 |
| La Marta i el Francesc |
En el mateix moment que es va
anunciar per megafonia la classificació al concurs de Tarragona el passat 15 de
setembre, molta gent es va acostar per felicitar-nos, convençuts que aquest
Campionat era impossible que el poguéssim perdre, per descomptat sabíem que amb
l'avantatge que teníem i amb tan sols un concurs per davant, la victòria no
se'ns podia escapar. Al pas de les hores el suflé en què estàvem vivint va
començar a baixar, ja no ho teníem tan clar, ballant sardanes de competició, hi
ha un munt de coses que poden sortir malament, sobretot quan balles sota
pressió.
 |
| Dinar de germanor al local d'assaig |
Teníem per davant dues setmanes
per preparar a consciència la Gran Final , una final en que la Colla Sabadell arribava
per primera vegada en la seva història.
Els dies de la setmana cada vegada
es feien més llargs, i les dues setmanes que faltaven per Cornellà es van fer
eternes, mentre, els assajos que fèiem
no convidàvem gaire a l' optimisme, semblava que durant els entrenaments ballàvem amb una motxilla a la esquena plena
de rocs, però el que ens pesava en realitat era la por que ens produïa un
possible fracàs, sobre tot quan teníem el Campionat a tocar amb la punta dels
dits. Penseu que ballant sardanes de competició, hi ha un munt de coses que
poden sortir malament, sobretot quan balles sota pressió.
 |
| Sabadell Sardanista va convidar a la Colla a la Diada del Soci |
Però com va dir Sèneca, -El temps
és com la mula, mai recula- i quanta raó tenia aquest il·lustre Cordovès, mira
tu per on, per fi el diumenge va arribar,
i es va aixecar amb un cel ben ennuvolat però sense pluja, per uns moments ens va fer concebre l’esperança
de tenir una bona temperatura durant el concurs, segons avançava el matí els
núvols a poc a poc es van anar retirant, fins que va aparèixer aquest Sol que
acostuma a fer cada any en aquest concurs, un Sol que quan et dona en plena
cara mentre balles, molesta més que uns calçotets sense goma.
Minuts abans de fer el Galop de
Sortida els nervis estaven a flor de pell , els nostres col·legues de
competició ens animaven tot dient-nos , -tranquils que això està fet- , tothom
ho veien molt clar, tothom menys nosaltres.
El concurs va començà amb la sardana
revessa, feia ja uns quants concursos que aquesta sardana se’ns resistia, però un dia com aquest tot
havia de sortir bé, i la Montse Olivé no va fallar, ja tenim un altre revessa
al sac.
La primera sardana de lluïment
titulada " Mariona " de Jordi Paulí , interpretada per la Cobla “Ciutat de Cornellà" anava tot bé fins que a la segona tirada de
llargs, hi va haver un petit desajust a
l'anella, de seguida es va poder arreglar, encara que aquest petit problema no
va influir negativament en la resta de la sardana, sí que ens va deixar una mica "tocats" .
A la segona “Baix Camp 86"
de Carles Santiago, els de la Sabadell es vam poder treure de sobre l'ansietat
i ja de pas també la motxilla, i per fi es va ballar al nivell que s'esperava
de nosaltres, els últims compassos els de la "Taca Verda " d'alguna
manera ja vèiem, ara sí, que érem els nous campions.
 |
| La Gran Taca Verda Campions de Catalunya 2013 |
En el moment que el locutor va dir -Colla Sabadell Campiona de Catalunya- es
va desencadenar l'alegria, el Feliu Sallent abraçant a tot bitxo vivent que
passava al seu costat, la Marta Lorente corrent amunt i avall sense saber on
anar, el Joan Aracil assegut a terra tot tapant-se la cara amb les mans, encara no s'ho creia, els germans Rifer disparant els canons de confeti
i la resta de la Colla donant-se petons i abraçades com si la seva vida
depengués d'això.
Per celebrar el triomf, la Colla
va fer un dinar de germanor al mateix local d'assaig, tot seguit, la Colla en
ple es va traslladar fins a l'Hotel Urpí, convidada per l'ACF Sabadell
Sardanista que aquest mateix dia celebrava la Diada del Soci, així doncs les
dues entitats van poder celebrar conjuntament el Campionat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada