diumenge, 21 d’octubre de 2018

The green dream cargolada team


Primer premi Cate, a la primera fase
Si se’ns permet, evitarem dir que ens feia il·lusió ballar al concurs de Terrassa. Per a tot sabadellenc, una afirmació d’aquest tipus pot constituïr un delicte d’alta traició.

Ara bé, deixant de banda les reserves originades per l’atàvica rivalitat entre les dues ciutats (és a dir, entre la capital i Terrassa), el cert és que el concurs egarenc té un significat especial per a la nostra Colla: A Terrassa la Sabadell hi ha guanyat dues finals, una de les quals tan renyida que es va haver de recòrrer a autèntiques operacions algebraiques per establir el resultat final.

Així doncs, aquest diumenge els membres de la sabadell afrontàvem aquest concurs amb un deix d’emoció i nostàlgia però també amb la tranquilitat  de participar en un lliure. Tranquilitat que ha permés al nostre entrenador, el josep Maria, fer canvis i rotacions que possibilitessin la participació de tothom que no estigués lisiat i el descans merescut d’alguns dels dansaires que normalment formen la rotllana titular.

Primer premi Cate, a la segona fase
A les onze en punt, els dansaires de la taca han anat arribant a un carreró adjacent a la Plaça Nova, el lloc on es feia el concurs,  canviats i a punt de començar a escalfar:  Fer quatre exercicis de mans, comprovar posicions, formar una rotllana i practicar entrades d’aire mentre el Josep Maria dona les darreres instruccions.

A dos quarts de dotze, tot ha estat a punt per començar la desfilada del galop d’entrada que ha servit per comprovar que avui tocava passar calor.

La primera sardana que hem ballat ha estat “Aquest mar tan blau” de Joan Pons i Joanmiquel; una elecció sorprenent perquè penso que la seva suavitat en alguns fragments no la feien idònia per ser tocada en una plaça tan gran, oberta i amb trànsit de vehicles, com és la Plaça Nova. Les colles que hem hagut de ballar allunyats de la cobla sovint hem patit per poder sentir i seguir alguns dels compassos de certs passatges. Això i la dificultat per trobar alguna cosa a interpretar en alguns trossos dels llargs, no ens ha permès acabar de gaudir del tot i acabar-ne satisfets després de ballar-la.
Primer premi Cate, a la tercera fase

Tot just acabada la primera sardana, ha arribat el moment de ballar la revessa. Només podem dir que aquest cop no hem estat tan encertats com altres vegades i no l’hem pogut resoldre. El consol, però és que era prou difícil com per a que només una colla, la Mans Amigues de Cassà de la Selva, l’hagi pogut resoldre. Aprofitem l’avinentesa per felicitar-los per tal proesa.

La segona sardana ja han estat figues d’un altre paner; “La Vall de Ribes”, del mestre Josep Coll i Ferrando, és una sardana molt més balladora, amb una musicalitat potent, amb  entrades d’aires i secs que permeten als interpretadors i les colles lluïr-se. Hem de dir que tot i que ens ha tocat ballar al mateix lloc que a la primera sardana, aquesta segona l’hem pogut sentir i seguir sense tants problemes. Això s’ha traduït en una millora per part nostra i amb una major satisfacció dels dansaires i els soferts seguidors de la Sabadell.

Propera parada, Girona
Amb aquesta satisfacció hem ballat la sardana de germanor i hem esperat els resultats tot parlant i escoltant la sardana que l’organització, l’Agrupació Folclòrica Amunt i Crits, ha ofert al públic.

El resultat ha estat immillorable: Un primer amb sis punts que només hagúes estat superat sin a més a més ens hagués tocat el pernil que es sortejava.


Acabat el concurs els membres de la Taca hem sortit disparats cap a la capital per continuar la seva lenta però inexorable transformació en societat gastronòmica; i és que avui la Colla ha acabat d’arrodonir el dia amb un degustació de diferents plats de cargols (Boníssims, tot s’ha de dir),  meravelloses truites i delicioses postres. Cal agafar forces per al nostre proper concurs a Girona, dijous  1 de Novembre.

Feliu Sallent.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada