Aprofitant la primera visita que feia la "Gran Taca Verda" a Sant Feliu de Llobregat, es va recuperar una vella tradició que ja es donava per desapareguda: anar a la destinació per la ruta més llarga possible. Mentre una part de l'expedició arribava a les portes de Barcelona, altres no van aparèixer per Sitges de miracle. Els conductors responsables d'aquests petits desastres, no van tenir cap mena de remordiment en donar-li la culpa a la "Maria" (TomTom).
Segon concurs del Campionat Territorial de les Comarques Barcelonines en la qual participava la Colla Arraona.
Una jornada en què l'única novetat que presentava la Colla era la participació de la Juani al galop d'entrada i la revessa, per tal d'anar agafant l'ambient de la competició, a l'espera de fer el gran debut.
La primera sardana de lluïment es va ballar al mateix nivell que últimament se'ns tenia acostumats, quedant tots els dansaires més que satisfets. A la segona el Jaume va recuperar una altra tradició que també es donava per perduda, i que consisteix a fer debutar a una dansaire sense avisar i sense cap mena d'anestèsia. Així doncs, la Juani va substituir a la Tina, i tot i que aquesta sardana no era molt agraïda de ballar, tant la seva posició de cos com la de braços van ser perfectes, i a més va acabar la sardana sense fer cap error. Felicitats Juani per aquest debut que ha estat impecable, just premi al teu esforç i perseverança en els assajos durant tant de temps.
El que sí que és cert és que la classificació final no va deixar content a ningú. Un quart lloc que la Colla no s'esperava, sobretot perquè les sensacions en acabar de ballar van ser molt bones, però com va dir aquell filòsof grec, - El futbol és així-. Però de Sant Feliu ens en emportem un bon record, el debut de la Juani i la revessa encertada pel Jaume.
La classificació del concurs ha estat la següent: 1 ª Roques Blaves de la Passió, 2 ª Ressò, 3 ª Arrels Dintre el Bosc i 4 ª Arraona.
Sense notícies dels "Magnums"
Segon concurs del Campionat Territorial de les Comarques Barcelonines en la qual participava la Colla Arraona.
Una jornada en què l'única novetat que presentava la Colla era la participació de la Juani al galop d'entrada i la revessa, per tal d'anar agafant l'ambient de la competició, a l'espera de fer el gran debut.
La primera sardana de lluïment es va ballar al mateix nivell que últimament se'ns tenia acostumats, quedant tots els dansaires més que satisfets. A la segona el Jaume va recuperar una altra tradició que també es donava per perduda, i que consisteix a fer debutar a una dansaire sense avisar i sense cap mena d'anestèsia. Així doncs, la Juani va substituir a la Tina, i tot i que aquesta sardana no era molt agraïda de ballar, tant la seva posició de cos com la de braços van ser perfectes, i a més va acabar la sardana sense fer cap error. Felicitats Juani per aquest debut que ha estat impecable, just premi al teu esforç i perseverança en els assajos durant tant de temps.
El que sí que és cert és que la classificació final no va deixar content a ningú. Un quart lloc que la Colla no s'esperava, sobretot perquè les sensacions en acabar de ballar van ser molt bones, però com va dir aquell filòsof grec, - El futbol és així-. Però de Sant Feliu ens en emportem un bon record, el debut de la Juani i la revessa encertada pel Jaume.
La classificació del concurs ha estat la següent: 1 ª Roques Blaves de la Passió, 2 ª Ressò, 3 ª Arrels Dintre el Bosc i 4 ª Arraona.
Sense notícies dels "Magnums"
Això que diu el cronista de que "la classificació final no va deixar content a ningú" segurament es refereix a la gent de la Arraona. Segur que hi va haver més d'un a qui la classificació el va posar content com si li hagués tocat la bonoloto.
ResponEliminaI dels Magnums res de res: Dos priemrs contra dos últims = zero
una classificació justa aver si ens conformem amb el que ens toca cal saver guanyar i també perdre
ResponEliminaEn resposta al comentari anterior, he de dir, que des que escric les cròniques en aquest Bloc, sempre he procurat no faltar-li el respecte a ningú, si et prens la molèstia de tornar a llegir la crònica més detingudament, veuràs que només parlo de les sensacions que els dansaires hem tingut després de ballar les dues sardanes de lluïment.
ResponEliminaQue la classificació no és l'esperada, és clar, després dels últims concursos, ni els més pessimistes s'ho esperaven, això no vol dir que consideri sigui una classificació injusta, sobretot perquè el que et escriu aquesta resposta també va estar ballant, i com pots comprendre sóc la persona menys adequada per dictaminar quina colla ho ha fet millor.
Sense més comentaris, només dir-te que, tornis a llegir la crònica una mica més detingudament, segur que et donaràs compte, que t'has precipitat en fer un comentari tan dur.
Visca la Sardana.
Manuel Muñoz.
Jo també ballava i tot i haver patit una mica vaig tenir una bona sensació i no estic gens contenta ni d'acord i ho admeto amb la classificació, és la meva opinió i la de molta gent que ens veia des de fora i amb opinions crítiques i objectives. Repeteixo: gran crònica Manolo!
ResponEliminaDues cosetes més: primera: no estic d'acord amb el tema magnums, al contracte no hi deia rès de que aquests depenien de resultats posteriors, o sigui, vull el meu magnum!
I segona: em consta que tenim seguidors que visiten el nostre blog i no precisament per un interès sardanístic. N'hi ha que el visiten per saber quan i on som!!! Des d'aquí una salutació i no precisament cordial.
Aquest comentari no és anònim, el signo.
MERCÈ GIL (molt Gil si em toquen allò que no sona)