Un cop arribats al pavelló ens vam
trobà amb un ambient festiu i
reivindicatiu descaradament antagonista
al que s'estava celebrant fora de Catalunya, tant el públic assistent com molts
dansaires eren portadors de senyeres estelades, la més gran de totes, una
estelada de més de deu metres va presidir tot el esdeveniment des del centre de la pista.
Entre els dansaires de la Taca
Verda els nervis eren evidents, sobretot l'Àngel Campoy que ja havia debutat
amb la Sabadell però no pas al Campionat, tot i la responsabilitat que això
comporta, l'Àngel va estar magnífic.
Després de la marxa del Jaume
Nonell, el Josep Maria Martínez s'ha fet càrrec aquestes últimes setmanes de la
direcció tècnica de la Colla, sense temps per introduir canvis en l'estil de la
Sabadell, si que s’han notat alguns canvis que han millorat la personalitat de
l'anella, i que ens pot servir de molt en el futur.
Arribar a ser campions només era
qüestió de que passes un miracle, ja se sap, un petit i inesperat error et pot
fer condemnar a la última posició, però nosaltres en cap moment pensàvem que la
Toc de Dansa tingués cap mena de revés, tot al contrari, el que de veritat ens
preocupava era la Colla Roques Blaves, per tant, estaven més pressionats de no
perdre la segona posició, que de aconseguir atrapar a la primera classificada. I per la Sabadell que al principi de la temporada la nostra fita era fer un tercer en qualsevol concurs, un cop
s'ha arribat tan lluny ja no ens venia de gust quedar tercer al Campionat.
Com passa sempre que balles en un
pavelló, la sonoritat és la pitjor enemiga de les colles, no et trobes còmode
en cap moment i de vegades el compàs ho sents per dos llocs diferents, això fa
que no gaudeixis totalment de la sardana, sobretot si una d'elles es titula “Cercle
d'amistats” de Marc Timón, no ens queixem de la seva qualitat musical, però si
que es una sardana molt poc engrescadora per ballar i menys en aquelles
circumstàncies, la Sabadell va estar una mica apagada en les primeres tirades,
encara que al final se li va poder agafar el to, ja era massa tard i el jurat va prendre bona
nota.
Un cop acabat el concurs va
arribar el moment més emotiu del matí, la cobla la Bisbal Jove va interpretar “El
Cant de la Senyera” mentre els dansaires de les Colles Encís i Núria retiraven
l'estelada que va presidir el concurs des del centre de la pista, el públic assistent juntament amb els
dansaires donaven crits a favor de la independència, i tot això va passar un 12
d'octubre.
El resultat d'aquest concurs ha
estat el següent, primera Toc de Dansa, segona Roques Blaves, tercera Sabadell, quarta Ressò i cinquena Dansaires de Maig, la
classificació final del Campionat ha quedat així, primera i campiona per tercer
any consecutiu, Toc de Dansa de Tarragona, segona Sabadell, tercera Roques Blaves de la Passió
d'Esparreguera, quarta Ressò de Sabadell i cinquena Dansaires de Maig de
Barcelona.
Altres de les curiositats
d'aquest concurs ha estat la presència de les càmeres de TV3, un fet inusual
que en realitat hauria de ser la norma, de vegades arribes a pensar que per a
la "Nostra" les cultures de fora són més importants que les nostres,
encara que sembla que últimament està canviant aquesta tendència.
I ja només ens queda que
felicitar la Colla Toc de Dansa pel seu tercer Campionat consecutiu i que se
l'ha guanyat amb tota justícia, un Campionat que creiem que ha estat el més
interessant dels últims anys, ja que
fins a quatre colles s’han estat alternant en les primeres posicions durant
tota la temporada, i per tot això també el sotscampionat aconseguit per la Colla
Sabadell té un dolç sabor a victòria.
Felicitats Campions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada