divendres, 2 de novembre de 2018

La calma abans de la tempesta, Balaguer decidirà


Primera sardana de lluïment
Girona forma part de la història de la nostra Colla, ja que la Sabadell no hi faltat cap any des de la seva refundació i enguany tampoc no hi podíem faltar. Malgrat el cúmul cada cop més gros de lesionats, operats i atrotinats en general, no podíem deixar passar l’oportunitat de fer rodar la rotllana de cara a la gran cita que ens espera el cap de setmana vinent a Balaguer.

Amb la calma i la tranquil·litat que suposa ballar un concurs lliure, però amb la responsabilitat de fer una bona actuació, la taca verda ha anat arribant a la Plaça Calvet i Rubalcaba  -davant del Mercat del Lleó- mitja hora abans del concurs, com és habitual.

Una imatge que val per mil paraules
El protocol, el de sempre: Estiraments (alguns més que d’altres), posada en marxa de braços i cames, presa de contacte amb parelles i contraparelles, plantada de rotllana i practica d’entrades, salts, parats...tot acompanyat per les aportacions, consells, crítiques i comentaris del Josep Maria Martínez, el nostre entrenador.

Amb les cames preparades i la lliçó apresa, i després que cadascú de nosaltres preguntéssim a la Carme el número de galop i que ella respongués pacientment cadascuna de les vegades, ens hem col·locat a lloc, al número 26, per començar el concurs.

Així doncs, a les 11 del matí, la Cobla Ciutat de Girona ha iniciat el galop que ha servit per fer passar el fred que patíem els dansaires malgrat el sol sorprenent després d’aquesta setmana tan plujosa.
Girona visita ineludible per a la Taca Verda

A continuació s’ha ballat la sardana revessa i aquest cop l’equip revessaire, format avui únicament pel Joan Aracil, n’ha tret l’entrellat i l’ha resolta correctament. Una més al sac i una més que ens apropa al podi en aquesta modalitat.La primera sardana que ens ha tocat ballar ha estat “Tres estels sardanistes”, de Josep Antoni López i Álvarez, una sardana amb un tiratge de 91 compassos de llargs que ha suposat més un repte físic que no pas un gaudi estètic. El resultat, però, ha estat força bo i tant els dansaires com la grada d’animació de la Taca n’han quedat satisfets. Després d’aquesta sardana, servidor no recorda que ja ningú més es queixés de fred.

La segona sardana ha estat “ Plena de Pau” del mestre Josep Cassú. Tot i el desgast que per a una colla veterana com la nostra, ha suposat la primera de les sardanes, aquesta segona s’ha ballat a un gran nivell, amb elegància i solvència. Potser el seu menor tiratge ha afavorit que els dansaires poguessin estar més atents a les evolucions musicals i a la interpretació i no tant a la seva supervivència.

Tornarem a reviure
aquestes imatges a Balaguer?
Amb la Santa Espina com a sardana de germanor, s’ha donat per conclòs el concurs i ha començat la sempre eterna espera dels resultats: Un primer amb sis punts, tota una injecció anímica molt important per afrontar el Gran Repte: La Gran Final a Balaguer, el proper dia 11. La Colla és conscient que ens hi juguem molt, justament aquest any, el del nostre aniversari, i no vol fallar. Estem neguitosos, il·lusionats, esperançats i nerviosos de cara la Final. Però sobretot, estem llestos.


Feliu Sallent


PD: A Girona no només hi vam ballar els veterans. Les Colles del bàsic A grans van tenir concurs classificatori; tot un espectacle que no ha deixat cap guanyador clar i s’acabarà decidint també a Balaguer el dia 11. Dues finals i dos motius per no faltar-hi. No us ho perdeu.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada