 |
| la Rambla Nova, plaça cinc estrelles, per ballar sardanes |
Després de tres setmanes
d’intensos assajos, la Sabadell arribava a Tarragona amb la intenció de lluitar
de debò per estar al capdamunt de la classificació. Sabien que no seria fàcil,
ja que a més de la qualitat ja demostrada l’any passat per la Colla Toc de
Dansa, aquest any es trobarien amb el repte de lluitar amb tres potents colles
mes. La Bella Roure, una nova incorporació aquesta temporada al bàsic i que durant
l’any havia demostrat un gran potencial, classificant-se segona del seu grup en
la primera fase del Campionat i guanyant el Territorial de Barcelona Ciutat. La
Claror de Goges, Colla que l’any passat ballava en categoria de grans i que es
presenta amb unes immillorables credencials, amb un munt de campionats del
Comarcal Gironí a les esquenes i amb una mitjana d’edat que ronda els 45 anys,
I la Ressò, l’altre colla veterana de Sabadell, del grup Mirant el Cel, amb
totes les garanties que això comporta, colla que ens ha ofert grans ballades
aquest any al territorial de Comarques Barcelonines.
Amb tot això, que no es poc, s’ha
arribat als últims tres concursos d’aquest emocionant campionat, la fase final.
Un canvi enguany de la ubicació
del concurs, encertada al meu parer, el feia encara més atractiu, amb una
important afluència de públic, i com no,
el balcó del mediterrani que donava un magnífic marc al quadre de colors
que oferien les colles.
I ara si, anem per feina. Amb el
galop d’entrada s’esvaïen tots els nervis previs i els de la Taca es posaven
les piles.
 |
| Darreres indicacions del JM. Martínez, abans del concurs |
Amb l’introit del flabiol, i la
tensió del moment, començaven els primers compassos de la primera sardana de
lluïment, Les Campanes de Breda, del mestre Moraleda, preciosa sardana, de les
que jo anomeno amb molta feina a fer. Llarga, molt llarga, 93 compassos de
llargs, però de les que es gaudeix ballant, per la molta interpretació que
contenen les seves notes, es a dir una sardana que ho tenia tot per demostrar
quina colla es la millor, la mes complerta,
com he dit abans, en interpretació i fons físic sobretot. La Sabadell va
saber estar a l’alçada, va saber compaginar força amb elegància i un increïble
conjunt amb un risc màxim en interpretació. I amb el toc final, tots vàrem ser
conscients que ho havíem fet be, molt bé.
 |
| La Gran Taca Verda a escena |
De la segona sardana que us puc
dir, Noces de Diamant, d’en Viladesau,
una d’aquelles sardanes fàcils de ballar, de les que costa treure suc, amb
variacions d’aire cada vuit compassos, sense mes cosa, melodiosa però sense
mes. Amb tot, els de la Taca van treure tot l’arsenal del bon ballar, elegant,
amb potència i amb un conjunt immillorable.
La sardana revessa aquest cop no
mereix cap comentari remarcable, no vaig rascar bola amb els curts, coses que
passen.
Ara si, els nervis i la tensió
van tornar a aparèixer i van envair a tots els membres de la Taca Verda,
dansaires i acompanyants, tots esperàvem el resultat del jurat. I no es va fer
esperar molt, un primer lloc amb el segon a tres punts pels de la Sabadell a la
primera sardana, va fer que els nervis i tensió es transformessin en una gran
alegria, fent saltar a tothom mig metre de terra. I arribava el torn de la
segona sardana, un segon lloc a tant sols un punt del primer proclamava a la
Sabadell campiona del concurs de Tarragona.
 |
| Torna el concurs de la "Cate" |
La foto de família i la posterior
xerrada col·lectiva per copsar sensacions i opinions, feia que la Sabadell
tornés a casa satisfeta de la feina feta, però amb la consigna de treballar de
valent per que això no sigui flor de un dia.
Ara es el torn de la colla
Arraona, segona colla del grup que diumenge vinent , te una de les cites mes
importants de la temporada al concurs que es celebrarà al Pla de la Catedral de
Barcelona a les 11 del matí, la musica anirà a càrrec de la Cobla Ciutat de Cornellà. Esperem sigui també una jornada d’èxit pel grup.
Joan Aracil
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada