Sant Narcís, tu si que saps.

Comencem, el virus "Dr House" ataca de nou a la Taca Verda, la meitat de mitja dotzena de noies lesionades, per si fos poc, el virus "pont" torna a minvar les forces de la Colla, i per acabar-ho d'adobar, l'empresa on treballa el nostre Capdanser Feliu Sallent, l'envia directament i sense avisar a Menorca, i no precisament de vacances, hi ha dies que no val la pena aixecar-se del llit.

Encara sort que ens queda la nostra sempre estimada agenda per poder arreglar els disbarats que ens té preparat el destí, aquesta vegada ens han donat un cop de mà la Laia i el Jordi Sanahuja, uns grans dansaires que ballen en una colla, que segons m'han explicat tenen alguna possibilitat de proclamar-se, campions de Catalunya l’onze de novembre a Balaguer .

Resultar ser que la Mare Nostrum, que és la colla on ballen ells, arriben a tres punts per sota de la Violetes del Bosc al últim concurs que es farà l'onze de novembre a Balaguer, la "Mare" té prou guanyar una sardana de les tres que han de ballar per ser campions, però que de tota manera, m'han dit que no estan del tot tranquils, els de la “Violetes” també m'han comentat que ho veuen molt difícil, però que ells faran tot el possible per poder vèncer i emportar-se el campionat, que no sigui dit.

Les meves preferències me les guardo, ja que dintre de la Sabadell hi ha ex-dansaires de les dues colles, però sé d'alguna, que depèn de qui guanyi, em mirarà amb sorna insana i fins potser em foti un clatellot.

Però anem pel concurs que ens ocupa. Ja era hora per fi un dia de sol, Sant Narcís, tu si que en saps.  Mentre els dansaires de la Sabadell feien  l'escalfament previ a la competició, els nostres amics d'Aires Gironins ens van demanar un dansaire per ballar a la Colla Galligans, aprofitant que els de la categoria grans i veterans tenien tandes diferents, per la nostra part no hi ha problemes, però el primer que havíem de fer és demanar permís a la UCS, aquests no van veure cap impediment però tot i així ens van remetre al delegat de les Comarques Gironines, que tampoc va posar problemes, tots aquests tràmits són necessaris, no fos cas que alguna colla molt gelosa de les normes establertes posés una denúncia (si us plau, no us rigueu que no és broma).

Un dels nostres dansaires es va presentar voluntari, se li va avisar que hauria de ballar tres sardanes seguides sense el descans de la revessa, aquest personatge en qüestió, que sempre va de sobrat, va menysprear els consells dels seus companys. Cal dir que al final el pobre home va aguantar perfectament el repte, en acabar el concurs tots els seus companys el van anar a felicitar a l'Hospital de Girona, Dr Trueta, que és on ara està ingressat, connectat a una bombona d'oxigen mida familiar.

Quan la sardana revessa, aprofitant que el riu Ripoll passa per Sabadell, el Jordi Sanahuja es va oferir a treure-la, i com que aquest senyor és un autèntic crack revessaire la va resoldre gairebé sense despentinar-se.

La classificació ens va deixar molt contents, doncs vam fer un quart lloc empatats amb la Banyoles, d'un total de vuit colles. Un bon punt i final a una gran temporada, a partir d'ara toca curar les ferides de guerra, gaudir del Nadal i fins la propera temporada.