Un dia per somiar

Un dia per somiar

Un any mes, els de la Taca, ens disposàvem a omplir Barcelona de verd. Verd esperança envers els dies convulsos que ens esperen fins el proper diumenge, dia clau per la nostra societat.

El matí es llevava radiant, SI radiant, i fèiem cap al magnífic concurs de La Mercè, el que hauria de ser un referent per la resta de concursos del PAIS.

Com es habitual a la colla, el dia començava amb una mala notícia, i es que la Maria que havia de debutar en aquest concurs, no es veia en condicions de fer-ho, per unes molèsties al turmell. Tot i aquest contratemps, la plantilla que presentàvem al Pla de la Catedral era de nou parelles.

La maquinària revessaire
ha tornat a funcionar

Tot a punt, i amb la logística INDEPENDENTISTA en marxa, començava el galop, com sempre a les onze en punt. Voldria destacar l'entusiasme de les colles que van fer palès en tot moment el seu parer davant el PROCÈS, omplint la plaça d'estelades i pancartes de DEMOCRÀCIA, fent que el galop fos un dels que es recordaran durant anys. Actuació memorable de les colles, que al meu parer van donar tota una lliçó als seus mandataris, que com sempre en aquest concurs, omplien la llotja d'autoritats. Suposo que van prendre nota de quin era el sentiment general dels socis de les entitats que representen.

I entrem en matèria competitiva.

Després de la magnífica sardana ballada per les colles del Campionat Gran era el torn de les colles veteranes, on havíem de REIVINDICAR i demostrar el gran nivell que els últims anys estan assolint els veterans, i així va ser.

Es va ballar en primer lloc la sardana "Mediterràniament" de Lluís Alcalà, una intensa sardana que exigia una gran concentració per la seva complexitat interpretativa, ballada amb un gran nivell pels dansaires de la colla que normalment ballen menys, cosa que tot i fer una errada al repartiment, ens va corroborar que tenim plantilla per afrontar amb moltes GARANTIES, la recta final del Campionat.

La Mercè i el Jordi amb la Montserrat Ballarín,
regidora de l'Eixample de l'Ajuntament de Barcelona.

La segona sardana va ser  "Amb il·lusió hi hem arribat" de Carles Santiago , una bonica sardana també molt treballada d'interpretació, ballada magistralment pels de la taca, i aquest cop SI, ben repartida.

Sembla que tornem a trobar el bon camí en l'apartat de revesses, i la Sabadell va estar entre les set colles que la van resoldre correctament.

Amb la germanor, acabava la part de dansa del concurs, i s'encetava la part de parlament d'autoritats, que si em permeteu, m'abstindré de comentar. El que no puc deixar de comentar es l’actitud de les colles, que espontàniament van començar amb càntics d'INDEPENDÈNCIA i VOTAREM,  creant un ambient reivindicatiu i festiu que de debò feia frapar. Acabant per la interpretació per part de la cobla Reus Jove de ELS SEGADORS.

Lloc del concurs,
Plaça de la Sardana

Arribat el moment del repartiment de premis i sabent que teníem una falla de repartiment, fet que feia impossible fer un primer, els de la Taca esperàvem ansiosos el resultat final. Un segon lloc a un punt del primer feia veure que la classificació atorgada pel jurat era de un primer lloc, cosa que ens va omplir de felicitat ja que competíem amb colles de grandíssim nivell.

Marxem de Barcelona amb la màxima de continuar treballant i anar buidant la infermeria de cara a l'últim tram del campionat.

I ara toca l'últim concurs del campionat territorial, que tindrà lloc el proper dissabte al vespre a Cornellà, i que amb una mica de sort, ens endurem un altre campionat territorial cap a les nostres vitrines.

Salut i Visca Catalunya!

Joan Aracil.