La Sabadell guanya el 11è Concurs de Colles Sardanistes de la Passió d'Esparreguera vàlid per al Campionat Territorial de les Comarques de Barcelona.

La Colla Rosa de Sant Jordi
preparant a nous dansaires.

No només era qüestió de guanyar a Esparreguera, sinó que calia fer-ho amb autoritat, la Sabadell havia de ballar prou bé, perquè el jurat no tingués cap mena de dubte, i així  guanyar el concurs amb dos primers unànimes, d'aquesta manera el camí del campionat territorial seria una mica més planer, I així ha estat, la Sabadell a les dues sardanes de lluïment va estar senzillament brillant.

Però el millor de la nit, sens dubte, va ser que els vallesans van tornar a exhibir les seves millors virtuts, possiblement la decepció de no haver pogut guanyar a Sabadell, ha estat el millor que li podia passar a la Colla, un toc d'atenció, que servirà, de fet, ja ha servit, per esperonar encara més als seus dansaires.

A la recerca de la revessa perduda

El concurs, el primer nocturn de la temporada, va començar quan passaven uns minuts de les deu, per obrir el programa, es va ballar la sardana revessa, tota la colla estava molt esperançada de que la nostra parella de revessaries tornessin a descobrir el tiratge ocult entre un embull de notes posades al pentagrama sense solta ni volta, almenys això és el que a mi em sembla. Però aquesta vegada no hi va haver sort, la cobla Reus Jove va donar per acabada la sardana quan encara els verdinegres anaven pels curts, segons es comentava, o la Cobla va empassar-se una tirada, o els nostres matemàtics de capçalera es van fer un veritable embolic amb els números.

El Marc i la Marina reben el primer premi

I ara deixem la revessa tranquil·la, que prou feina ha donat, i veiem que va passar amb les de lluïment.

El problema principal en què la Sabadell va haver d'afrontar a la primera sardana, "Ja fa deu anys" de Jordi León, és la inclinació de l'esplanada on es va celebrar el concurs, molt van haver de batallar els seus dansaires per no perdre el centre i acabar ballant al mig de la carretera nacional.

Parmènides

A la segona tanda va estar "La font de la sardana" de Jordi Paulí, una peça que va posar a prova, una altra vegada, l'estat de forma dels dansaires veterans, en aquesta sardana en concret, hi ha quaranta compassos de salt seguits, això, per un jove no té cap mena d’importància, però per als dansaires més grans, és una autèntica prova de foc a la seva resistència,  però com va dir “El Gran Parmènides” (540 AC) -El que no et mata, et fa més fort-*

Després d'Esparreguera el optimisme ha tornat a la Colla, el proper concurs, serà l'últim del Territorial en què participi la Sabadell, allà es decidirà tot, mentre arriba el dia, els de la Taca Verda participaran el proper diumenge a l'Aplec de Togores, on faran una petita exhibició i un taller de sardanes, esperem que d'aquí surtin un bon grapat de nous dansaires.

* n. a. No estic segur de si aquesta frase la va dir el filòsof grec Parmènides, o la vaig escoltar en una pel·lícula, en tot cas la trobo dallò més adequada.