 |
L'Arraona sempre amunt |
El concurs de Valls el podríem
qualificar de: apoteòsic, impressionant, espaterrant i tremendament divertit, si
en anys anteriors els de la Unió Anelles de la Flama, havien aconseguit posar
el llistó molt alt, en aquest es van superar a si mateixos, i és que gairebé
tot els va sortir bé, fins i tot els problemes d'organització que van tenir
durant el transcurs de la competició, que van arribar a allargar excessivament
el concurs, van jugar al seu favor, més endavant faré cinc cèntims de com va
anar tot.
Durant el transcurs de la setmana
passada, les colles participants vam rebre un correu electrònic, anunciant que l’inici
del concurs es retardaria mitja hora, ja que l'Ajuntament de Valls tenia programada
una recepció, a totes les colles que competirien aquell mateix matí a la Gran Final. Conclosa la recepció al
consistori, la festa ja podia començar.
A partir d’aquí el protagonisme van ser per el
Bou i la Mulassa, que juntament amb la
Cobla Contemporània, que a mode de Banda de Música, feien ballar les bèsties
durant tota la cercavila pels carrers plens de dansaires, que en aquell moment esperaven
per començar el galop d'entrada.
Després d'aquest espectacular
inici, va venir el primer retard en començar la primera sardana de lluïment, i
aquí va continuar la diversió, doncs per amenitzar l'espera, el Dj. de “La Unió Anelles de la Flama” armat amb el
seu equip de so professional, va netejar els conductes auditius dels presents,
a força de posar música "bailonga" amb altíssimes dosis de decibels,
no cal dir, que a la plaça del Pati tothom ballava de tot, menys sardanes.
 |
Segona Sardana de Lluïment |
Un cop solucionat el problema,
que era la manca d'espai per encabir totes les colles, la primera sardana de
lluïment va ser "Bell Esplai" d'Agustí Serratacó, una bonica sardana,
que té la virtut de tenir un tiratge de curts que dóna molt de joc a les
colles a l'hora de ser interpretada.
A la segona tanda la
Contemporània va interpretar la Sardana "Per tu Rita" de Manel
Saderra i Puigferrer, una altra sardana del Gran Mestre de les que sempre dic
que, -no es poden ballar malament- per suposat l’Arraona va tornar a donar la
talla.
A tot això s'anaven succeint les
tandes també per a la resta de categories, i entre sardana i sardana, allà
teníem al nostre Dj. fent que tots estiguéssim en tot moment un punt
accelerats, la cosa no anava malament del tot.
Amb la revessa va arribar un
altre retard per culpa de la manca d'espai a l'hora de col·locar totes les
colles, quan es va resoldre el problema, hi va haver una ostensible protesta
dels més joves, ja que el nostre estimadíssim Dj. (que per a tots era ja com de
la família) ens estava fent oblidar per moments, que allò era en realitat un
concurs de sardanes, malgrat les protestes la Contemporània no va tenir més
remei que interpretar-la, una vegada més, el nostre equip revessaire va tornar
a resoldre-la correctament.
 |
L'Arraona amb la bandera de Sabadell |
I ja tan sols quedava donar els
resultats, i per amenitzar l'espera, més diversió, un petit “encierro” de Sant
Fermin, amb el Bou empaitant a uns improvisats "Mossos" armats amb
els clàssics rotlles de diari, recorrent la Plaça del Pati com si fos el carrer
de la "Estafeta" de Pamplona. Acabat
“el encierro” més música del nostre estimat Dj que no parava de fer ballar a
tots els dansaires. No podem oblidar tampoc a la nostra estimadíssima Cobla
Contemporània, que també va posar el seu granet de sorra, perquè tots els
participants passéssim moments d’allò més divertits. Per cert els contemporanis
de Sabadell, van celebrar allà mateix el seu vintè aniversari, per molts anys
Cobla.
Manuel Muñoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada