La Colla Sardanista Sabadell guanya per tercer any consecutiu el Campionat de Catalunya en la categoria de Veterans

Estil i elegància

Després del concurs de Cornellà, la Colla Toc de Dansa amb els seus dos primers aconseguien un lleuger avantatge sobre la Colla Sabadell, no era massa la diferència, però després de veure la gran igualtat de les dues colles en les anteriors jornades, semblava una autèntica quimera pensar que els de la Taca poguessin superar als de Tarragona en l'última jornada, més que res perquè els de la Toc encara que no sortissin vencedors de Terrassa, podien guanyar el campionat, si la Sabadell no aconseguia dos primers clars a cada una de les sardanes de lluïment.

Els ànims dels dansaires de la Sabadell estaven sota mínims al començament de la setmana, però segons anaven passant els dies, el pessimisme va anar canviant cap al optimisme, i la gent va començar a pensar, i per què no ?.

Els assajos que durant la setmana va dirigir el JM. Martínez, anaven encaminats a aconseguir que la colla mostrés la seva millor versió, és a dir, elegància en l'execució de moviments i una interpretació el més ajustades possible a la música. En acabar l'últim assaig, la vigília de la gran final, tot veient com s'havia ballat, l‘optimisme ja s'havia apoderat de tots els dansaires de la Gran Taca Verda, un gran i veritable optimisme "moderat" tot s'ha de dir.

La Cristina i l'Àngel amb
els nervis a flor de pell

I va arribar el diumenge, amb un cel que amenaçava pluja, però només va ser això, una amenaça, els de la Sabadell anaven arribant a la Plaça Nova amb unes cares que denotaven la tensió que es vivia en aquell moment, alguns confessaven que amb prou feines havien pogut dormir aquella nit, tots veien possible el miracle, però no s'ho acabaven de creure, tot i que les anelles que es van fer al assaig previ al concurs, van sortir realment bé.

Un cop finalitzat el Galop d'entrada, va arribar el moment que tots esperaven, el flabiol de la Cobla Jovenívola de Sabadell, va començar a refilar, primera sardana "Exhortació" de Manel Saderra i Puigferrer, una autèntica obra d'art, una sardana molt exigent en la interpretació, en què els dansaires de la Sabadell es van superar a ells mateixos, tot seguit va ser el torn de la sardana revessa, i com és costum aquests últims concursos, es va resoldre correctament.

Una pausa en plena festa per fer la foto

I ja gairebé sense temps per comentar la jugada, va arribar l'hora de ballar la segona i definitiva sardana "Solemnitat" de Conrad Saló, una altra meravellosa sardana, on la seva màxima dificultat està en els primers compassos de llargs, ja que en la música tan sols hi ha melodia, una badada i adéu al campionat.

Aquesta sardana, que també es va ballar molt bé, es va acusar una mica el cansament de la colla, les dues sardanes curiosament tiraven el mateix 41-89, o el que és el mateix, eren molt i molt llargues.

Un cop ballades les dues sardanes de lluïment, tot va quedar en mans dels jurats, en l'espera dels resultats, la Cobla Jovenívola van fer ballar a ritme de fox-trot i pas-doble, a tots els dansaires que van voler evadir-se per un moment de la llarga espera del desenllaç final.

El Lluís demostrant la seva versatilitat

I per fi va arribar el moment que tothom esperava, el concurs el va guanyar la Sabadell, la primera sardana per unanimitat, però la segona no, això deixava a les dues colles empatades en el Campionat, el jurat va buscar una segona resolució, el resultat va ser el mateix, continuava l'empat, mentrestant els representants de les dues colles eren a la tribuna de les autoritats esperant que els jutges donessin el seu veredicte definitiu, a baix a la plaça, tots els dansaires implicats i els seus acompanyants amb prou feines podien dissimular l'estat de nervis, tercera resolució, ja teníem als campions, per un petitíssim marge, per megafonia es va anunciar a la Colla Sabadell, a partir d'aquí es va desfermar l'eufòria, tot el sofriment i tota la tensió acumulada aquestes dues últimes setmanes va sortir de cop, molts petons i abraçades, tants que allò semblava una teletubbies party. La festa va tenir la seva continuïtat a Sabadell, un dinar de germanor amb l'assistència de tots els dansaires i els seus acompanyants, una festa que va durar just quan es va acabar l'última ampolla de cava, cal comentar que com cada campionat aconseguit per la Sabadell, es fa un ritu (no necessàriament satànic) que consisteix en rasurar la barba del capdanser Feliu Sallent, com resulta que aquest any l'objectiu ha estat summament difícil, simplement se li va rasurar el cap, per molts anys Feliu.

Sant Martirià

Nosaltres li donem mes valor a aquest Campionat, pel nivell exhibit per les dues millors colles de Catalunya, i per la forma que s’ha aconseguit, tant sols han estat unes dècimes les que han decantat la balança cap a els de la Taca Verda, qualsevol petit detall i el Campionat de Catalunya hagués viatjat direcció Tarragona, ha estat un gran campionat amb emoció fins al final.

I per al diumenge que ve, la festa continua, ara és el torn de la Colla Arraona, que viatjarà fins a Banyoles per participar com a colla lliure veterana, el concurs integrat en les Festes de Sant Martirià, tindrà lloc a la plaça Major a dos quarts de dotze, la música anirà a càrrec de la Cobla Ciutat de Girona.



Manuel Muñoz