Ja ha acabat la
temporada 2024, una temporada que ens ha reconciliat amb el Campionat de
Catalunya després d'haver perdut els dos darrers a la sardana de desempat i per
tan sols un punt de diferència contra la colla Toc de Dansa de Tarragona.
Diumenge passat a Balaguer es va repetir el resultat dels dos anys anteriors,
però aquesta vegada es va canviar l'ordre dels protagonistes, la Taca Verda o
el que és el mateix, la Sabadell ens vam emportar el gat a l'aigua.
Dit això, aquesta
temporada més enllà del campionat de Catalunya, els de la Sabadell ens hem emportat més premis, el campionat de Copa
Veterà 2024, a la població de Ceret a la Catalunya Nord i el Campionat
Territorial Barcelona Comarques.
Per tant, podem dir
que ha estat un any gairebé perfecte per als de la Taca Verda, i dic
"gairebé" perquè en tota la temporada només hem perdut dues sardanes,
precisament les de la primera final a Tarragona contra la Toc de Dansa, la
resta, ja fos concursos de colles Lliures, Territorials, Campionat de Copa i el
de Catalunya, es van saldar amb victòries incontestables.
Després de la
trajectòria immaculada que portàvem durant tot l'any, perdre dues sardanes en
el moment més decisiu de la temporada, va minvar els ànims de la colla, tan
sols uns quants motivats seguien creient que era possible la remuntada, -fins que
arribem a Balaguer tenim temps de sobres per preparar-nos i poder remuntar-
això deien. L’optimisme a poc a poc es va encomanar a tothom.
A pocs dies de
viatjar a Balaguer ens va arribar una notícia dolentíssima, no podríem comptar
amb el Joan Aracil, la seva lesió a les costelles no va acabar de curar-se,
seria substituït per l'Alex Coca, un cop més ha vingut al rescat de la Colla.
I després de durs assajos va arribar l'hora de
la veritat, la plaça del Mercadal ens va rebre amb el cel tapat i amb deu graus
de temperatura, el terreny de joc en perfectes condicions per ballar sardanes,
i la Cobla Maravella disposada a bufar com si no hi hagués un demà, més de
cinc-cents dansaires preparats per ballar, i per fi sona el flabiol.
No explicaré al
detall com es van ballar les dues sardanes de lluïment, però teníem molt clar
que el jurat ens donaria la victòria, i així va ser, ja teníem la sardana de
desempat que buscàvem, no podíem fallar per tercera vegada i no vam fallar.
A
continuació va passar el que sol passar en aquests casos, salts d'alegria,
abraçades, felicitacions, moltes llàgrimes i núvols de confeti, i no n'hi havia
per menys, la Colla Sabadell es proclamava Campiona de Catalunya Veterana per vuitena
vegada a la seva història.
Manuel Muñoz.
