La COLLA SABADELL és una colla sardanista, creada l'any 1968, després d'algunes etapes sense sortir, el diumenge 10 de maig del 2009 va tornar a reaparèixer en el concurs de Sabadell com a colla veterana. Des de la temporada 2010, la Colla Sabadell té dues anelles, La SABADELL i la ARRAONA. Una colla i dues anelles
diumenge, 14 de juliol del 2019
diumenge, 30 de juny del 2019
Com es pot fer amb tanta calor, la guerra de Cuba
 |
| Segona sardana de lluïment |
Hèlios muntat amb el seu carro
tirat pels seus incansables bous solars,
feia dies que s'estava acostant massa a la catalana terra, causant una
onada de calor, que amenaçava acabar amb les existències de cervesa emmagatzemades
als dipòsits de la Generalitat de Catalunya per a casos d'emergència, posant en
perill la bona salut dels catalans. Amb aquestes circumstàncies, el govern català es va veure obligat a aplicar
el Pla Especial de Emergències Birracat, un servei de la Generalitat que proporciona a tots els catalans que ho necessitin,
un canya ben fresqueta.
En aquestes terribles
circumstàncies, els sardanistes, gent feta d'una pasta especial, ens vam
disposar a competir en el concurs de Colles Sardanistes de Rubí , vàlid per al
Campionat Barcelona Comarques, això sí,
després de prendre'ns la canya de rigor.
 |
| Revessa a tres bandes |
La calor que feia al Passeig del
Ferrocarril, era com he dit abans, dels que fan història, la prova, van ser els
litres d'aigua que es vam consumir durant el petit assaig previ a la
competició, malgrat tot, l'ambient entre els dansaires era molt bo, en part
gràcies a la claca que ens va acompanyar tota la nit, els habituals més la
Mercè Teixidor.
Però ara ens centrarem en el
concurs, la primera sardana interpretada per la Cobla Sabadell va ser la
revessa, una sardana particularment llarga, més llarga que un dia d'estiu sense
cervesa, resolta correctament pel l'Aracil, amb el suport humanitari de l’Emilià,
i la Carme en el repartiment, hi va haver molta alegria per la revessa i també,
per què no dir-ho, la temperatura ambient començava a baixar.
Tot seguit va ser el torn de la
primera de lluïment, "Colla Violetes del Bosc" de Manel Saderra i
Puigferrer, aquesta sardana tots la coneixem, i l’Aracil també, podríem dir que
la interpretació va ser irreprotxable. Sense perdre pistonada, la segona tanda,
la sardana interpretada pels músics de Sabadell, va ser la d'un vell conegut
nostre, Carles Santiago, i que portava per títol "Vint més cinc de flor de
neu" per descomptat la música delatava al seu autor, gran sardana, (L’entitat
Flor de Neu, poden estar orgullosos), l’Emilià va ser l'encarregat de fer-nos
ballar com a dansaires sense set i que no necessitem cap cervesa per fer-ho.
El resultat final de les dues
tandes, està reflectit a la classificació final (No hase falta desir nada más).
Per acabar, no puc fer altra cosa
que felicitar l'entitat Flor de Neu, per respectar les grans tradicions
catalanes. La primera és l'obsequi d'una coca de Sant Pere per a totes les colles
i l'altra i més important, la trencadissa d'un dels trofeus en el moment del
lliurament, ja ho va dir Raimon, -Qui perd els seus orígens, perd la seva
identitat-
I d’aquí 15 dies ve festa gran a
Vilanova i la Geltrú, jornada del
Campionat Territorial i última de
la primera fase del Campionat de Catalunya a la categoria de veterans, allà
estarem, a donar-ho tot, millor amb una cervesa, la necessitarem.
Manuel Muñoz.
Moments del Concurs
 |
| Malgrat la calor, s'ha de fer l'escalfament |
 |
| Una altra revessa al sac |
 |
| La Marina i el Satur rebent el primer premi |
diumenge, 23 de juny del 2019
-El temps per relaxar-te és quan no tens temps per allò.-Jim Goodwin.
 |
| L'Hortensia i el Josep recollint el primer premi |
Doncs mira tu per on, els de la
Taca Verda vam trobar aquest moment en el concurs del Born, i és que després de
tanta competició, que si Territorial, que si Campionat de Catalunya, els
dansaires de la Sabadell vam fer servir el concurs d'ahir com un exercici de
relaxació.
La nit va començar de allò més
bé, els més agosarats de la Colla, van decidir anar a Barcelona amb el seu
vehicle particular, curiosament tots, i dic tots, van trobar aparcament molt a
prop del Born, per si això fos poc, el restaurant triat per sopar tenia taules
de sobres per a tota la colla, i quan una nit comença així, res pot sortir
malament.
Aparcats, sopats i canviats amb
el nostre bonic uniforme, ens vam disposar a fer el galop d’entrada, aquí ens
trobem la primera sorpresa, només començar la desfilada i en coincidir amb la
porta d'entrada del Born, vam deixar de sentir la música de la Cobla La
principal de Terrassa, per sentir el compàs pesat de la música disc, cosa que
ens va desconcertar, però, no per això vam perdre el decòrum, som professionals
i poques coses ens espanten, bé, si exceptuem la por patològica, al fet que ens
caigui el cel a sobre , però això ara no li interessa a ningú, per on anàvem ?,
això, el galop, i com no podia ser d'altra manera, on creuen vostès que li va
tocar ballar a la Sabadell? exacte, han encertat, justs davant de la porta
principal del Born, la diversió estava garantida.
 |
| La nit ha estat molt llarga -no puc més- |
Així doncs va donar començament
la primera sardana de lluïment, titulada "Roses de tardor" de Fèlix
Martínez i Comín, només una paraula, divertidíssima, i no només em refereixo a
la gran qualitat musical d'aquesta composició, si no, a la barreja de sons
completament oposats que arribaven a les nostres oïdes, en alguns moments
difícil de seguir, si no entenen el que dic, intentin vostès ballar una sardana
escoltant alhora música “disco”, aquí trobaran la resposta, però com he dit
abans "som professionals" i l’exquisida interpretació de l’Emilià va
ser corresposta al peu de la lletra per la Colla, que vam saber adaptar la marxa
que sortia de l'interior del Born al compàs de la sardana, el resultat, tant de
bo haguéssim ballat així a Reus.
I sense temps per a més, va
arribar la revessa, i com aquesta nit res podia sortir malament, l'Aracil amb
l'ajuda de la Carme Rouvroy, (que després de molt temps sense fer-ho, es va
tornar a posar les espardenyes), va posar el seu granet de sorra resolent la
revessa.
 |
| Comptant la revessa, que n'aprenguin! |
La segona de lluïment vam
intercanviar posicions amb la Colla Tren d'Alba de Girona, una mica més
allunyats de la porta, però no massa, el so va arribar una mica més nítid, la
Taca va seguir la línia traçada a la primera tanda, molt bona interpretació,
aquesta vegada a càrrec del Joan Aracil, que reapareixia després de la lesió.
En resum, gran nit de
"Relaxing cup of cafè amb llet in Born" que tindrà la seva
continuïtat aquest vespre amb la revetlla de Sant Joan, el resultat final,
primers per davant de Trenc d'Alba de Girona.
Un altre apunt, aquest concurs era la Final del Campionat Territorial de Barcelona Ciutat, que va acabar amb empat entre les Colles Violetes del Bosc i la Mare Nostrum, aquesta última es va emportar el campionat al desempat, felicitats Mare.
Però no tot van ser alegries,
abans de ballar la sardana de germanor, es va guardar un minut de silenci per
la mort de la Montserrat Vidal, dansaire de les colles Espigues Daurades de
Sabadell i Violetes del Bosc de Barcelona, descansi en pau .
I ja res més, la propera setmana
ens veiem a Rubí.
Manuel Muñoz.
Una gran nit per gaudir de la sardana
 |
| Moment de l'escalfament |
 |
| "Relaxing cup of cafè amb llet in Born" |
 |
| Minut de silenci en record de Montserrat Vidal |
dilluns, 17 de juny del 2019
Cura d’humilitat
 |
| Primera sardana de lluïment |
Concurs bàsic a Reus. Molta
il·lusió. Però no ha pogut ser. Abans de res, felicitar la Claror de Goges. El
campionat segueix obert i els nostres adversaris i amics estan disposats a
fer-nos gruar el campionat.
Malgrat que la Taca Verda esperava
consolidar el campionat a Reus fent dos primers, com havia passat a Figueres i
Perpinyà, no vam ballar prou bé i vam ser superats. Cal dir-ho: ha estat una
cura d’humilitat.
 |
| No hi ha hagut sort en la primera visita de la Taca Verda a Reus |
Tanmateix, això no ens
frenarà. Ans el contrari. Seguirem treballant. Persistirem en la nostra feina.
Recuperarem sensacions que a Reus no vam tenir i el nostre objectiu segueix
sent el campionat. Ara venen assajos i noves proves alhora que hem de recuperar
algun lesionat.
La jornada a Reus va
començar, prou bé. Vam resoldre correctament la revessa, molt difícil però
l’Aracil no va caure en la trampa plantejada i tots contents prometia una bona
tarda. Però va venir la primera sardana de lluïment, Cuida’ns, i les sensacions
a l’acabar no eren les mateixes. Els assajos havien anat prou bé, però els
dansaires no vam saber resoldre prou bé la musicalitat d’aquesta peça. El JM ja
ho va advertir només acabar. La Claror ha ballat millor. A veure la segona
sardana. La Cobla Jove de Reus va interpretar Festa Major i els nostres
resultats no van ser molt millors que a la primera sardana. Tot indicava que la
Claror s’emportava el concurs, com així va ser i així ho van veure els jurats.
 |
| Colla Claror de Goges guanyadora del concurs de Reus |
Aquest cronista va quedar
meravellat de la petita que va estar tot el concurs amb els músics. Malgrat la
seva edat, va estar asseguda dibuixant i sense cap aparell informàtic. Està
vist que li agrada la música i el dibuix. Tota una artista.
Vam sortir moixos de Reus,
però aviat ens recuperarem. Segur. Ara vindran assajos per rectificar les coses
que no s’han fet prou bé o que, fins i tot, s’han fet malament. Tenim un petit
marge i no el podem desaprofitar. Endavant, colla! Ànims! No res està perdut. A
l’inrevés. Tenim molt de guanyat i cal consolidar-lo.
Jordi Oliveres
Moments del Concurs
 |
| Alegria desfermada en resoldre correctament la revessa |
 |
| La Maria i el Jordi Oliveres recollint el segon premi |
 |
| Encara queden moltes sardana a les espardenyes del JM |
diumenge, 9 de juny del 2019
Els alumnes de l'escola de sardanes de la Colla Sabadell es doctoren a Palamós.
 |
| Sardana revessa |
A mesura que la data del Concurs
de Palamós s'anava acostant, una serp més llarga que la cua de l'atur es
passejava per dins dels estómacs dels deixebles de l'escola de sardanes de la
Colla Sabadell, la responsabilitat de competir per primera vegada feia que el
maleït
 |
| La Claror de Goges va guanyar el concurs del Campionat de Catalunya, la Sabadell descansava aquesta jornada. |
Segons passaven les setmanes, els
assajos s'anaven fent cada vegada més exigents, fent molt èmfasi en el conjunt
de l'anella i el punteig, per a major eficiència, als assajos tan sols
assistien els dansaires que havien decidit fer el gran salt, tot plegat ,
perquè arribat el Dia D, tot fos perfecte.
Si hi ha alguna cosa que
distingeix el Grup Colla Sardanista Sabadell de les altres entitats, són les
oportunes lesions que pateixen els seus dansaires en els moments clau, aquesta
Arraona, no podia fallar a la llei de Murphy que castiga sense pietat a la
nostra entitat, des de la seva refundació enllà per l'any 2009, així doncs, la
primera notícia de dissabte va caure com un gerro d'aigua freda, la Maria no
podia debutar amb la Arraona per culpa d'una lesió, des d'aquest moment ja no
hi havia recanvi per a les noies.
Sense
temps a més lamentacions, va arribar el moment de la veritat, com és costum des
de temps ancestrals, la competició va començar amb el Galop d'entrada, executat
amb molta elegància, a la alçada dels millors, tot seguit sense temps a pensar
en el que estava passant, va arribar el torn de la sardana revessa, aquí es va
comptar amb la participació del Joan Aracil per comptar la sardana i la
reaparició estel·lar de la Carme Rouvroy per repartir-la, es veu, que la
revessa en qüestió era un pèl difícil, ja que tan sols la van resoldre dues
colles, i cap d'elles va ser l'Arraona.
I ara sí que sí, primera sardana
de lluïment, "Solemnitat" de Conrad Saló, no tan sols era el debut
dels dansaires del Curs, també s'estrenava com repartidora la Pilar Segarra i
Manuel Muñoz com interpretador, per tant, no tan sols als novells se'ls
passejaven les anacondes per l'estómac, una interpretació senzilla per
començar, correctament executada per la Colla. Acabada la sardana, i després de
les corresponents felicitacions, va arribar el segon cop del dia, el Sadurní
s'havia lesionat i no podia ballar la segona tanda, -Aquest Murphy és un C
....- remugaven alguns, -Cagonlospecesdecolores- deien altres davant de tanta
adversitat, a rei mort, visca el rei, i el rei no podia ser un altre que el
president de la Sabadell, l'inefable Àngel Muñoz, així doncs en la segona
sardana de lluïment el mateix "Presi" es va encarregar d'interpretar
la sardana " Afalagada "de Jordi Paulí, ja tot el món més tranquil,
la interpretació va ser molt més completa, amb un resultat que va superar les
expectatives dels monitors, al final, un cop expulsades totes
les anacondes, es va desbordar l'alegria. |
| La Gran Taca Verda |
Tot i les adversitats, ha estat
un molt bon començament per als debutants: Lolita, Pepi, Joan, Montse, Àngela i
Carme. Els que ja en el seu moment van
debutar en competició, Manel Riera, Sadurní i Albert Rifer i amb l'ajuda dels
dansaires de l'actual Sabadell, Ángel Campoy, Pilar Segarra, Manuel Muñoz,
Carme Rouvroy i Joan Aracil (revessa) Àngel Muñoz (substitut del Sadurní). Un
record per a la Maria, que es va lesionar abans de viatjar fins a Palamós. I
vagi des d'aquí un reconeixement a la feina dels monitors, Marta Lorente, Pilar
Segarra, Francesc Vañó i Àngel Muñoz.
Per acabar, una frase de Denzel Washington per a tots els
alumnes de l'escola de sardanes -Els somnis sense metes, són només somnis; i
et portaran a desil·lusions. Les metes són el camí cap als teus somnis, però no
es poden aconseguir sense disciplina i consistència-.
Manuel Muñoz.
La Nova Colla Arraona
 |
| Segona sardana de lluïment |
 |
| La Lolita i el Joan recollint el trofeu de mà de l'alcalde de Palamós Lluís Puig i la presidenta de l'UCS Núria Escudé |
 |
| La Gran Taca Verda en blanc i negre |
 |
| Encara que sigui dos d'una de la matinada i al centre de Palamós, sempre hi ha un moment per treballar per l'Aplec de Sabadell, Feliu Sallent en acció. |
diumenge, 19 de maig del 2019
Sí, sí, sí. Dos primers més al sac
 |
| La Taca Verda fa la seva entrada a la plaça de la República |
Diumenge a Perpinyà. Segon
concurs del campionat. Els de la Taca havíem assajat molt, encara que teníem la
baixa dels nostre entrenador, el Josep Maria, de vacances amb la Dolors. Eren
dues baixes significatives, però aquesta circumstància no ens havia de fer
abaixar la guàrdia. Estàvem prou motivats i, a més, la inestimable ajuda del
Joan i l’Emilià amb els assajos, hem sortit a totes.
Perpinyà és i serà talismà. Hem
començat amb una revessa tan complicada que ningú ha resolt. Això ha fet que
l’organització decidís que la cobla en toqués una altra. El Joan l’ha resolta
correctament. Ha estat un bon presagi. La nostra primera sardana ha estat “Capvespre
al Palau dels Reis de Mallorca”. Ha estat una molt bona ballada. N’hem quedat
molt satisfets. Tocava esperar la segona, “Llabanera i Garganell,”
 |
| Segona Sardana de lluïment |
mentre gaudíem de la ballada de les colles grans, on la Mare Nostrum i les Violetes del Bosc es disputen, un any més, el campionat de Catalunya.
Quant la cobla Mil·lenària ha
encetat la nostra segona sardana de lluïment estàvem frisosos. Volíem fer-ho bé
i aspirar a guanyar el concurs. Hem quedat prou satisfets. Calia esperar els
resultats del jurat. Molts nervis. Abans, però, una sardana de punts lliures i
la germanor, amb una plaça de la República plena de públic.
 |
| Les baixes per lesió, no es van fer notar a Perpinyà |
I , sí. Hem tornat a fer dos
primers, la qual cosa ens col·loca al capdavant de la classificació. Cal,
malgrat tot, no confiar-se. Cal seguir assajant i superant els entrebancs de
lesions. Ara tenim tres setmanes abans de Reus, a on anirem, de ben segur, a
ballar el millor que sabem i a buscar de fer el primer.
Sí. Ja tenim quatre primers al
sac, la qual cosa ens posa en una bona situació per revalidar l’ajustat
campionat. Sí, sí, dos primers més.
Jordi Oliveres
Un altre dia perfecte
 |
| La Marta dirigint l'assaig (almenys ho sembla) |
 |
| Magnífica postal de la plaça de la República plena de colles sardanistes. |
 |
| La Laura i l'Emilià recollint el primer premi |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)