36è Sarau Artesenc, Colla Arraona.

El 2011 feia tant fred a Artés que les graules ni tan sols podien volar baix, com diu el refranyer castellà (Cuando el grajo vuela bajo, hace un frio del carajo) per als no entesos direm que la graula és un ocell membre de la familia Corvidae dins de l'ordre dels passeriformes, fa 45-47 cm de llargada, les plomes del cap, clatell i espatlles són particularment denses i sedoses.

Doncs bé, si l'any abans esmentat, les graules només podien moure’s pels carrers d'Artés caminant, enguany, no se les ha vist ni al cel de tan alt que volaven, i és que aquest any, el temps ha estat molt benigne, segurament per culpa del canvi climàtic.

Un moment de l'escalfament

Bé, de moment ja sabeu dues coses més, una que a Artés no feia un fred excessiu i segona, que la Graula té un plomatge sedós. Ara parlem del Sarau Artesenc i més concretament del concurs de sardanes. Des del 2011* que els de la Taca Verda no participaven a Artés, i no per falta de ganes, aquests últims anys els finals de campionat de Catalunya han estat tan igualats que a la seva conclusió, els dansaires tenien més ganes de seure en un sofà que sortir una altra vegada a la carretera.

Aquest cop, teníem l'excusa perfecta, sortiria la colla Arraona formada majoritàriament pels alumnes del curs de sardanes de la Colla Sabadell. La primera experiència va ser aquesta mateixa temporada a Palamós, i va ser del tot reeixida, tot i que a la categoria de veterans lliures no va participar cap altra colla. A Artés, ara si, tenien competència, 6 colles en total, tot un prova de foc per als nostres alumnes.

Com és normal en aquests casos, els nervis estaven a flor de pell, i molts més que a Palamós, ara anava de debò. Així doncs, després d'un suau escalfament va arribar l'hora de la veritat, i com va dir Juli Cèsar en el moment de creuar el riu Rubicó al nord d'Itàlia, límit entre Itàlia i la Gàl·lia Cisalpina, província que li havia assignat el senat romà, Alea iacta est.

Segona sardana de lluïment

La primera sardana titulada "Un mar de mans" de David Estañol, la colla va començar molt bé, segons anaven caient les tirades, la responsabilitat i el cansament va començar a aparèixer, malgrat tot la darrera tirada es va defensar molt bé, acabant la sardana amb molt decòrum. A la segona tanda, ara sí, tots ja més tranquils, la Cobla Mil·lenària va interpretar la sardana de Marc Timón "Marina" aquesta vegada tots més relaxats, l’Arraona es va superar a si mateixa, amb una interpretació per sobre del que s'esperava. Tot estava en mans de jurat.

I va arribar el moment en què es va anunciar el veredicte, com és costum, les colles es van anunciant d'última classificada a la primera, mentre per megafonia cantaven el nom de les colles, l'alegria dels dansaires anava in crescendo, fins que, per fi va sonar el nom de l’Arraona en segon lloc, tan sols per sota de la Colla Roques Blaves de la Passió.

La Rosa i el Manel
recollint el segon premi

A partir d'aquí l'alegria es va desfermar, i no és per menys, dansaires que anteriorment tan sols havien ballat sardanes a les audicions, en una competició sardanística havien aconseguit pujar a pòdium en segon lloc, realment una fita que ningú s'esperava. 

Felicitats a Pepi, Lolita, Teresa, Rosa, Laura i especialment a en Joan Puig, per haver acceptat la responsabilitat de repartir les sardanes, la colla Arraona, la va completar amb uns vells coneguts,

que anteriorment van ser integrants de la Sabadell, Albert Rifer i Manel Riera, acompanyats per actuals dansaires Marta, Satur, Feliu i Manuel.

* Veure la crònica del 2011.

Manuel Muñoz.