A falta de la confirmació oficial, la Sabadell té el Campionat Territorial a la butxaca.

La Sabadell ballant a la segona tanda

Després que a Cardedeu la Taca Verda va poder eixugar i remuntar l'avantatge que Les Roques Blaves havien  aconseguit a Berga, l'objectiu era aprofitar que els d'Esparreguera ja havien acabat a la seva participació al territorial per fer dos primers i assegurar el primer lloc al Campionat. Aquest cop sí: Missió acomplerta.

Per als que ja duem uns quants anys en això que darrerament algú ha decidit anomenar “Sardana Esportiva”, el concurs de Vic té un no-sé-què d'especial:  ja sigui perquè es duu a terme en una de les places més emblemàtiques del país, ja sigui perquè la mateixa capital d’Osona té un encant especial...la qüestió és que la majoria dels dansaires tenim marcat aquest dia al calendari. I si, a més, en aquest concurs, tens l'oportunitat d'aconseguir fer el cop definitiu per endur-te el Territorial, ja us podeu imaginar amb quin ànim la Sabadell encarava el dissabte.

La Dolors i el Feliu amb el primer premi

Els membres de la Taca anaven arribant esglaonadament i la majoria s'anava congregant per sopar al bar de sempre: “el de les magdalenes”, una tradició ininterrompuda des del ressorgiment de la Sabadell, tot esperant l'hora d'anar a canviar-se. (Si seguiu una mica aquest bloc, ja sabreu que  en  aquesta Colla els concursos sempre tenen una prèvia gastronòmica).

El concurs pròpiament dit va començar puntualment quan el campanar de l'Ajuntament tocava les deu amb un galop en el que la Taca Verda va presentar-hi nou parelles disposades i en perfecte estat de revista.

Al galop li va seguir la sardana revessa, una nova ocasió per a que els nostres revessaires de guàrdia, el Joan i la Montse, mostressin la seva solvència. Revessa treta i ben repartida: una més al sarró, una molt bona forma de començar!

A Vic, missió complerta

Amb l'eufòria de la resolució de la revessa i després que les colles en categoria de grans haguessin ballat la seva primera sardana de lluïment ( De la que servidor, per prudència, em reservo l'opinió sobre la idoneïtat en la seva elecció) ens va tocar ballar la nostra primera sardana: En Modest i la Pilar, de Josep Clavé, una sardana rítmica, amb passatges potents i amb un salt poderós que la Sabadell va saber ballar amb molta professionalitat i molta passió i que, malgrat els problemes d’acústica que solem patir les Colles que actuem a l'altre costat de la plaça, va deixar la Sabadell molt satisfeta.

La segona sardana que vàrem ballar va ser una peça d'Enric Ortí: "Ballades a la Damunt", molt més melòdica i gràcil; d'aquelles sardanes en la que les colles han de saber mostrar la seva vessant més elegant. En aquesta sardana, malgrat els canvis fets respecte a la primera, la Sabadell va mantenir el seu nivell i tothom va coincidir que s' havia ballat força bé. Ara calia esperar el veredicte dels jurats.

Després de ballada la sardana de germanor, es va procedir a la lectura dels resultats. L'espera es va fer llarga; hi havia un Territorial en joc i els de la Taca volíem saber el més aviat possible si els resultats coincidien amb les nostres sensacions!

I finalment, després de cert neguit, es va anunciar: la Sabadell acabava la seva participació al Territorial amb dos primers i, a falta de confirmació oficial, el campionat al sac. Podeu comptar la nostra alegria! Abraçades, petons, més abraçades i més petons...el tercer territorial consecutiu ja era nostre! Un campionat  molt treballat, amb una Colla, les Roques Blaves, que han ofert una molt bona competència i a la que ens agradaria veure competint en el Campionat de Catalunya l'any vinent.

Rambla de Vilanova i la Geltrú

Dissabte 16 a les 10 del vespre la Taca Verda participa al concurs de Vilanova organitzat per l'agrupació Dansaires Vilanovins amb música a càrrec de la cobla Maricel . Ho farà la Colla Arraona en categoria de lliures, una bona oportunitat per gaudir relaxadament i sense pressions.

I passat Vilanova, vacances;  que tornant a finals d'agost la Sabadell afronta la fase final del Campionat de Catalunya i hi ha molta feina fer.

Feliu Sallent