Als de la Taca se'ns venia a
sobre un cap de setmana força intens, dissabte Territorial a Vic i diumenge
Territorial a Rubí, per a nosaltres aquests concursos eren importantíssims, ja
que després de la desfeta de Sant Vicenç dels Horts no podíem tornar a fallar,
calia guanyar aquestes dues jornades si o si, si es que volíem conservar fins a
l'última jornada totes les opcions d'aconseguir el Campionat
 |
Contents, però la feina
encara no estava feta |
Territorial de
Barcelona Comarques.
El viatge fins a Vic va resultar
força entretingut, els primers dansaires que van arribar a la Plaça Major, anaven
informant als que encara estàvem en ruta de les vicissituds del temps, -Ara
plou- -Ara no- -Ara hem vist un petrolier i el capità ens ha preguntat, com es
va fins al port de Barcelona- i així fins als que entràvem a Vic, ens van creuar
amb el navili.
Mentre sopàvem, ens van donar la
notícia que ja esperàvem, el concurs es traslladava al Recinte Firal del Sucre,
diguem que aquest pavelló firal, és un lloc idoni per celebrar un concurs de
colles sardanistes, però clar, tenint al costat tot un estadi cinc estrelles
com és la Plaça Major de Vic, és, si més no, frustrant haver de ballar en
aquesta sala.
La competició va començar amb la
sardana revessa, i molt revessa era, perquè es va escapolí de l'escomesa a la
primera de canvi i ja ningú la va veure.
Tot seguit va venir la primera
sardana de lluïment, "Bandera
d'Aplec" de Ricard Viladesau, una sardana, que fa honor al seu títol,
sardana molt airosa que com a única dificultat remarcable és que és de tiratge
lligat. La segona de lluïment, "Discreta
melangia" d'Enric Ortí, una sardana molt més agraïda de ballar per la seva
interpretació més exigent.
Una vegada que la Cobla Bisbal
Jove va donar per acabades totes les sardanes de lluïment, va arribar la
sardana de germanor, sens dubte va ser el moment més emotiu de la nit, i sens
dubte el més dur, es va fer un minut de silenci en record d'Antonio Rincón ,
dansaire de la Colla Toc de Dansa, en acabar es va produir un aplaudiment que
va semblar no tenir fi, dir que la sardana de germanor la van ballar totes les
anelles del Grup Tarragona Dansa junts. Descansa en pau amic Antonio.
I tornant al concurs en si, només
queda dir el resultat, un primer unànime per a la Sabadell, en la segona jornada
del Territorial on competien obligatòriament totes les colles alhora. També es
va ballar a la vegada que el Territorial, la primera Fase de Repesca del
Campionat de Catalunya, on va haver-hi un empat en la primera posició entre les
Colles Toc de Dansa de Tarragona i Bella Roure de Barcelona.
 |
| Sardana de germanor a Rubí |
I ja amb això ens vam anar a
dormir, al despertar ho vam fer a Rubí, una altra jornada ajornada a causa de
la celebració, aquesta vegada a Banyoles de la sardana de la llibertat, una
anella amb més de 12.000 dansaires que van envoltar l’estany.
Tot i la calor que va fer a Rubí,
la porxada de la Rambla del Ferrocarril va ser el lloc idoni per celebrar el
concurs, a la seva ombra vam poder
ballar oblidant-nos de la calor extrema que feia fora del recinte.
I va començar el concurs, i mira
tu per on, la revessa que es va escapar la nit anterior a Vic, passava
despistada per allà i entre l’Aracil i l’Oliveres la van atrapar fortament, i
ja no es va poder escapar, ja teníem la primera alegria del vespre, una altra
revessa al sac.
 |
Aquí sí, la feina ben
feta no té fronteres |
Després de la sardana de lluïment
de les colles de la Categoria Gran, ens va tocar el torn als venerables
veterans, la Cobla Sabadell va interpretar dues sardanes "Castell de Rubí" de Francesc Camps i una altra de l’Ortí
"Per això t'ho dic" aquesta
última amb més dificultat interpretativa , però com totes les sardanes de l’
Enric una autèntica obra d'art. El resultat final a Rubí va ser el mateix que a
Vic, primers per unanimitat.
I amb això els de la Taca Verda
ja som on volíem estar abans de gaudir de les vacances, classificats
directament per a la Fase Final del Campionat de Catalunya i amb moltes opcions
d'aconseguir el Campionat Territorial de les Comarques de Barcelona.
Bones Vacances a Tothom.
Manuel Muñoz.
