El passat 18 d’Octubre, a Terrassa, la Colla Sabadell es va proclamar Campiona de Catalunya en la modalitat de lluïment, en la categoria de veterans. Tancava així, enguany, la seva participació al Campionat de Catalunya i ho feia amb la satisfacció d’haver acomplert el seus objectius.
La temporada va començar amb el concurs de Granollers; concurs que ja ha esdevingut el tret de sortida tradicional de la nostra Colla. Hi vàrem anar amb la il·lusió que acompanya sempre una estrena i amb moltes ganes de veure debutar les noves incorporacions. Ho intuíem, però no podíem ni tan sols sospitar com d’importants i bons acabaríen essent per la Colla.
El següent concurs ja va ser Arenys de Munt, el primer vàlid pel Campionat de Catalunya en el que la Sabadell va guanyar els dos enfrontaments (Enèrgica i Ressò) començant la competició amb solvència.
Al concurs d’Arenys el va seguir el concurs de la nostra ciutat, durant les festes de la Salut, una de les cites ineludibles per la nostra Colla. Hi vàrem haver de presentar una rotllana marcada per les baixes per culpa d’una epidèmia de lesions que ja no ens abandonaria en tota la temporada. Tot i així, ens vàrem endur la victòria i l’orgull de guanyar a casa, davant dels nostres.
El Campionat es reinicià amb el Concurs de Cassà de la Selva. Aquest era el concurs en el que ens enfrontàvem als nostres temibles rivals, la toc de Dansa de Tarragona, una colla amb qui hem compartit moltes de les darreres finals de Campionat.
Calia, doncs, fer una ballada perfecta, una actuació que ens permetés no només superar els nostres contrincants, sinó que també ens servís per donar-nos la confiança necessària per afrontar la competició. Missió acomplerta: Un primer a les dues sardanes. Ja érem líders.
Després del Concurs de Cassà, el mateix dia en el que el Centre d'Esports Sabadell perdia l'oportunitat de l’ascens directe i quedava condemnat a la promoció, a Sant Vicenç dels Horts, concurs del territorial de les comarques barcelonines. Una bona ocasió per provar rotllanes i per donar descans a cames cansades i lesionats de tot tipus. La sabadell va acabar enduent-se el concurs. Següent parada: Poblenou.
A Poblenou la Colla va endur-se els tres enfrontaments i va afiançar el seu pas cap el seu objectiu: la Final.
Com cada any, pels volts de Sant Pere, la nostra Colla no podia faltar al concurs que organitzen els nostres amics de la Flor de Neu de Rubí, un concurs que sempre acaba amb cava i coca i que s’ha convertit en tot un clàssic de l’estiu. En aquesta ocasió, també la Sabadell es va endur el primer premi, fent passes cada cop més fermes per revalidar el Campionat Territorial.
I va arribar el gran dia: Vic, el concurs que havia de certificar el nostre accés a la Gran Final i que, a més, ens oferia un altre enfrontament amb la Toc de Dansa. I quin concurs!
Vic celebrava el seu concurs número 100 i ho va fer amb escreix. Una organització pràcticament perfecta i una dedicació pels detalls que delatava la il·lusió dipositada en aquest esdeveniment. Ja ho vàrem fer llavors però ho reiterem: Enhorabona als organitzadors.
Per part de la Sabadell, també satisfacció. Concurs guanyat, enfrontaments superats i FINALISTES.
Tocava, doncs, defensar el títol de Campions de la Copa Catalunya en el concurs que es celebra cada any a Ceret. Enguany es recuperava el vell espai de la plaça de braus i la Colla ho afrontava amb tantes baixes com ganes de fer-ho bé.
La primera i segona eliminatòries van anar força bé, les vàrem superar i ens van encaminar cap a la final per enfrontar-nos a l’Albera Dansa. La final, però, no va anar com ens hagués agradat. Un petit desajustament al final d’una tirada, afegit a un excel·lent nivell del nostre contrincant, ens condemnava al segon lloc. La nostra felicitació a l’Albera Dansa per tan merescut guardó.
Tocava prendre unes merescudes vacances per emprendre el Campionat amb més ganes al setembre. La següent parada era Barcelona, el Pla de la Catedral.
La Taca Verda té un curiós idili amb el concurs de la Catedral: En aquest concurs la nostra colla ha fet grans actuacions i ens hem endut força vegades el premi Montserrat Bullich, premi que hem rebut sempre amb molt d’orgull, atès que es premia la Colla que millor s’ha desenvolupat en totes les fases del concurs: Galop, Lluïment, Revessa i Germanor. Aquest any l’hem tornat a guanyar i això ens va servir per esperonar-nos encara més per la Gran final que es faria a El Vendrell el dia 4 d’octubre.
I va ploure. Redéu si va ploure! el país paralitzat, els carrers inundats i la final suspesa. Ens ho jugaríem tot a Terrassa.
Terrassa, 18 d’Octubre de 2026. pluja. Un altre cop pluja. aquest cop, però no suficient com per fer-nos malbé la final. La Final, la Gran Final, es faria a un pavelló, el gran terror dels sardanistes.
El rival, ni més ni menys que la Toc de Dansa.
i les sardanes, dures.Dures i llargues.
Afrontàvem, doncs, la final amb molt de respecte, però també confiats.Els assajos havien sortit prou bé com per obviar que alguns arribàvem amb lesions i dolors de tot tipus.
Les sardanes es van ballar amb una força i amb una expressivitat inusitades. En vàrem quedar molt contents, però la Toc també balla, i ho fa molt bé. Podia passar qualsevol cosa, fins i tot planava el fantasma del desempat.
Però es va llegir el resultat i vàrem esclatar: dos primers, CAMPIONS DE CATALUNYA! Ho havíem fet, ho havíem aconseguit : ja érem DecaCampions!!!
Colla Toc de Dansa de Tarragona i Colla Sabadell
.jpeg)
Acabava una temporada pràcticament perfecta quant a resultats però sobretot quant a sensacions. Noves incorporacions que milloren en tots nivells, no només en el ball, la Colla, quasi totes les sardanes guanyades, el campionat Territorial al sac, i el Campionat de Veterans també aconseguit.
Els premis sempre fan il·lusió; al cap i a la fi son el reconeixement a les hores dedicades, a la feina feta i a l’esforç que s’hi ha posat. Però el que de debò posa en valor un premi és el nivell dels rivals amb els que has hagut d’enfrontar-te. En aquest sentit, volem sobretot felicitar a la Colla Toc de Dansa pel gran nivell mostrat i per l’esportivitat exhibida durant el Campionat i la Gran final. Sempre serem rivals, però sempre serem amics. I que per molts anys.
Feliu Sallent.
