre estarem plegats. Som una colla. Enguany, però, no ha pogut ser. Seguim.

Jordi Oliveres


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada