 |
| La Colla Arraona ballant a Girona |
En aquesta vida tot torna, els
pantalons acampanats, els escalfadors semi llargs, el govern del PP i per
descomptat el concurs de Girona, que dit sigui de pas és una cita ineludible
per als de la Taca Verda, aquesta vegada va estar la Colla Arraona la encarregada
de defensar el bon nom de la nostra entitat.
L'alineació que va presentar la
Colla Arraona va estar sensiblement diferent a altres ocasions, però en cap cas
d'inferior qualitat, i així ho van demostrar en les dues tandes que els va tocar
ballar. La primera sardana, una especialment canyera, original de Vicenç Bou i
que porta per títol "Les platges de Lloret" l'anella va quedar
situada just davant de la Cobla Ciutat de Girona, (mala sort) i és que a una de
les nostres dansaires, la Montse Olivé per ser més exactes, tenia al costat del
seu pavelló auditiu esquerre, el primer tible, al seu costat el Joan Aracil, va
coincidir a la seva orella dreta, amb la primera tenora, el resultat va
estar una mica desagradable, sordesa transitòria amb el posterior efecte acufen
(xiulets en l'oïda interna), malgrat tot, els nostres dos interpretadors es van
comportar com autèntics professionals, la colla no va patir cap efecte
col·lateral, demostrant que els dansaires de la Taca no perden les formes ni en
la pitjor de les situacions.
 |
| Balaguer |
L'hora de la segona tanda va
arribar, els nostres interpretadors ja estaven en plena forma física, l'anella
amb una alineació diferent però amb la mateixa qualitat, i una altra sardana,
"Capmany" d'Agapit Torrent, i una altra bona actuació, que va servir
per aconseguir el triomf de la Colla Arraona en la seva última sortida aquesta
temporada. Ara hauria de parlar de la sardana revessa, ja que ara mateix no
recordo ben bé si la van tocar, sabeu què? Deixem-ho córrer.
 |
| Cartell de la Gran Final |
Com a comentari sobre com va transcórrer
el concurs, podríem dir que l'organització va estar perfecta, donat la gran
quantitat de colles participants i les moltes tandes que van haver de fer, tot
perfecte fins la sardana de Germanor, el temps transcorregut d'aquí fins al
final de repartiment de trofeus va estar excessiu, dolentíssima organització a
l'hora de muntar les anelles, sardana per al públic de deu tirades, una espera
innecessària pel retard de l'alcaldessa de la ciutat que al final no es va
presentar, va fer molt feixuga la espera del lliurament de trofeus.
I ja només queda per comentar el
compromís de la Colla Sabadell el proper diumenge a Balaguer, ni més ni menys
que la final del Campionat de Catalunya, igual que l'any passat, la Sabadell es
juga el campionat a una carta, aquesta vegada la convidada és la Colla de
Banyoles Claror de Goges, que arriba a aquesta final amb un petit avantatge
sobre els de la Taca, un avantatge que només es pot superar si aconseguim
sortir victoriosos en les dues sardanes. La bona notícia és que la infermeria
s'ha buidat, i si d'aquí al cap de setmana el Dr. House no es presenta, a
Balaguer la Sabadell presentarà les seves millors gales.
El concurs tindrà lloc a la plaça del Mercadal, a migdia, la música anirà a càrrec de la Bellpuig Cobla
Com em va dir una vegada la meva
tieta Enriqueta -Alea jacta est- doncs això, ens veiem a Balaguer.
Manuel Muñoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada