Dintre dels actes que organitza mensualment “Les Veus” a l’Auditori de la Caixa de Sabadell, la colla va ser convidada a fer una exhibició.
Amb setze dansaires en un escenari de reduïdes dimensions, la Taca Verda no va tenir cap dificultat per fer una coreografia, especialment preparada per aquesta ocasió, i que va anar de la següent manera:
Amb setze dansaires en un escenari de reduïdes dimensions, la Taca Verda no va tenir cap dificultat per fer una coreografia, especialment preparada per aquesta ocasió, i que va anar de la següent manera:
Després del galop d'entrada, la meitat de la colla va ballar "Bell Penedès" de forma tradicional, i en arribar els últims compassos, l’anella es va obrir de forma que els dansaires van acabar de ballar de cara al públic. A continuació la segona anella va ballar la sardana, "Girona m'enamora" en una versió cantada per la Nina. Aquesta vegada l'anella es va obrir a la segona tirada de llargs, incorporant-se a la resta de la colla, que ballava al fons de l'escenari, i acabant tots amb una mitja lluna. Cal dir que quan la Nina refilava el salt, el públic entusiasmat va seguir el compàs tot picant de mans.
Per acabar la Teresa Guitart va fer lliurament d'un rams de flors a la Mª Carme Triadó com a representant de la colla.
La Colla Sabadell es va retirar de l'escenari al so de la "Radetzky March" versió de Carles Santiago, amb la platea acompanyant el ritme picant de mans.
Des d'aquí volem donar la gràcies a "Les Veus de Sabadell" per donar-nos aquesta oportunitat de difondre la sardana més enllà de les audicions a la plaça.
Dissortadament, ni el públic ni el Jaume Nonell (que va ser l'encarregat de presentar a la Colla) no van poder gaudir del xou que va muntar "La Taca" entre bambolines, mentre esperava el seu torn per sortir. A l'escenari actuava en aquell moment un gran artista de la "copla espanyola" que ara no recordo el seu nom. En sonar els primers acords i com per art de màgia es van començar a formar parelles de ball. Allò semblava la "Verbena de la Paloma" amb especial menció per a la parella formada per la Lluisa i el Jesús, ¡Impressionants! no hi ha paraules per descriure tan gran espectacle. Jaume: aquí hi ha un diamant en brut que ha de ser tallat i polit, que li donaria un valor afegit a “la Gran Taca Verda”
Per acabar la Teresa Guitart va fer lliurament d'un rams de flors a la Mª Carme Triadó com a representant de la colla.
La Colla Sabadell es va retirar de l'escenari al so de la "Radetzky March" versió de Carles Santiago, amb la platea acompanyant el ritme picant de mans.
Des d'aquí volem donar la gràcies a "Les Veus de Sabadell" per donar-nos aquesta oportunitat de difondre la sardana més enllà de les audicions a la plaça.
Dissortadament, ni el públic ni el Jaume Nonell (que va ser l'encarregat de presentar a la Colla) no van poder gaudir del xou que va muntar "La Taca" entre bambolines, mentre esperava el seu torn per sortir. A l'escenari actuava en aquell moment un gran artista de la "copla espanyola" que ara no recordo el seu nom. En sonar els primers acords i com per art de màgia es van començar a formar parelles de ball. Allò semblava la "Verbena de la Paloma" amb especial menció per a la parella formada per la Lluisa i el Jesús, ¡Impressionants! no hi ha paraules per descriure tan gran espectacle. Jaume: aquí hi ha un diamant en brut que ha de ser tallat i polit, que li donaria un valor afegit a “la Gran Taca Verda”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada